TECHNOPOLIS NÚM.96

AQUEST DIUMENGE, 6 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.96 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 7, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Seguim escoltant Wonky, l’àlbum que suposa el retorn dels ORBITAL després de vuit anys de silenci discogràfic. Música essencialment instrumental, plena de matisos i detalls que probablement requereix ser escoltada agafant tota la globalitat de l’àlbum, i no fragmentada, com és inevitable fer-ho aquí. Personalment és, juntament amb els fabulosos Autechre dels seus dos primers àlbums, la banda que em resulta més interessant (a estones, fascinant) d’aquella moguda electrònica dels 90 que va fer furor en els ambients musicals més avançats. En tinc bons records d’alguns dels seus temes, no són techno-pop però, a un altre nivell, t’atrapen igual. És cert allò que es deia d’ells i dels seus col·legues: fan moure els peus i les neurones.

N’escoltarem tres temes:

“One big moment”

“Never”

“Stringy acid”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Gold und liebe, tercer àlbum de la formació alemanya D.A.F., publicat el 1981 (a la imatge, la portada).

Ho hem dit aquí en anteriors ocasions: a El Retrovisor ens agrada presentar aquelles formacions de la dècada dels 80 que, per un motiu o altre, han tingut alguna influència en l’evolució posterior de la música electrònica en totes les seves variants. A diferència del Material Sensible, on el disc escollit gairebé sempre respon als gustos musicals de qui escriu aquestes línies, en la mirada enrere prima el valor de l’obra (o de l’artista) en relació a l’impacte que ha tingut posteriorment. Valgui aquesta introducció per dir que, personalment, D.A.F. no són sant de la meva devoció. Els trobo força monòtons i repetitius, i s’escapen en gran mesura de la meva sensibilitat musical. Per descomptat que els temes que us presentem són interessants, però us confesso que mai no he comprat un disc seu. Dit això, cal dir també que D.A.F. són clarament precursors del trance i del techno, i un precedent també força evident de l’EBM i l’Industrial. Amb aquestes credencials, no els podíem ignorar de cap manera. D’altra banda, a qui no els hagi escoltat mai li permetran ampliar una mica el camp de visió del que van ser els orígens de tants sons que avui ens resulten familiars. Per tant: a fer els deures!

Escoltarem aquests temes:

“Liebe auf den ersten blick”

“Was ziehst du an heute nacht”

“Verschwende deine jugend”

“Greif nacht den sternen”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Enjoy the fall, àlbum de debut de la formació alemanya EDGE OF DAWN, publicat l’any 2007.

L’explosió musical a tots nivells fomentada per les noves tecnologies, on sembla que tothom pugui gravar i fer conèixer la seva música sense gaire impediments, té nombrosos detractors, que atribueixen al fenomen una devaluació del valor artístic de les obres que arriben al mercat (o a l’oient). Segurament en part tenen raó, però també és cert que cada cop és més fàcil separar el gra de la palla: enmig de l’abundó sovint mediocre destaquen fàcilment els valors sòlids. Això és el que passa amb els EDGE OF DAWN: fan una música entre l’EBM i el futurepop que té multitud de practicants, però només cal escoltar un parell de temes d’aquest àlbum per saber que ells juguen a la primera divisió. De fet, són gent amb experiència: a Frank M. Spinath ja el coneixem com a vocalista i membre destacat del Seabound, i la seva veu és impressionant. Però també les composicions tenen un tall i un acabat que les fa seductores, misterioses, riques en detalls. Saben molt bé el que es porten entre mans, i aquest àlbum de debut, des del meu punt de vista, és senzillament magnífic. 

N’escoltarem aquests temes:

“The flight (Lux)”

“Descent”

“Elegance”

“Black heart”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

En aquesta ocasió, tindrem com a protagonistes als mateixos EDGE OF DAWN, amb tan sols una remescla, però molt interessant:

“Damage (Forma Tadre Remix)”

Forma Tadre és un projecte musical alemany liderat per Andreas Meyer, conegut com Andy Meya, i molt influenciat per les propostes de Tangerine Dream. Val la pena escoltar la seva visió d’un dels temes de l’àlbum que hem tingut com a protagonista del Material Sensible, però que no hem escoltat en aquella secció.

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop