TECHNOPOLIS NÚM.82

AQUEST DIUMENGE, 29 DE GENER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.82 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 30, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Presentem l’últim maxi-single dels alemanys PAKT, titulat Freiheit. Diem “últim” i no “nou” perquè no podem garantir que s’hagi publicat molt recentment, és possible que, almenys el vídeo del tema principal, ja fos accessible per Internet des de l’estiu passat, però el disc sí que sembla que s’ha comercialitzat ara, almenys al nostre país.

I qui són Pakt? Doncs Chris Ruiz i Gio Van Oli. Us sonen aquests noms? Sí, és clar, són els dos components (o ex-components, perquè en algun lloc ho he llegit així), junt amb Steve Naghavi, dels nostres estimats And One, que tenen aquesta proposta musical paral·lela. I que ens ofereixen? Doncs un so molt decantat cap a l’EBM, amb dos temes que no podem considerar memorables però que s’escolten amb interès. Aquests:

“Freiheit”

“Angriff”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Vienna, quart àlbum dels britànics ULTRAVOX, publicat l’any 1980 (a la imatge, la portada).

ULTRAVOX són una de les bandes pioneres del synthpop dels 80, sobretot a partir de la incorporació, amb aquest treball, de Midge Ure, substituint John Foxx, que havia debutat en solitari. En el Technopolis núm.17 (podeu recuperar-lo entrant a l’Arxiu de Programes de la columna de la dreta d'aquest blog, clicant en l’apartat “Tardor 2010”), vam escoltar un treball posterior, Quartet, del 1982, probablement el més synthpop de la seva carrera, vist globalment. El que presentem en aquest programa, més enllà d’altres peces interessants com les tres que us oferim, hauria consagrat per si sol a la banda pel tema que li dóna nom: “Vienna”, un clàssic immortal. Quin gran tema, senyors, després de tants anys! Ho té tot: entrada suau i misteriosa, base electrònica potent i repetitiva i un final que sembla barrejar pop i música clàssica. En definitiva, complexitat compositiva i alhora ganxo immediat, qualitat i comercialitat, i tot en poc més de 4 minuts que resulten inoblidables. A mi m’ha tornat a atrapar, rememorant vells temps on sonava insistentment en les emissores de ràdio d’arreu del món. I m’ha fet pensar en un fet curiós: dos dels millors temes fundacionals del synthpop fan referència a ciutats europees de primer nivell: “Vienna” òbviament a la capital d’Àustria, i “Fade to grey”, dels Visage, a la gris Berlín de l’Est d’abans de la caiguda del mur... O potser no és tan curiós, si tenim en compte que Midge Ure havia format part precisament dels Visage abans d’incorporar-se a Ultravox...

Escoltarem aquests 4 temes:

“Sleepwalk”
“Passing strangers”
“Vienna”
”All stood still”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum A million thoughts and they’re all about you, el quart treball de la formació sueca ALICE IN VIDEOLAND, publicat l’any 2010.

Si ALICE IN VIDEOLAND treballessin per a un segell d’ampli abast i amb una bona distribució a nivell internacional, probablement haurien triomfat massivament. Encara que ells es defineixen com “la millor banda d’electropunk del món” (!), en realitat practiquen un electropop (o electroclash, a vegades) força comercial que a mi em recorda molt, per exemple, a Little Boots. Música, amb el protagonisme de la veu femenina de Toril Lindqvist, perfectament homologable als estàndards del pop internacional actual de consum massiu, que s’assaboreix amb molt de gust perquè resulta certament atractiva i agradable d’escoltar i gaudir, però que s’oblida amb relativa facilitat. Una experiència potser una mica fugaç, doncs, però satisfactòria al capdavall. 

Escoltarem aquests 5 temes (la majoria són de curta durada):

“Take me with you”
“Spaceship”
“Something new”
”Buffalo stance”
“No matter”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem dues remescles d’ULTRAVOX, però no de Vienna, sinó de dos treballs posteriors:

“Reap the wild wind (Extended Version)”
“Dancing with tears in my eyes (Special Re-Mix)”

La primera, tal com s’indica, és més una versió llarga del tema original que no pas una remescla. L’original es trobava inclòs a l’àlbum Quartet (1982), i el vam escoltar en el Technopolis núm.17. Aquesta versió “extended” es va incloure en el maxi-single publicat en el seu moment; la segona és una remescla d’un tema clàssic del seu repertori que va formar part del seu disc Lament, de 1984. Aquesta remescla, que dura 10 minuts, figurava en el maxi-single original.

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.
* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

TECHNOPOLIS NÚM.81

AQUEST DIUMENGE, 22 DE GENER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.81 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 23, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Seguim presentant els nous treballs de dues formacions alemanyes d’estils semblants i que treballen pel segell Out of Line: Nachtbringer, de BLUTENGEL, i Leid statt liebe, de CEPHALGY.

De Blutengel, escoltarem:

“Anders sein”

I de Cephalgy:

“Halt mich fest”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

The age of consent, mític àlbum de debut, l’any 1984, dels britànics BRONSKI BEAT.

Reconec que feia molt temps que no escoltava la música de BRONSKI BEAT, i ara que hi he tornat per preparar aquest programa m’he endut una agradable sorpresa: les seves cançons aguanten molt bé el pas dels anys (quasi 30), i segueixen sonant fresques i amb un segell personal únic i intransferible, derivat sobretot de la veu tan especial del seu cantant i líder Jimmy Somerville. Sobretot “Smalltown boy”, que em sembla senzillament una delícia. Escoltar-la és viatjar en el temps i certificar les meravelles que ens van deixar aquells pioners de la música de sintetitzadors, si bé es veritat que els Bronski Beat no es van encasellar mai musicalment parlant, i aquí escoltarem altres temes que ens acosten més a sonoritats pop o inclús soul. Un plaer.

Escoltarem en concret aquests 4 temes:

“Smalltown boy”

“Why?”

“It ain’t necessarily so”

“I feel love”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Mind over matter, el cinquè treball de la formació alemanya SOLITARY EXPERIMENTS, publicat l’any 2005 (a la imatge, la portada).

Cara i creu. Els elogis que feia abans sobre els Bronski Beat no els puc repetir ara sobre aquests molt més actuals SOLITARY EXPERIMENTS. I és una sensació estranya, i no gaire agradable, aquesta d’anar, aparentment, contra tots. Sí, perquè del trio de Berlín només n’he sentit (i llegit) meravelles. Bona part de la crítica i dels seus col·legues de professió els posen pels núvols, com un dels valors més ferms de la música actual d’arrel electrònica. Sento (i ho dic sincerament) no compartir aquest entusiasme. Per descomptat que tenen bons temes, sinó no els hauríem triat pel Material Sensible, però no em semblen especialment originals ni brillants en la composició i en la interpretació. Pot ser (segur que ho és) una percepció totalment subjectiva, sense base suficient: crec recordar que el primer dia que els vaig escoltar no estava de gaire bon humor, i probablement per culpa d’això l’empatia va fallar des del primer moment i ja no l’he pogut recuperar. Però no puc enganyar a ningú, i menys a mi mateix: em sembla un grup sobrevalorat. En qualsevol cas, val la pena escoltar-los, i que cadascú opini i jutgi segons el seu criteri i amb total llibertat.  

Aquests són els 4 temes que us oferim:

“Pale candle light”

“Delight”

“Still alive”

“Counterpart”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Continuarem amb els SOLITARY EXPERIMENTS, escoltant tres remescles de temes seus. Dues són de l’àlbum que hem escoltat abans, i la tercera d’un treball més recent, In the eye of the beholder, del 2009.

Són aquestes:

“Pale candle light (Supreme Court RMX)”

“Delight Feat.André Hartung (Sero.Overdose RMX)”

“Rise and fall (Colony 5 Remix)”

Atenció a la segona, que més que una remescla és una reinterpretació del tema amb la col·laboració d’André Hartung, cantant i líder de Sero.Overdose, formació que també van tenir en un Material Sensible anterior.

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.
* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

TECHNOPOLIS NÚM.80

AQUEST DIUMENGE, 15 DE GENER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.80 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 16, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Presentarem el nou treball dels alemanys CEPHALGY, titulat Leid statt liebe, el quart de la seva carrera, publicat a finals de l’any passat.

Els CEPHALGY fusionen electro i gothic, en la línia dels Blutengel, amb els quals tenen moltes similituds, a part del fet de compartir discogràfica, Out of Line. Si t’agraden, doncs, les cançons de la banda de Chris Pohl, aquest trio no et defraudarà, sempre cantant en alemany i a vegades superant inclús als seus mestres.

Escoltarem aquests tres temes:

“Rette mich”

“Halt mich fest”

“Sternenkinder”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

From A to B, l’àlbum de debut del grup britànic NEW MUSIK, publicat l’any 1980 (a la imatge, la portada).

És impressionant la quantitat de bandes que van aparèixer a Gran Bretanya a finals dels anys 70 i principis dels 80 més o menys alineades en allò que en podríem dir el pop de sintetitzadors. A algunes, com aquests NEW MUSIK, probablement ja no les recorda gairebé ningú avui dia. El seu problema principal, penso jo, va ser la seva indefinició. Mai no van fixar una línia clara en la seva proposta musical, que es movia entre la new wave i el synthpop, amb molta afinitat cap els sons acústics. Un cert garbuix (ni carn ni peix...) que no impedeix que tinguin temes interessants (“On islands” ha estat molt versionat), però que al capdavall no ha permès que deixessin una petjada sòlida i duradora. De tota manera, i com sempre diem, recordar-los és un deure que ens hem imposat a Technopolis envers tots aquells que van contribuir a la gènesi d’aquesta música que tant ens agrada. 

Escoltarem aquests 4 temes:

“Straight lines”

“On islands”

“This world of water”

“She’s a magazine”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Unspoken words, el segon treball de la formació sueca ENDLESS SHAME, publicat l’any 2009.

Si la resta de temes d’aquest àlbum hagués mantingut el nivell dels quatre primers, que són els que presentem en el programa, segurament parlaríem d’Unspoken words com un dels millors treballs de la segona meitat de la dècada dels 2000. Ei! sempre tenint molt clar que els ENDLESS SHAME s’ubiquen en la vessant més melòdica i ballable, inclús diríem que amable i gens estrident, del futurepop dels darrers anys. En la línia, per entendre’ns, de Rupesh Cartel, Code 64 o, molt especialment, de Rename, amb qui les semblances són evidents. Tot i que, des del meu punt de vista, no arriben al nivell compositiu de la banda de Marcus Fellechner (que per mi és la millor d'aquest subgènere del futurepop melòdic), a vegades fa l’efecte d’estar escoltant algun tema de Culture o d’Energize. El segell A Different Drum també imposa la seva marca, que es reconeix a primer cop d’ull (o d’orella, millor dit) en totes les formacions que treballen en la discogràfica nord-americana. Llàstima, però, que el trio suec perdi una mica la inspiració després dels primers temes, i que el resultat global no sigui tant atractiu com s’ensumava de bon principi. Això sí, recomanable ho és. 

N’escoltarem 4 temes:

“Pure”

“Holy ground”

“My creation”

“Revelations”

En aquesta ocasió, no tindrem la secció FET I DESFET (remescles), per un problema de coordinació. La recuperarem la setmana vinent.

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.
 

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:
 

* Especial Claudia Brücken.
* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize
 

TECHNOPOLIS NÚM.79: ESPECIAL OUT OF LINE

AQUEST DIUMENGE, 8 DE GENER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.79 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 9, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

Doncs tanquem el cicle nadalenc amb un altre especial, en aquest cas dedicat al segell alemany OUT OF LINE. En un Technopolis anterior,  concretament el núm.46, vam apropar-nos a la música que ens oferia el segell suec Memento Materia, i en aquesta ocasió ens endinsarem en el magnífic catàleg d’una discogràfica que ara mateix és una de les més destacades en el camp de la música electrònica: electro, gothic, EBM, Industrial...

Ho farem a través d’un dels recopilatoris que periòdicament edita la pròpia companyia, amb seu a Berlín, i que resulten més que interessants per fer-se càrrec de l’ampli ventall de propostes que ens ofereixen. En aquest cas es tracta d’Awake the machines, Vol.7, publicat el 2011.

Què escoltarem? Doncs des de formacions que ja s’han convertit en referencials en el camp de techno-pop com Marsheaux o Client, fins a gent absolutament desconeguda com els suecs Auto Auto o els també suecs Javelynn, passant per altres bandes que ja tenen una trajectòria important però que encara no s’han consagrat a nivell més massiu, com Terminal Choice o F.O.D. I encara tindrem alguna sorpresa final...

Benvinguts, per tant, a una joiosa immersió de 60 minuts de durada en l’electrònica, bàsicament europea, de més rabiosa actualitat. Com un regal de Reis retardat 48 hores...  

 
I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.
* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize