TECHNOPOLIS NÚM.99

AQUEST DIUMENGE, 27 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.99 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 28, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Torna el gran PAUL VAN DYK amb el seu sisè àlbum d’estudi, titulat Evolution.

Poca cosa podem afegir sobre aquest magnífic músic i DJ a qui ja vam dedicar un programa sencer, concretament el Technopolis núm.60. Segueix tenint totes les arts per fer una música que arriba al cor de l’oient, sempre envoltat de magnífics col·laboradors i convidats, de qui sap treure el millor partit. I amb el pas dels anys va acumulant  més pòsit de saviesa musical i, ens atreviríem a dir, personal... És l’”evolució”, “evolution”...

Escoltarem aquests tres temes:

“Verano”

“Eternity”

“The ocean”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

En aquesta ocasió no tindrem Retrovisor, però això no vol dir que no fem una incursió al passat, en concret a través del segon dels discos que presentem al Material Sensible, discos que, per altra banda, tenen a un mateix protagonista, la formació catalana, cantant en anglès, ANORAK:

A limited time only, el seu àlbum de debut, publicat l’any 2005.

Synthetic pop covers from the European Space Agency, treball de versions publicat el 2006.

Els ANORAK han estat per a mi un descobriment molt interessant, i bàsicament per dos motius. En primer lloc, perquè vénen a confirmar el que ja sabem: que en aquests darrers anys, a Catalunya podem trobar representats tots els estils musicals i gairebé sempre amb un nivell molt alt. També l’indietrònica, un gènere que hem tingut una mica oblidat al Technopolis, però del qual ja en recuperarem el temps perdut més endavant. En segon lloc, perquè confirma l’impacte extraordinari que va tenir el primer (i fins ara únic) àlbum de The Postal Service (Give up, 2003). Escoltant alguns temes de A limited time only, sembla que estiguis escoltant aquell mític treball del duet americà, al qual, per cert, ja vam dedicar-li un temps en un anterior programa (Technopolis núm.11). I això no ho dic en sentit pejoratiu, ans al contrari: Anorak demostren saber molt bé com assimilar aquelles i altres influències: les de Solvent, les del segell Morr Music (ISAN, etc.) i fins i tot les de New Order. Només cal escoltar la (magnífica) versió del “Pet sematary” dels Ramones a ritme d’indietrònica (!) per confirmar-ho. Però ells també tenen una debilitat pel synthpop dels 80, que queda ben evidenciada en l’àlbum de “covers”: delicioses versions de Stone Roses, Stranglers... o de Los Bravos (“Black is black”). Jo he gaudit molt amb aquests dos discos i els recomanaria sense cap reserva.

De l’àlbum de debut escoltarem:

“Falling”

“A new place”

“We use to play”

“Running out of memories”

I de l’àlbum de versions:

“No more heroes” (original dels Stranglers)

“Elephant stone” (original dels Stone Roses)

“Pet sematary” (original dels Ramones)

“Black is black” (original de Los Bravos)

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

En aquesta ocasió amb una sola remescla a càrrec de PAUL VAN DYK. Qui millor que ell per ocupar aquesta secció, un autèntic expert en la taula de mescles?

Escoltarem la remescla del primer single extret del seu nou àlbum Evolution, que hem presentat a la secció d’Actualitat:

“Verano (PvD’s Evolution Mix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop

* Eloquent i companyia: passió pel synthpop

TECHNOPOLIS NÚM.98

AQUEST DIUMENGE, 20 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.98 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 21, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

En aquesta ocasió no tenim secció d’actualitat per una qüestió de temps: el Retrovisor és doble.

En efecte, doble i molt relacionat entre si. Primer presentarem The scale of ten, àlbum de debut en solitari del músic escocès THOMAS LEER, publicat l’any 1985.

THOMAS LEER probablement reunia condicions per arribar molt més lluny d’on ha arribat en la seva carrera musical. Les cançons d’aquest àlbum de debut, que es mouen entre la new wave, el synthpop i la música disco elegant, però amb predomini del primer, estan ben construïdes i interpretades, resulten agradables d’escoltar i, encara que no brillen especialment, mereixen una bona nota. Probablement els manca una mica de definició. Fa la sensació que Leer fuig com de la pesta de qualsevol encasellament, la qual cosa, en principi, és molt lloable, sobretot si ets un geni, però en el seu cas crec que el resultat final és una mica dispers: evocacions orientals per aquí, un solo de saxo per allà, llargues fases instrumentals més enllà... Si tenim en compte que la seva carrera evoluciona des d’uns inicis marcats pel pop experimental fins arribar a l’electrònica de mitjans dels 80, passant per la música punk (!), no ens pot estranyar aquest eclecticisme, però personalment penso que tanta varietat de registres el perjudica més que el beneficia. En fi, un bon músic que s’ha quedat a mig camí però que no hauria de ser oblidat.

N’escoltarem aquests temes:

“International”

“Heartbeat”

“No 1”

En segon lloc presentarem Laughter, tears and rage, primer i únic àlbum de la formació ACT, publicat el 1988.

Thomas Leer, a part d’eclèctic, és també un músic inquiet, i dos anys després de sortir al mercat The scale of ten fundava la banda ACT, juntament amb l’ex-vocalista de Propaganda, l’alemanya Claudia Brücken. Aviat publiquen aquest primer i únic treball on es conjuminen molt bé les dues personalitats musicals: ell hi aporta l’elegància i uns ritmes disco-pop suaument ballables, i ella tot el seu llegat al capdavant de Propaganda, que vol dir essencialment molta contundència sonora en forma de potents descàrregues de percussió. Fusió ben aconseguida que dóna com a resultat un seguit de temes més clarament electrònics que els de la carrera en solitari de Leer, sens dubte interessants però, en la meva modesta opinió, en cap cas memorables, si exceptuem potser “Snobbery and decay”. Un 6,5? 

Escoltarem aquests tres temes:

“Snobbery and decay”

“I can’t scape from you”

“Chance”

I aprofitem per recordar que a la carrera en solitari de Claudia Brücken li vam dedicar un Technopolis 2.0 que encara es pot escoltar entrant a la pàgina del programa de la web de Ràdio 90.

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Hearts for bullets,  tercer treball de la canadenca AYRIA, publicat l’any 2008 (a la imatge, la portada).

El problema d’AYRIA (que en realitat es diu Jennifer Parkin) és que transita per un territori musical que es troba farcit d’ocupants i d’aspirants: entre l’electroclash, l’EBM i l’electro-industrial, però sense defugir picades d’ullet a expressions de dance més comercial (sobretot en la manera de cantar). Segurament el seu segell, Alfa Matrix, intenta llançar-la com a una nova icona femenina de l’electrònica de ball més obscura, però no sembla que hagi donat el salt definitiu, tot i que ofereix coses molt interessants: les evocacions a Kraftwerk de “Bad list”, el techno-rock d’”Invisible” o l’electrònica més reposada i hipnòtica de “Rain”, un tema interpretat conjuntament amb la seva anterior banda, Epsilon Minus. En resum, diria que és un àlbum prou aprofitable sempre i quan es faci una mica de neteja per anar a l’essencial.

Escoltarem:

“Bad list”

“The gun song”

“Invisible”

“Rain”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem tres remescles de temes d’AYRIA. La primera extreta de Planet Parkin (2008), “bonus disc” de l’edició de luxe de l’àlbum Hearts for bullets, amb versions i col·laboracions d’ella amb altres bandes; la segona, extreta de l’EP The gun song (també 2008); i la tercera del recopilatori Advanced Club 0-1 (2004):

“Bad list (Scratch of Mix by V01d)”

“The gun song (Essence of Mind Remix)”

“Disease (Club Mix by ZPr1)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop

* Eloquent i companyia: passió pel synthpop

TECHNOPOLIS NÚM.97

AQUEST DIUMENGE, 13 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.97 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 14, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Seguim escoltant l’àlbum Hardware, tercer treball de la formació sueca AGENT SIDE GRINDER, que s’acaba de publicar.

Suècia és sens dubte un microcosmos musical on hi trobem  representats tots els estils, tots els gèneres musicals, en uns nivells de quantitat i de qualitat molt superiors als que seria lògic esperar atenent a la demografia del país. I l’electrònica no n’és precisament una excepció: des del futurepop més brillant (Covenant) fins l’EBM més trepidant (Necro Facility) passant per tots els colors del synthpop melòdic, l’oferta és àmplia, diversa i més que recomanable. Ara bé, el que jo no hi havia trobat mai és un grup com aquests AGENT SIDE GRINDER amb una capacitat tan notable de recuperar els millors sons de Kraftwerk, barrejant-los amb dosis de Depeche Mode i New Order: vaja repòquer d’asos! Perquè això és justament el que fan aquests nois (entre altres aromes igualment atractius), i ho fan amb una seguretat i desimboltura que impressiona. Escolteu-los, no us en penedireu!

En el programa n’escoltarem aquests tres temes:

“Sleeping fury”

“Wolf hour”

“Stranger stranger”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

The age of plastic, àlbum de debut del duet britànic THE BUGGLES, publicat el 1980 (a la imatge, la portada).

Per tots els que hem superat ja la barrera dels 50, “Video killed the radio star” és un tema mític, que forma part, conscient o inconscientment, de la banda sonora de la nostra joventut, una cançó que ens situa en un temps i un lloc determinats, un referent que ha aguantat impertèrrit el pas dels anys. De THE BUGGLES, probablement molts tan sols en recordin aquesta peça, perquè la identificació entre el grup i el seu gran èxit mundial és absoluta. Però el duet format per Trevor Horn i Geoff Downes va publicar dos àlbums, que en certa manera marquen la transició entre les dècades dels 70 i dels 80: si escolteu amb atenció el tema “Living in a plastic age” us semblarà que esteu escoltant uns Supertramp més tecnificats. En fi, uns petits clàssics del bressol del synthpop que anunciaven ja la gran onada que era a punt d’arribar. Un respecte i un emocionat recordatori.  

Escoltarem aquests temes:

“Video killed the radio star”

“Living in the plastic age”

“Clean clean”

“Elstree”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Future Pop, àlbum de debut de la formació nord-americana ELOQUENT, publicat l’any 2003.

Diuen que una cosa sempre porta a una altra. I deu ser veritat. Vaig descobrir els ELOQUENT quan preparava el programa especial dedicat als Pet Shop Boys (Technopolis núm.92), i em van captivar a la primera. D’ells m’agrada tot: els seus referents musicals (els propis Pet Shop Boys, The Postal Service...), les seves cançons senzilles i perfectes, la manera de cantar-les del seu líder Steven Cochran, la fascinació que senten pel synthpop dels 80... En aquesta secció hem presentat un bon nombre de bandes que, per entendre’ns, podríem qualificar com “de segona divisió”, amb magnífiques potencialitats però amb dificultats per donar el pas definitiu per arribar als llocs d’honor. D’entre totes elles, Eloquent és possiblement la més ben situada per aconseguir-ho. De fet, si el món fos “normal”, temes com els quatre que presentem haurien d’haver sonat a pertot arreu. Són aquests:

“Moonlight over London”

“Nobody’s diary” (versió del tema de Yazoo)

“Paris in our hearts”

“Happiness”

Tant ens han agradat Eloquent que hem decidit investigar més. I resulta que la història d’aquesta banda té diverses línies fins a confluir en la formació actual. Línies molt interessants que impliquen a dues bandes més, també igualment recomanables. Per tot plegat hem decidit dedicar-los un Technopolis 2.0, que hem titulat “Eloquent i companyia: passió pel synthpop”, perquè si alguna cosa comparteixen les tres bandes és l’amor pels pioners de la música electrònica actual. El programa el podreu escoltar (només a través del podcast) a partir del dilluns dia 14 de maig, entrant en la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90.  

I arribem a FET I DESFET(mix i remix, només a través del podcast):

En aquesta ocasió no tenim la secció de remescles perquè creiem que, amb el Technopolis 2.0 que comentem unes ratlles més amunt, ja cobrim suficientment la dosi setmanal de techno-pop.

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop

* Eloquent i companyia: passió pel synthpop (a partir del dia 14 de maig)

TECHNOPOLIS NÚM.96

AQUEST DIUMENGE, 6 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.96 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 7, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Seguim escoltant Wonky, l’àlbum que suposa el retorn dels ORBITAL després de vuit anys de silenci discogràfic. Música essencialment instrumental, plena de matisos i detalls que probablement requereix ser escoltada agafant tota la globalitat de l’àlbum, i no fragmentada, com és inevitable fer-ho aquí. Personalment és, juntament amb els fabulosos Autechre dels seus dos primers àlbums, la banda que em resulta més interessant (a estones, fascinant) d’aquella moguda electrònica dels 90 que va fer furor en els ambients musicals més avançats. En tinc bons records d’alguns dels seus temes, no són techno-pop però, a un altre nivell, t’atrapen igual. És cert allò que es deia d’ells i dels seus col·legues: fan moure els peus i les neurones.

N’escoltarem tres temes:

“One big moment”

“Never”

“Stringy acid”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Gold und liebe, tercer àlbum de la formació alemanya D.A.F., publicat el 1981 (a la imatge, la portada).

Ho hem dit aquí en anteriors ocasions: a El Retrovisor ens agrada presentar aquelles formacions de la dècada dels 80 que, per un motiu o altre, han tingut alguna influència en l’evolució posterior de la música electrònica en totes les seves variants. A diferència del Material Sensible, on el disc escollit gairebé sempre respon als gustos musicals de qui escriu aquestes línies, en la mirada enrere prima el valor de l’obra (o de l’artista) en relació a l’impacte que ha tingut posteriorment. Valgui aquesta introducció per dir que, personalment, D.A.F. no són sant de la meva devoció. Els trobo força monòtons i repetitius, i s’escapen en gran mesura de la meva sensibilitat musical. Per descomptat que els temes que us presentem són interessants, però us confesso que mai no he comprat un disc seu. Dit això, cal dir també que D.A.F. són clarament precursors del trance i del techno, i un precedent també força evident de l’EBM i l’Industrial. Amb aquestes credencials, no els podíem ignorar de cap manera. D’altra banda, a qui no els hagi escoltat mai li permetran ampliar una mica el camp de visió del que van ser els orígens de tants sons que avui ens resulten familiars. Per tant: a fer els deures!

Escoltarem aquests temes:

“Liebe auf den ersten blick”

“Was ziehst du an heute nacht”

“Verschwende deine jugend”

“Greif nacht den sternen”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Enjoy the fall, àlbum de debut de la formació alemanya EDGE OF DAWN, publicat l’any 2007.

L’explosió musical a tots nivells fomentada per les noves tecnologies, on sembla que tothom pugui gravar i fer conèixer la seva música sense gaire impediments, té nombrosos detractors, que atribueixen al fenomen una devaluació del valor artístic de les obres que arriben al mercat (o a l’oient). Segurament en part tenen raó, però també és cert que cada cop és més fàcil separar el gra de la palla: enmig de l’abundó sovint mediocre destaquen fàcilment els valors sòlids. Això és el que passa amb els EDGE OF DAWN: fan una música entre l’EBM i el futurepop que té multitud de practicants, però només cal escoltar un parell de temes d’aquest àlbum per saber que ells juguen a la primera divisió. De fet, són gent amb experiència: a Frank M. Spinath ja el coneixem com a vocalista i membre destacat del Seabound, i la seva veu és impressionant. Però també les composicions tenen un tall i un acabat que les fa seductores, misterioses, riques en detalls. Saben molt bé el que es porten entre mans, i aquest àlbum de debut, des del meu punt de vista, és senzillament magnífic. 

N’escoltarem aquests temes:

“The flight (Lux)”

“Descent”

“Elegance”

“Black heart”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

En aquesta ocasió, tindrem com a protagonistes als mateixos EDGE OF DAWN, amb tan sols una remescla, però molt interessant:

“Damage (Forma Tadre Remix)”

Forma Tadre és un projecte musical alemany liderat per Andreas Meyer, conegut com Andy Meya, i molt influenciat per les propostes de Tangerine Dream. Val la pena escoltar la seva visió d’un dels temes de l’àlbum que hem tingut com a protagonista del Material Sensible, però que no hem escoltat en aquella secció.

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop