TECHNOPOLIS NÚM.98

AQUEST DIUMENGE, 20 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.98 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 21, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

En aquesta ocasió no tenim secció d’actualitat per una qüestió de temps: el Retrovisor és doble.

En efecte, doble i molt relacionat entre si. Primer presentarem The scale of ten, àlbum de debut en solitari del músic escocès THOMAS LEER, publicat l’any 1985.

THOMAS LEER probablement reunia condicions per arribar molt més lluny d’on ha arribat en la seva carrera musical. Les cançons d’aquest àlbum de debut, que es mouen entre la new wave, el synthpop i la música disco elegant, però amb predomini del primer, estan ben construïdes i interpretades, resulten agradables d’escoltar i, encara que no brillen especialment, mereixen una bona nota. Probablement els manca una mica de definició. Fa la sensació que Leer fuig com de la pesta de qualsevol encasellament, la qual cosa, en principi, és molt lloable, sobretot si ets un geni, però en el seu cas crec que el resultat final és una mica dispers: evocacions orientals per aquí, un solo de saxo per allà, llargues fases instrumentals més enllà... Si tenim en compte que la seva carrera evoluciona des d’uns inicis marcats pel pop experimental fins arribar a l’electrònica de mitjans dels 80, passant per la música punk (!), no ens pot estranyar aquest eclecticisme, però personalment penso que tanta varietat de registres el perjudica més que el beneficia. En fi, un bon músic que s’ha quedat a mig camí però que no hauria de ser oblidat.

N’escoltarem aquests temes:

“International”

“Heartbeat”

“No 1”

En segon lloc presentarem Laughter, tears and rage, primer i únic àlbum de la formació ACT, publicat el 1988.

Thomas Leer, a part d’eclèctic, és també un músic inquiet, i dos anys després de sortir al mercat The scale of ten fundava la banda ACT, juntament amb l’ex-vocalista de Propaganda, l’alemanya Claudia Brücken. Aviat publiquen aquest primer i únic treball on es conjuminen molt bé les dues personalitats musicals: ell hi aporta l’elegància i uns ritmes disco-pop suaument ballables, i ella tot el seu llegat al capdavant de Propaganda, que vol dir essencialment molta contundència sonora en forma de potents descàrregues de percussió. Fusió ben aconseguida que dóna com a resultat un seguit de temes més clarament electrònics que els de la carrera en solitari de Leer, sens dubte interessants però, en la meva modesta opinió, en cap cas memorables, si exceptuem potser “Snobbery and decay”. Un 6,5? 

Escoltarem aquests tres temes:

“Snobbery and decay”

“I can’t scape from you”

“Chance”

I aprofitem per recordar que a la carrera en solitari de Claudia Brücken li vam dedicar un Technopolis 2.0 que encara es pot escoltar entrant a la pàgina del programa de la web de Ràdio 90.

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Hearts for bullets,  tercer treball de la canadenca AYRIA, publicat l’any 2008 (a la imatge, la portada).

El problema d’AYRIA (que en realitat es diu Jennifer Parkin) és que transita per un territori musical que es troba farcit d’ocupants i d’aspirants: entre l’electroclash, l’EBM i l’electro-industrial, però sense defugir picades d’ullet a expressions de dance més comercial (sobretot en la manera de cantar). Segurament el seu segell, Alfa Matrix, intenta llançar-la com a una nova icona femenina de l’electrònica de ball més obscura, però no sembla que hagi donat el salt definitiu, tot i que ofereix coses molt interessants: les evocacions a Kraftwerk de “Bad list”, el techno-rock d’”Invisible” o l’electrònica més reposada i hipnòtica de “Rain”, un tema interpretat conjuntament amb la seva anterior banda, Epsilon Minus. En resum, diria que és un àlbum prou aprofitable sempre i quan es faci una mica de neteja per anar a l’essencial.

Escoltarem:

“Bad list”

“The gun song”

“Invisible”

“Rain”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem tres remescles de temes d’AYRIA. La primera extreta de Planet Parkin (2008), “bonus disc” de l’edició de luxe de l’àlbum Hearts for bullets, amb versions i col·laboracions d’ella amb altres bandes; la segona, extreta de l’EP The gun song (també 2008); i la tercera del recopilatori Advanced Club 0-1 (2004):

“Bad list (Scratch of Mix by V01d)”

“The gun song (Essence of Mind Remix)”

“Disease (Club Mix by ZPr1)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop

* Eloquent i companyia: passió pel synthpop