TECHNOPOLIS NÚM.45

AQUEST DIUMENGE, 24 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.45 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 25, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Happy families, l’àlbum de debut de la formació britànica BLANCMANGE, publicat l’any 1982 (a la imatge, la portada).

Segurament, els BLANCMANGE són una segona divisió del synthpop dels 80. Escoltant-los ara, hom té la impressió que els va faltar una petita empenta per anar més enllà, que es van quedar a mig camí. I és una llàstima, perquè darrera les seves cançons es nota una qualitat compositiva considerable, i un bon coneixement dels cànons que regien aquell estil musical que tot just acabava de néixer. En fi, que probablement aquest disc no és d’aquells que ocuparan un lloc preferent en els nostres prestatges, però seria un error menystenir-lo: ofereix qualitat suficient, i fins i tot alguns elements sorprenents (el techno orquestral de “Waves”, per exemple), com per fer-lo mereixedor d’una atenció especial.

Escoltarem aquestes 4 cançons:

“God’s kitchen”

“I’ve seen the word”

“Feel me”

“Waves”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Soft, de NEVARAKKA, publicat l’any 2006.

Sovint penso que certes músiques només poden venir de llocs determinats. Us imagineu uns suecs fent rumba o son cubà? Igual algú ho ha intentat, però no sembla que hagi traspassat fronteres. De la mateixa manera, costa imaginar que una música com la que fan NEVARAKKA pugui tenir un altre origen que no sigui el dels països escandinaus: la nostàlgia que impregna la majoria de temes, aquella capacitat d’evocar, de fer somiar despert que provoquen les seves composicions, aquí accentuada per unes veus femenines encisadores embolcallades en un trance melòdic amb tocs etheral, semblen encaixar a la perfecció amb la imatge que tenim d’uns països freds que conviden a la vida al voltant de la llar de foc, darrera la finestra, i amb la mirada posada en l’horitzó, més enllà de la neu que ho envolta tot... (Ironia: un dels temes es titula “Summer girl”, “Noia de l’estiu”)

El cas és que NEVARAKKA (que, en realitat, és el projecte d’un sol home, Phillip Jidbrant, nascut a Dinamarca però resident a Suècia) creen unes meravelloses sensacions amb la seva música etèria i aparentment fràgil... tot i que a vegades també saben posar-hi muscle. Bé, com sempre, la música val més que mil paraules: escolteu-los, us agradaran. 

Escoltarem aquests temes:

“Angel on Earth”

“Desire”

“Close the door”

“Summer girl”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Seguim a Suècia, i recuperem l’àlbum Have you ever touched a dream?, de DAYBEHAVIOR, publicat l’any 2003, i que ja varem escoltar fa dues setmanes a Material Sensible.

En una primera edició, l’àlbum venia acompanyat d’un segon CD amb remescles més que interessants. N’escoltarem quatre, encara que l'última només es podrà sentir sencera en el podcast:

“MonAmi (Hajas Mix)”

“The moments I couldn’t save (Overflow-110 Mix)”

“Close your eyes (Activated Mix)”
"The swetness of my pain (Alternate Version)"

Sobre aquest grup, ens remetem a allò que varem comentar en l’entrada d’aquest blog corresponent al Technopolis núm.43: senzillament deliciós!

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.44

AQUEST DIUMENGE, 17 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.44 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 18, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

L’àlbum Non-stop erotic cabaret, del duet britànic SOFT CELL, publicat l’any 1981.

Aquest treball exemplifica per a mi els efectes negatius que provoquen sempre els prejudicis, sigui en la música o en qualsevol altra cosa. Marc Almond sempre m’ha caigut força antipàtic, i “Tainted love”, el tema estrella del duet i d’aquest àlbum, mai no m’havia semblat un tema extraordinari, fora de sèrie. Resultat: SOFT CELL no m’interessava. Greu error! Recuperat quasi 30 anys després,   descobreixes que aquest disc és una autèntica joia. A banda del single d’or, hi trobem magnífiques composicions que han resistit fantàsticament bé el pas del temps, els altres dos senzills són perfectes, i Almond (sí, senyor, les coses com són!) canta de meravella.

L’èxit massiu de “Tainted love”, i les polèmiques que van envoltar la seva gravació, i que per altra banda sempre han acompanyat a Marc Almond, no ens poden amagar la realitat: estem davant un clàssic amb majúscules del synthpop i del pop en general. Gaudiu-lo!

Escoltarem aquests temes:

“Tainted love”

“Where did our love go”

“Bedsitter”

“Say hello, wave goodbye”

“Entertain me”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Heading for tomorrow, de la formació alemanya SERO.OVERDOSE, publicat l’any 2007 (a la imatge, la portada).

Més efectes negatius dels prejudicis: el nom d’aquesta banda (què dimonis significa Sero Overdose?; per què el punt entremig?), i les pintes dels tres components invitarien segurament a un acte de prevenció. Seria un altre error: sense ser la setena meravella ni aquells que han de revolucionar el món del techno-pop (fa falta?), aquests joves alemanys ofereixen una proposta prou interessant i que es gaudeix més que satisfactòriament. En això hi juga un paper important la veu d’André Hartung, que modula molt bé els seus registres per engrandir unes cançons que no enganyen a ningú: entre el techno-pop i el futurepop, però amb un toc personal interessant. He llegit en algun lloc que els manca carisma, i segurament és veritat: no tenen aquella “chispa” d’uns, posem per cas, Ashbury Heights, que varem escoltar aquí unes setmanes enrere. I aquesta deu ser la causa per la qual no han acabat d’arribar a un públic més ampli en el camp electrònic, tot i que tenen un bon grapat de seguidors fidels. Però el que ofereixen mereix ser escoltat, i us podem assegurar que ningú no en quedarà decebut.

Escoltarem aquests 4 temes:

“Tiny snail”

“Wut”

“Time”

“Tears in rain”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Viatjarem altra cop als anys 80 per recuperar remescles de dues formacions clàssiques que ja hem escoltat a El Retrovisor: HEAVEN 17 i VISAGE.

De la formació de Sheffield, escoltarem dues magnífiques remescles:

“Let me go (Extended Mix)”

“Trouble (US Club Mix)”

Atenció a aquesta segona, que originalment només es va publicar en vinil.

De VISAGE, escoltarem el seu clàssic immortal, aquell pel qual ja s’haurien guanyat un lloc entre els grans encara que no haguessin fet res més:

“Fade to grey”

De “Fade to grey” n’hi ha moltes versions i remescles, la que hem escollit nosaltres és la versió “Extended”, del maxi-single original, tres minuts més llarga que l’original. Una autèntica delícia!

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit. 

TECHNOPOLIS NÚM.43

AQUEST DIUMENGE, 10 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.43 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 11, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Encara un altre tema de Modern ruin, el nou àlbum dels COVENANT, que fa algunes setmanes que venim repassant en aquesta secció.

El tema escollit en aquesta ocasió és: “The road”.

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

L’àlbum Forever young, de la formació alemanya ALPHAVILLE, publicat l’any 1984.

Aquest disc ha significat per a mi com un retorn al passat. Mig inconscientment, les notes del seus dos grans temes, “Big in Japan” i “Forever young”, han pul·lulat pel meu cervell durant més de 25 anys, com una promesa de felicitat que ara ha retornat amb força. Al recuperar l’àlbum fa un parell o tres anys em vaig adonar que havia interioritzat aquestes melodies i que recuperar-les em provocava una sensació de profunda felicitat. Especialment la que dóna nom a l’àlbum: quina veu la de Marian Gold! I com canta! Quina melodia tan meravellosa, quin final! Sense oblidar un vídeo que va fer època amb tota justícia. Què tenen els clàssics que els fa especials i únics? No ho sabria dir... Però, si em demaneu un clàssic amb majúscules (no ja del synthpop, sinó del pop a seques) diré: “Forever young”

Escoltarem aquests temes:

“Big in Japan”

“Forever young”

“A victory of love”

“Summer in Berlin”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Have you ever touched a dream, del duet suec DAYBEHAVIOR, publicat l’any 2003 (a la imatge, la portada).

Suècia és ara mateix la terra de promissió de la música. És sorprenent que un país amb poc més de 9 milions d’habitants generi tal quantitat de bona música i en estils tan diferents. En gairebé tots els registres musicals hi trobem la presència destacada de gent del país escandinau. I això és especialment evident en el camp del synthpop. DAYBEHAVIOR en són una altra mostra, dins d’un rosari de formacions que (afortunadament) sembla inacabable.

Quin és el principal valor d’aquest duet? Sens dubte la veu suggerent i agradable de Paulinda Crescentini, però també unes composicions que entren suaument, sense fer trencadissa, com una brisa suau d’estiu que t’acompanya agradablement durant unes hores. Escoltada en racions excessives, la seva música pot acabar resultant un xic monòtona, però, què voleu que us digui, després de sentir un tema com “Close your eyes” la vida resulta més lleugera i feliç.

Personalment, hi afegiré que DAYBEHAVIOR em resulten especialment entranyables. Quan neix la idea de TECHNOPOLIS i m’endinso en el descobriment de noves propostes dins el fascinant gènere del synthpop, ells en van ser dels primers a venir a l’encontre, justament amb aquest seu segon àlbum, i crec que, des de llavors, ja es van guanyar la meva simpatia per sempre.

Escoltarem aquestes 4 cançons:

“Give me”

“Close your eyes”

“Superstar”

“The moments I couldn’t save”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Tindrem la segona part de les remescles de temes del duet alemany DE/VISION.

Escoltarem aquestes dues:

“I'm not dreaming of you (Extended Club Version)”

“Miss you more (Telekommander Mix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.42

AQUEST DIUMENGE, 3 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.42 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 4, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Un tema més de Modern ruin, el nou àlbum dels COVENANT, del qual ja n’hem parlat en aquest blog. El tema que escoltarem és:

"The night"

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

L’àlbum You gotta say yes to another excess, de YELLO, publicat l’any 1983.

YELLO és un duet suís força estrany, que escapa als paràmetres musicals habituals, difícil de catalogar. Fan un techno-pop molt original, amb elements incorporats tan diversos (percussió, veus tribals...) que desconcerten en una primera escolta. Però acaben enganxant, tenen una capacitat d’evocació i de crear sensacions extraordinària, i aquest disc n’és la mostra més evident. La banda sonora ideal si t’has perdut a la selva...o si t’agradaria fer-ho (i la portada, com es pot veure, va a to).

El més curiós és que són estranys tant des del punt de vista musical com des del personal: semblen sortits d’una pel·lícula dels anys 40, i un dels dos components, Dieter Meier, era un industrial milionari abans d’incorporar-se al grup!

Escoltarem aquests temes:

“Heavy whispers”

“I love you”

“Lost again”

“Pumping velvet”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Pure, de COSMICITY, publicat l’any 2001.

El revers de la moneda. Si Yello són l’extravagància personificada (amb segell de qualitat), COSMICITY és la senzillesa, l’autenticitat, la puresa... per això, escoltant la seva música, trobo molt encertat el títol d’aquest que és el seu treball més destacat.

Una de les coses que sempre m’han fascinat més de la música electrònica és la possibilitat que ofereix de poder crear sons meravellosos, experiències musicals úniques des de la privacitat més absoluta, des de la solitud d’una habitació, aïllat de la resta del món. I aquest és el cas de COSMICITY, perquè darrera aquest nom s’hi amaga el projecte d’un sol home, el nord-americà Mark Nicholas, que porta més de 15 anys creant una música que arriba als sentits, que travessa la pell, emocional i delicada (escolteu sobretot “Let me in”), molt treballada. Un techno-pop de detalls i atemporal.

He llegit darrerament un fet que m’ha impressionat. Resulta que la filla de Nicholas pateix una greu malaltia i els seus pares es passen la vida d’hospital en hospital. I, segons sembla, incapaç d’abandonar la música i molt menys encara a la seva filla malalta, Mark Nicholas, acompanyat del seu ordinador portàtil, es dedica a composar nous temes en aquests centres hospitalaris, aprofitant qualsevol racó, el passadís, la sala d’espera...  

Escoltarem aquestes 4 cançons:

“I want you”

“Let me in”

“I have nothing”

“Escapism”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Tindrem remescles de temes del duet alemany DE/VISION.

DE/VISION són l’elegància del techno-pop, sastres capaços de confeccionar vestits tallats a la perfecció, obres sense tares, sense costures. Enginyeria alemanya. Un plaer sempre. Professionals en el millor sentit de la paraula, mai no defrauden. Ja tocava dedicar-los el Fet i Desfet, i ho farem en dos programes, fent sevir el seu recopilatori del 2006 Best of De/Vision, que inclou un segon CD bàsicament amb remixos de temes seus.

Escoltarem els temes següents:

“Heart-shaped tumor (Straight Mix”

“Still unknown (Andrew Sega Mix)”

“Drifting sideways (T.O.Y.-Toburger Wald Mix”

Atenció especialment al tercer, una remescla impecable on melancolia i ball es fusionen en una perfecta simbiosi.