TECHNOPOLIS NÚM.43

AQUEST DIUMENGE, 10 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.43 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 11, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Encara un altre tema de Modern ruin, el nou àlbum dels COVENANT, que fa algunes setmanes que venim repassant en aquesta secció.

El tema escollit en aquesta ocasió és: “The road”.

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

L’àlbum Forever young, de la formació alemanya ALPHAVILLE, publicat l’any 1984.

Aquest disc ha significat per a mi com un retorn al passat. Mig inconscientment, les notes del seus dos grans temes, “Big in Japan” i “Forever young”, han pul·lulat pel meu cervell durant més de 25 anys, com una promesa de felicitat que ara ha retornat amb força. Al recuperar l’àlbum fa un parell o tres anys em vaig adonar que havia interioritzat aquestes melodies i que recuperar-les em provocava una sensació de profunda felicitat. Especialment la que dóna nom a l’àlbum: quina veu la de Marian Gold! I com canta! Quina melodia tan meravellosa, quin final! Sense oblidar un vídeo que va fer època amb tota justícia. Què tenen els clàssics que els fa especials i únics? No ho sabria dir... Però, si em demaneu un clàssic amb majúscules (no ja del synthpop, sinó del pop a seques) diré: “Forever young”

Escoltarem aquests temes:

“Big in Japan”

“Forever young”

“A victory of love”

“Summer in Berlin”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Have you ever touched a dream, del duet suec DAYBEHAVIOR, publicat l’any 2003 (a la imatge, la portada).

Suècia és ara mateix la terra de promissió de la música. És sorprenent que un país amb poc més de 9 milions d’habitants generi tal quantitat de bona música i en estils tan diferents. En gairebé tots els registres musicals hi trobem la presència destacada de gent del país escandinau. I això és especialment evident en el camp del synthpop. DAYBEHAVIOR en són una altra mostra, dins d’un rosari de formacions que (afortunadament) sembla inacabable.

Quin és el principal valor d’aquest duet? Sens dubte la veu suggerent i agradable de Paulinda Crescentini, però també unes composicions que entren suaument, sense fer trencadissa, com una brisa suau d’estiu que t’acompanya agradablement durant unes hores. Escoltada en racions excessives, la seva música pot acabar resultant un xic monòtona, però, què voleu que us digui, després de sentir un tema com “Close your eyes” la vida resulta més lleugera i feliç.

Personalment, hi afegiré que DAYBEHAVIOR em resulten especialment entranyables. Quan neix la idea de TECHNOPOLIS i m’endinso en el descobriment de noves propostes dins el fascinant gènere del synthpop, ells en van ser dels primers a venir a l’encontre, justament amb aquest seu segon àlbum, i crec que, des de llavors, ja es van guanyar la meva simpatia per sempre.

Escoltarem aquestes 4 cançons:

“Give me”

“Close your eyes”

“Superstar”

“The moments I couldn’t save”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Tindrem la segona part de les remescles de temes del duet alemany DE/VISION.

Escoltarem aquestes dues:

“I'm not dreaming of you (Extended Club Version)”

“Miss you more (Telekommander Mix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.