Aquest dilluns 21 d’octubre vaig tenir el gran privilegi
d’assistir al concert que l’OMD va
oferir a la Sala Apolo
de Barcelona. Admirador de la banda de tota la vida, era la primera vegada que
els veia en directe a l’escenari, i l’experiència no va poder ser més
gratificant.
Va començar amb puntualitat (britànica, of course) a les 9 del vespre, i
l’arrancada, amb el sensacional “Isotype”,
ja feia presagiar el millor. I les expectatives es van veure confirmades al
llarg dels següents 90 minuts de concert, que acabarien superant els 100 amb
l’afegit dels bisos.
Després d’”Isotype” va venir un reguitzell dels seus
grans èxits dels 80, no en va la gira és un homenatge als 40 anys de la seva
carrera artística, i la veritat és que tots van sonar fantàsticament bé. Jo en
destacaria el “(Forever) Live and die”,
amb un Paul Humphreys perfecte a la veu, i dos que personalment em van
sorprendre perquè tenia entès, potser equivocadament, que no eren massa habituals
en el seu set-list: “Dreaming” i un “So in love” que va sonar de meravella; per a mi, un dels millors moments
de la nit (hem penjat el vídeo a l’apartat de Vídeo: gràcies Javier Collado!).
