Com fem habitualment en acabar l’any, us oferim una playlist amb els que considerem els millors treballs (en àlbum i en single) publicats en aquest 2023.
En total són 18 temes, agafant-ne només un per cada artista i disc, i sense que l’ordre signifiqui cap rànquing de valoració d’uns respecte dels altres. Els dos últims, a més, són versions, i també hi ha una remescla (Kebu).
Feliç any 2024!
Fa dos anys, en aquestes mateixes dates, us vam oferir una playlist amb les cançons que, en la nostra opinió, són les 25 millors del synthpop de la dècada dels 80.
Ara que ja són aquí, una vegada més, les festes de Nadal i Reis, recuperem la llista per reviure de nou aquest viatge a l’era daurada de la música synthpop que tant ens fascina.
Bon Nadal i bona música!
Aquest 2023 que ja s’acaba ha fet 20 anys del debut d’una de les formacions més injustament ignorades del panorama del synthpop mundial: el duet nord-americà Eloquent.
Randall Erkelens i Steven Cochran van crear una proposta feta de senzillesa, espontaneïtat, emotivitat, manca de pretensions i, per damunt de tot, un amor i un respecte immens per la música. Autèntics artesans del synthpop que ens han deixat cançons plenes d’encant, sense oblidar les seves magnífiques versions.
Aquesta mateixa tardor, els suecs The Mobile Homes han presentat el seu nou àlbum, Tristesse, que ja vam comentar aquí.
The Mobile Homes tenen ja una llarga trajectòria en el món de la música, que arranca l’any 1984, però el que potser molts han oblidat és que, durant un temps, ells van tenir una banda paral·lela anomenada Sapporo 72, amb la qual ens van deixar temes tan magnífics com aquest Architecture of love, de l’any 2005, inclòs en el seu àlbum Business & Pleasure, i que ens ve molt de gust de recuperar.
El podeu escoltar a l’apartat de Vídeo.
El gran músic finlandès Kebu, conegut com el mag dels sintetitzadors, ha decidit emprendre una nova aventura que l’endinsarà en la gran dècada dels 80: versionar temes instrumentals d’aquells anys basats en els sintetitzadors.
A Johan Baeckström el coneixem principalment com a integrant del meravellós duet suec Daily Planet. Però Baeckström també té una carrera en solitari i ara ens presenta el seu nou EP, titulat Here.
El disc consta de tres temes i una remescla, que certifiquen que ens trobem davant d’un músic excel·lent, d’una professionalitat i savoir faire irreprotxables.
Recuperem un Retrovisor que ja vam presentar en aquest blog fa uns quants anys dedicat als Kajagoogoo.
Kajagoogoo va ser una formació britànica liderada pel famós Limahl, que va tenir el seu gran èxit l’any 1983 amb el seu primer single, “Too shy”, pel qual encara són recordats avui dia. De tota manera, no els podem considerar una one-hit wonder, perquè després van seguir fent cançons que van tenir una certa acceptació entre el públic, si bé es veritat que a poc a poc es van anar diluint fins a separar-se el 1985.
Aquest any 2023 n’ha fet vint de la publicació del primer àlbum de NamNamBulu, el duet format per Vasi Vallis i Henrik Iversen.
El disc, titulat Distances, en certa manera va marcar un punt d’inflexió en el futurepop, amb un grapat de temes que atrapaven l’oient a base de combinar el magnífic treball de Vallis en l’apartat de composició i instrumentació, i la veu única d’Iversen.
Per celebrar els 15 anys de la seva creació, el magnífic segell Conzoom Records ha publicat un àlbum on diverses bandes del synthpop i l’electropop versionen temes dels insuperables Depeche Mode.
Sí, ho heu llegit bé: després de més de quaranta anys en el món de la música i una carrera sensacional farcida de temes memorables, ja fos amb Depeche Mode, Yazoo o Erasure, alguns dels quals van escalar també les llistes d’èxits, el gran Vince Clarke ha decidit debutar ara amb un treball amb el seu propi nom.
El disc es titularà Songs of silence i, de moment, només coneixem el primer senzill,
que porta per nom The lamentations of
Jeremiah. Un tema que no té res a veure amb el synthpop ni amb res del que
coneixíem d’ell fins ara. Una peça instrumental, fosca (com el mateix vídeo, en blanc i negre), introspectiva i fins i tot un pèl angoixant, que apel·la a
aquell llibre bíblic de les Lamentacions.
No sabem si la resta de l’àlbum segueix la
mateixa direcció, però faci el que faci, Vince Clarke serà sempre un dels més
grans de la música de les darreres dècades, i la nostra admiració per ell, total i insubornable.
Vegeu el vídeo a l’apartat de Vídeo.
A punt de publicar-se el seu nou treball, dediquem un altre Especial a l’OMD, en aquest cas per escoltar algunes de les cançons de la formació cantades per Paul Humphreys.
I clicant AQUÍ podeu veure un vídeo on precisament Paul Humphreys parla del nou àlbum.
Tercera playlist (les anomenem Selecció Especial del Technopolis) amb 13 temes més d’aquests estils de música corresponents a treballs publicats en les dècades del 2000 i principis de la del 2010, encara que en aquesta ocasió més centrats en el futurepop i, en alguns casos, amb variacions inclinades al gòtic.
Aquesta és la selecció de temes:
NOYCE TM: Year 03 (de l’àlbum Coma, del 2006)
ICON OF COIL: Existence in progress (de Machines are us, 2004) (minut 04:34)
ANGELS & AGONY: Watchers (d’Unison, 2007) (09:50)
NAMNAMBULU: Now or never (de Distances, 2003) (14:52)
F.O.D.: Eternity (de l’àlbum col·lectiu Do electric sheep dream of androids?) (19:39)
CEPHALGY: Rette mich (de Leid statt liebe, 2011) (23:02)
BLUTENGEL: Anders sein (de Nachtbringer, 2011) (26:47)
FINAL SELECTION: Nemo (de Clockworks, 2008) (31:28)
L’AME IMMORTELLE: Absolution (de Momente, 2012) (35:46)
BLUTENGEL: Über den horizont (de Tränenherz, 2011) (39:37)
NECRO FACILITY: Ignite (de Wintermute, 2011) (43:52)
NOYCE TM: Headland (de Coma) (48:25)
VNV NATION: Gratitude (d’Automatic, 2011) (53:42)
Dos anys després del seu anterior treball, torna una de les formacions clàssiques del synthpop suec, en actiu des del llunyà any 1984. I ho fa amb un àlbum titulat Tristesse, amb 11 nous temes que segueixen la línia d’aquell anterior disc, més fosca del que havia estat habitual en ells fins el moment.
Un exemple el trobem en el tema Throne, en el qual per cert hi col·labora Bon Harris, de Nitzer Ebb.
Vegeu el vídeo a l’apartat de Vídeo.
Aquest Retrovisor és una refosa de dos programes ja emesos anteriorment i centrats en la producció musical de Gary Numan l’any 1979: el segon àlbum de Tubeway Army, Replicas, i el seu debut en solitari amb el títol de The pleasure principle.
Dos treballs que, a part de resultar un gran èxit de públic, van convertir Gary Numan en un dels precursors de la música electrònica i del synthpop, i que bé val la pena de recuperar tants anys després.
Us presentem un tast, en format vídeo, de dues novetats discogràfiques aparegudes darrerament.
En primer lloc, el nou treball dels alemanys X-Perience, titulat We travel the world, que és el sisè de la seva carrera i inclou temes tan breus i magnífics com aquest Come come, amb la deliciosa veu de la seva cantant i líder Claudia Uhle.
El podeu veure i escoltar a l’apartat de Vídeo.
La segona no és pròpiament un vídeo sinó un
tràiler (amb imatge estàtica) amb fragments dels 16 temes que conformen el nou i molt
esperat àlbum dels austríacs Mind.In.A.Box,
genèricament titulat Black and white.
Després de sis anys de silenci discogràfic, torna l’OMD! I ho fa amb un àlbum, el 14è de la seva carrera, titulat Bauhaus staircase, que sortirà al mercat el proper dia 27 d’octubre.
De moment, ja n’han avançat un primer single, que es titula com l’àlbum, Bauhaus staircase, amb un so força diferent al que ens tenen acostumats ells, però amb el magnetisme habitual de la factoria McCluskey/Humphreys i, de propina, un vídeo realment espectacular i impactant.
El podeu veure i escoltar a l’apartat de Vídeo.
Tornem després de les vacances d’estiu amb una playlist (les anomenem Selecció Especial del Technopolis) amb 13 temes d’aquests tres estils de música corresponents a treballs publicats principalment a la dècada del 2000, encara que n’hi alguns força anteriors. En certa manera, és una continuació de la que ja us vam oferir el mes de maig passat, amb molts artistes que repeteixen.
I així, sense paraules, amb la música com a una única protagonista, potser serà més suau el retorn a la normalitat i a la rutina.
Aquesta és la selecció de temes:
ASSEMBLAGE 23: Binary (de Meta, 2007)
ASHBURY HEIGHTS: Penance (de Three cheers for the newlydeads, 2007) (minut 05:36)
ELEGANT MACHINERY: Save me (de Yesterday man, 1996) (11:03)
COLONY 5: Black (de Colonisation, 2004) (15:00)
WOLFSHEIM: It’s not too late (de No happy view, 1992) (18:32)
ELEGANT MACHINERY: Process (de Degraded faces, 1991) (22:04)
P24: Niemand (de Weit entfernt, 2004) (26:53)
!DISTAIN: Mein weg (d’On/Off, 2011) (32:00)
CLIENT: Here and now (de Client, 2003) (36:24)
ASHBURY HEIGHTS: Sensual nothing (de Take cair paramour, 2010) (39:58)
ROTERSAND: Undone (de Welcome to goodbye, 2005) (45:12)
VIRTUAL SERVER: Face to face (d’Installed, 2002) (50:47)
RENAME feat. MATT MANCID: Youlove (Club Mix) (de l’EP Youlove, 2012) (56:21)
El mes de setembre de l’any passat 2022 moria Robert Marlow, un músic sovint oblidat però que té el seu paper en la història del synthpop.
Amic íntim de Vince Clarke i vinculat al clan de Basildon, Marlow grava l’any
1983, i precisament de la mà de Clarke, un àlbum en certa manera mític però que
no es va publicar fins setze anys més tard, The
Peter Pan effect. De tota manera, alguns singles sí que van veure la llum
aquella dècada, i entre ells el magnífic The
face of Dorian Gray, publicat l’11 de juliol de 1983, ara ha fet 40 anys.
El 3 d’agost de 1983, ara fa 40 anys, Kraftwerk publicava Tour de France, un tema en homenatge a la ronda ciclista francesa i al món del ciclisme en general, al que era (i és) molt aficionat Ralf Hütter, co-fundador de la banda.
En aquest Technopolis 2.0 fem un breu repàs a algunes de les novetats discogràfiques aparegudes la primavera i principis d’estiu d’aquest 2023.
Concretament escoltarem aquests temes:
FINAL SELECTION: Empty ways
FINAL SELECTION: Gravity
PRESENCE OF MIND: Lonely like me
BLACKCARBURNING: All about you
BLACKCARBURNING: The mirror
ITALOCONNECTION: Flash in the night
ITALOCONNECTION: Cairo C.
Aquest és l’últim Technopolis 2.0 de la temporada 2022-2023. Tornem al setembre amb més programes. Bones vacances a tothom!
L’Amphi Festival és un festival d’estiu que se celebra cada any a Colònia (Alemanya) i que al Technopolis li tenim una especial simpatia perquè el seu cartell sol incorporar formacions i artistes habituals en aquest blog.
Després d’uns anys amb dificultats per culpa de la pandèmia, l’edició d’enguany, els dies 29 i 30 de juliol, torna a la plena normalitat amb una proposta molt atractiva, encapçalada, ni més ni menys, que per l’OMD, i que inclou altres noms destacats com ara Covenant, Welle:Erdball, Solitary Experiments o els inigualables S.P.O.C.K.
Si us interessa, podeu veure tots els detalls del festival i el cartell complet a l’enllaç següent. El que desconec és si encara hi ha entrades disponibles...
Ex-component dels mítics Kraftwerk, Karl Bartos té una carrera en solitari més que interessant, encara que força desconeguda pel gran públic, i que consta de dos àlbums signats amb el seu propi nom i de diversos treballs publicats amb noms diferents, i sovint en col·laboració amb altres artistes.
En aquest especial repassem la trajectòria d’aquest gran músic i compositor, i reivindiquem la seva obra, que segurament ha quedat una mica eclipsada per l’ombra gegantina dels dos líders i fundadors de Kraftwerk, Ralf Hütter i el ja desaparegut Florian Schneider.
Aquests són els temes que inclou el programa:
KRAFTWERK: The telephone call
ELEKTRIC MUSIC: TV
ELEKTRIC MUSIC: Crosstalk
ELEKTRIC MUSIC: Kissing the machine
OMD: The Moon & The Sun
KARL BARTOS: 15 minutes of
fame
KARL BARTOS: Life
KARL BARTOS: Without a trace
of emotion
KARL BARTOS: Atomium
KARL BARTOS: The robots (live)
KARL BARTOS: Hausmusik
Aquest 2023 fa 30 anys del debut discogràfic del duet britànic Autechre, convertit en una referència imprescindible de la música electrònica contemporània d'arreu del món.
Des de Manchester, Rob Brown i Sean Booth van crear una obra mestra amb aquell Incunabula, publicat el mes de novembre de 1993, un disc que a mi personalment em va seduir des del primer moment. Simplificant molt, podríem dir que era com una actualització, una posada al dia dels sons de Tangerine Dream i bandes semblants de la kosmische musik.
Després va venir un segon treball igual d’esplèndid (Amber, 1994), i a partir d’aquí la seva carrera llisca cap uns sons més abstractes, més difícils d’assimilar, i des del meu punt de vista sense aquella màgia inicial.
Avançant-nos uns mesos a l’aniversari, us ofereixo una peça d’aquell primer àlbum, Windwind, més d’11 minuts de música en un viatge introspectiu i somiador absolutament fascinant.
Recuperem un Retrovisor que ja vam presentar en aquest blog fa uns quants anys dedicat a la formació Yello.
Yello és una autèntica raresa dins el synthpop de la dècada dels 80: per la procedència (Suïssa), per la posada en escena (homes sovint amb vestit i corbata, amb cara de mal humor i un pèl arrogants), i per la proposta musical (un garbuix d’influències i estils, amb molt protagonisme per a la percussió).
Tot plegat, original, diferent, i gairebé sempre captivador. Una proposta que, si et fies només de l’aparença exterior (també les portades), potser no t’atraurà, però que si fas el pas i li dones una oportunitat, no et decebrà.
Bones notícies per als seguidors de Kraftwerk: la llegendària formació alemanya actua el proper dia 29 de juliol a la localitat de Sitges, en el marc del Festival Jardins de Terramar.
Els amants dels pioners de la música electrònica no ens podem perdre aquesta actuació, que servirà també d’homenatge al desaparegut Florian Schneider.
Per anar fent boca, us oferim dos vídeos absolutament fascinants que rescaten dues participacions seves en sengles programes de la televisió alemanya els anys 1978 i 1982. Els temes escollits no poden ser més memorables: Die roboter i Das model, respectivament.
I per complementar-ho, a l’apartat de Vídeo us oferim el vídeo d’un concert molt recent del quartet celebrat a Buenos Aires i on interpreten el no menys mític Radioactivity.
L’any 1983, ara en fa 40, va ser l’any de la gran explosió de l’Italo-disco com a fenomen musical i social que, sobretot a Europa, va dominar les llistes d’èxits i va omplir les discoteques d’arreu, amb un seguit de grans temes que han perdurat fins als nostres dies.
En aquest Technopolis 2.0 fem memòria d’aquell any tan especial, i aprofitem per reivindicar un gènere musical que segueix ben viu actualment, amb nous artistes i noves propostes que el van renovant i actualitzant.
Aquests són els temes que inclou el programa:
DEN HARROW: A taste of love
STYÓO: Pretty face
PAUL PAUL: Good times
MARK TOWER: You aren’t fall in love
DIEGO: Walk in the night
FUN FUN: Happy station
JOE YELLOW: Lover to lover (For sale)
SAVAGE: Don’t cry tonight
BRANDO: Rainy day
En aquest Technopolis 2.0 tornem a posar la mirada en una formació força desconeguda o minoritària del synthpop internacional. En aquest cas es tracta del duet catalano-andalús Electronikboy, amb més de quinze anys de carrera i un grapat de magnífiques cançons, servides en clau lleugera i fins i tot frívola pel que fa a les lletres, però cuinades magistralment en el vessant musical per dotar-les d’un encant irresistible.
Si us agraden Fangoria i propostes semblants, aquí teniu un bon filó per explorar.
I a l’apartat de Vídeo, us oferim el vídeo del nou tema dels Pet Shop Boys, extret del seu EP Lost.
Tornem al Club OMD, que teníem una mica abandonat darrerament, per oferir-vos una versió d’un tema d’ells a càrrec d’un altre gegant de la música, Boy George, que al capdavant dels Culture Club va encadenar un seguit d’èxits massius a la dècada dels 80 amb un estil únic i inconfusible.
Doncs bé, l’any 2020 Boy George va versionar, a través del seu canal d’Instagram, la cançó The view from here, que tanca el que encara és l’últim àlbum de l’OMD, The punishment of luxury (2017). I no es va limitar a cantar-la, sinó que en va fer el millor elogi que se’n pot fer: va dir que desitjaria haver-la escrit ell.
El resultat és una pura delícia, tant des del punt de vista musical com pel que fa a la interpretació: senzilla i despullada d’artificis, enamora des del principi i fins al final.
Podeu veure el vídeo a l’apartat de Vídeo.
