Ultra Sunn és un duet belga que ha fet força impacte amb la publicació del seu primer àlbum, titulat simplement US, i on barregen EBM, Coldwave i New Beat.
Ultra Sunn es va formar a Brussel·les l’any 2019 i l’integren Sam Huge i Gaelle Souflet, acompanyats a l’escenari per Alexis Andrigo.
Kraftwerk són llegenda i, per tant, no ens pot sorprendre que molts els reivindiquin, els versionin o directament els imitin.
Però el que no és habitual és veure la seva música interpretada en clau dub. I això és el que ens ofereix Kid Loco, àlies darrera el qual s’amaga el francès Jean-Yves Prieur, amb una llarga trajectòria explorant el trip hop i altres ritmes minimalistes.
Kid Loco, acompanyat del seu fidel col·laborador Guillaume Méténier, àlies Soul Sugar, ha decidit versionar el repertori dels alemanys evocant els sons del dub en un àlbum titulat KraftDubWerk.
Els germans Jarmo i Jouni Ollila són una autèntica institució dins el synthpop que prové de Suècia. Per separat o conjuntament, han escrit pàgines brillants de la música d’aquell país a través de formacions com Daily Planet o Mr Jones Machine.
Però Jarmo i Jouni tenen també un projecte específic en comú anomenat Teleskop, que ara publica el seu segon EP anomenat In orbit amb un total de 4 temes, en els quals els dos germans tornen a demostrar la seva facilitat gairebé insultant per crear grans melodies i transmetre bones vibracions.
A l’apartat de Vídeo podeu veure i escoltar un d’aquestes temes, el titulat Lost satellites.
Visca la germandat Ollila!
Dues de les formacions més destacades del futurepop dels últims vint anys, Frozen Plasma i Rotersand, han unit les seves forces per fer un tema anomenat Mayhem, publicat fa ben poc.
De fet, sembla que la col·laboració va néixer d'uns concerts que han fet plegades les dues bandes sota el nom d'Electromaniax.
Es compleixen 40 anys de la publicació d’una de les grans cançons del synthpop de la dècada dels 80, Such a shame, a càrrec dels britànics Talk Talk.
Curiosament la cançó va tenir més èxit a l’Europa continental que no pas al seu propi país, circumstància que va ser recurrent en la més aviat curta carrera d’aquest grup de Londres, també molt conegut pel seu altre èxit, “It’s my life”.
Recuperem un Retrovisor que ja vam presentar en aquest blog fa uns quants anys dedicat als Thompson Twins.
Thompson Twins va ser una formació britànica liderada per Tom Bailey que va tenir un èxit notable a mitjans de la dècada dels 80, amb temes com “Lies” o “Doctor! Doctor!”, però que després va desaparèixer i avui està força oblidada.
Aquest mes de març ve carregat de novetats discogràfiques.
Una de les més esperades era el segon treball en solitari d’Alex Braun, conegut com a vocalista de !distain, que es titula Dreamland i que inclou peces tan rodones com aquesta Traumfänger, amb un so vintage deliciós i que, de fet, ja havia aparegut com a single fa uns mesos.
El podeu veure i escoltar a l’apartat de Vídeo.
Us presentem un tema del nou àlbum dels Beyond Border.
Beyond Border és un duet alemany format per Kai Vincenz Németh (també vocalista d’In Good Faith) i Michael Deiters i que es mou entre el synthpop, el futurepop i el darkwave. Ells van debutar l’any 2021 amb un treball molt interessant i ara tornen amb un segon titulat Gathering, on demostren que s’han guanyat per mèrits propis un lloc dins el panorama musical actual.
Aquest proper dia 16 de març tornen a Barcelona en concert els Depeche Mode, amb la gira de presentació del seu últim àlbum Memento mori.
Que després de més de 40 anys de carrera els britànics segueixen sent un referent ho demostra la quantitat de versions de cançons seves que apareixen cada any, fetes des de tots els punts cardinals i des de tots els estils musicals.
Per celebrar, doncs, la presència a casa nostra de Dave Gahan i Martin Gore us en proposem dues de ben recents:
Aquest clàssic Never let me down again a càrrec dels australians Parralox.
I, a l’apartat de Vídeo, el It’s no good a càrrec dels britànics Scala, en un vídeo estàtic sense imatges.
Bon concert als afortunats que hi pugueu assistir!
La setmana passada presentàvem aquí la novetat discogràfica d’uns clàssics del synthpop, Erasure; avui ens complau presentar el debut d’una nova formació que demana també el seu lloc en el món de la música.
Ells es fan dir Neon Space Men, i es tracta d’un trio alemany fascinat pel synthpop dels 80 que publiquen l’àlbum Neon on my naked skin, un treball ple de bones cançons que tenen la mirada posada en el passat però assimilant alhora també els sons més actuals.
Podeu veure AQUÍ el nou single que han extret d’aquest disc, titulat Sailing 7 Seas, i que han fet en col·laboració amb Alex Braun, el vocalista de !distain.
Torna Erasure, el veteraníssim duet britànic format per Andy Bell i Vince Clarke, en aquest cas amb un treball en viu.
Es tracta d’un doble CD amb el títol de The neon live, i amb un total de 24 temes que abasten la totalitat de la seva llarga carrera però fent especial incidència en els seu penúltim disc d’estudi, The neon (2020).
Aquest mes de gener s’han complert 40 anys de la
publicació de la cançó Big in Japan dels
Alphaville, un dels grans clàssics del synthpop dels 80, i que va obrir pas,
uns mesos més tard, a la consagració d’aquesta formació alemanya amb el seu
primer àlbum Forever young.
Per recordar l’efemèride recuperem el vídeo d’aquell mític tema, que podeu veure i escoltar AQUÍ.
Torna el Technopolis 2.0 amb el Club OMD i ho fa en aquesta ocasió amb un programa que és un doble homenatge, a ells i als Kraftwerk.
Sí, perquè Andy McCluskey i Paul Humphreys han estat, des d’abans inclús d’iniciar la seva carrera amb l’OMD, els principals fans de la formació alemanya, i això ho han plasmat en una colla de temes de la seva discografia. Repassarem aquesta relació tan especial i gaudirem de dues bandes que han esdevingut claus en l’evolució del synthpop i de la música electrònica en general.
Amb una llarga trajectòria, L’âme Immortelle és una de les formacions més sorprenents, i sovint
fascinants, de la música actual d’arrel electrònica.
El duo austríac format per Sonja Kraushofer i Thomas Rainer es mou a mig camí del darkwave i el synthpop, però sempre amb personalitat pròpia, i envoltats d’una aura romàntica que impregna totes les seves obres, a nivell musical i de posada en escena.
Vaig descobrir la formació alemanya Eisfabrik l’any 2022 amb el seu àlbum Life below zero, i la veritat és que em
va sorprendre molt gratament.
Dos anys després tornen amb un nou treball, titulat Götter in Weiss, amb un total d’onze temes que ratifiquen que ens trobem davant d’una de les propostes més interessants del futurepop actual, i que la “fàbrica de gel” segueix carburant a ple rendiment...
Per mostra, un botó, aquest All my life.
Dues bandes veteranes i essencials de la música d’arrel electrònica, Kraftwerk i Depeche Mode, demostren que segueixen avui dia en plena forma i escampant la seva meravellosa música en gires arreu del món.
Els alemanys, des dels antípodes, a Auckland (Nova Zelanda), ens ofereixen una magistral versió del seu clàssic Radioactivity, fent palès, una vegada més, que ningú millor que ells per versionar els seus propis temes.
Vegeu el vídeo AQUÍ.
I els britànics, per la seva banda, ens ofereixen íntegre el seu concert a Los Angeles, celebrat també el passat mes de desembre, i amb un Dave Gahan donant-ho tot a l’escenari.
Vegeu-lo a l’apartat de Vídeo.
Per molts anys a les dues llegendes!
