TECHNOPOLIS NÚM.74

AQUEST DIUMENGE, 27 DE NOVEMBRE, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.74 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 28, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

En aquesta ocasió no tenim secció d’Actualitat, i entrem directament a El Retrovisor, per recuperar el tercer àlbum del duet britànic EURYTHMICS, titulat Touch, i publicat el 1983.

Vist amb la perspectiva que dóna el pas del temps (gairebé 30 anys), jo diria que EURYTHMICS van ser una mica sobrevalorats en el seu moment. Potser per la influència icònica d’Annie Lennox, o pels videoclips magnífics que facturaven, el cert és que es va convertir en un fenomen mediàtic, i els seus discos es venien com xurros. I potser no n’hi havia per tant. Encara que sempre  inclouen algunes peces impactants i atractives, els seus treballs, vistos globalment, a mi no em semblen res de l’altre món. Ella té una veu suggerent, i ell, David A. Stewart, se les sap totes musicalment parlant, però no crec que hagin deixat una petjada decisiva en el camp del synthpop, que, per altra banda, ells només van tocar molt d’esquitllentes. Dit això, no se’ls pot negar el mèrit d’introduir el seu típic pop suau de sintetitzadors en àmbits massius que, altrament, potser mai no s’haurien acostat a aquest tipus de música. Mereixen, per tant, un recordatori a l’hora de mirar la (també) prodigiosa dècada dels 80.

Ho farem escoltant aquests 4 temes:

“Who’s that girl?”

“Regrets”

“The first cut”

“Here comes the rain again”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Avui no serà un disc, sinó dos (motiu pel qual no tenim actualitat):

En primer lloc, l’àlbum 64, el quart treball del grup navarrès SOUVENIR, publicat l’any 2007.

Un disc que enamora. Aquest és el sentiment que em provoca escoltar els 10 temes que conformen aquest treball del duet de Pamplona. Deliciós, evocador, senzill i alhora efectiu... tots els qualificatius són vàlids per descriure la satisfacció i l’alegria íntima que proporcionen aquestes cançons, executades sense cap mena d’estridència. Perque SOUVENIR són una gent que fan les coses amb elegància discreta, treballant els detalls, sense parafernàlia. Escoltant-lo, em venia a la memòria al mític (i únic) àlbum dels Family: el mateix encant que t’atrapa des del primer moment. Amb la diferència que la meravellosa vocalista dels navarresos, Patricia de la Fuente, canta en francès, i en un francès captivador, que li va com anell al dit a la música que ofereixen. Música que, en la meva opinió personal, resulta especialment fascinant quan s’endinsen en la recuperació d’aquell deliciós so dels 80 anomenat italo-disco, combinant-ho amb unes guitarres que evoquen la música surf, o inclús a Chris Isaak, com en el cas de “Deux mille trois” i, especialment, en la fantàstica “Allô, allô”. En fi, un plaer!

N’escoltarem 4 temes:

“Accident à Londres”

“Une semaine en ballon”

“Deux mille trois”

“Allô, allô”

En segon lloc, escoltarem el cinquè treball del duet franco-alemany STEREO TOTAL, titulat Musique automatique, i publicat l’any 2001 (a la imatge, la portada).

STEREO TOTAL comparteixen amb Souvenir el caràcter eclèctic de la seva proposta musical, lluny de qualsevol encasellament, i també el seu amor per la llengua de Molière (i per la música francesa dels 60), i per això els apleguem aquí. Però, a diferència dels navarresos, Françoise Cactus i Brezel Göring tenen un esperit guerriller insubornable, una inevitable tendència a actuar de franctiradors de qualsevol gènere musical que se’ls posi al davant, a barrejar-ho tot, a destruir-ho tot per tornar-ho després a reconstruir a la seva única i inimitable manera. Fixeu-vos, per exemple, en el tema “Je suis une poupée”: és com una mena de techno-pop naif, com una barreja de Future Bible Heroes i l’inoblidable Plastic Bertrand! Kitsch, deliciosament kitsch. Una proposta diferent dins l’ampli ventall de la música electrònica, però que cal tenir en compte: potser no t’agradarà (no és obligat!), però és imperdonable no haver-los escoltat.

Escoltarem aquests temes:

“Exakt neutral”

“Ma radio”

“Je suis une poupée”

“Musique automatique”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

I tornem als SOUVENIR.

Escoltarem dues remescles esplèndides de dos temes que hem escoltat anteriorment al Material Sensible, extretes de l’àlbum Extras 64, una mena de complement a 64 publicat el mateix any 2007. Aquestes:

“Allô, allô (Johan Agebjörn Remix)”

“Accident à Londres (Jaime Cristóbal Remix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.65, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

TECHNOPOLIS NÚM.73

AQUEST DIUMENGE, 20 DE NOVEMBRE, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.73 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 21, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Seguirem escoltant treballs que hem presentat les darreres setmanes. Amb una particularitat: els dos temes que hem escollit són remescles, com si es tractés d’un Fet i Desfet anticipat.

Del nou àlbum d’ERASURE, titulat Tomorrow’s World, n’escoltarem una de les remescles incloses en l’edició especial del disc: “Fill us with fire”, a càrrec de Gareth Jones: senzillament magnífica!

I no menys fantàstica és la remescla que els desconeguts (almenys per mi) Decay Inc. fan del “Time to be alive”, de DE/VISION. El remix es troba inclòs en el nou àlbum del duet alemany titulat Popgefahr-The Mix, i que no és altra cosa que un disc de remescles del seu últim treball, Popgefahr (2010).

Escoltarem, doncs:

DE/VISION: “Time to be alive (Decay Inc. Remix)”

ERASURE: “Fill us with fire (Fired Up Mix by Gareth Jones)”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Metamatic, l’àlbum de debut en solitari, l’any 1980, de JOHN FOXX, ex-component de la formació britànica Ultravox (a la imatge, la portada).  

Aquest treball planteja un cert dilema que afecta a la crítica musical, i no tan sols en el camp del techno-pop. Escoltant-lo, et costa de distingir-lo d’algun dels primers treballs de Gary Numan (en solitari o amb Tubeway Army): la veu, el ritme, l’estructura de les cançons, tot és molt semblant. I no tan sols això: també les lletres comparteixen alguns referents, com ara la fascinació pels cotxes. Inclús la portada i el disseny de l’àlbum tenen evidents influències. Si tenim en compte que Numan va ser primer (el seu debut és de l’any 1979), com s’explica que aquest disc de Foxx estigui considerat (justificadament) com una obra de pes i amb molta influència posterior, i en canvi els de Numan fossin gairebé menyspreats durant una colla d’anys? És un misteri que no diu gaire a favor d’alguns comentaristes musicals. En qualsevol cas, Metamatic t’agradarà si t’agrada, per exemple, The pleasure principle (que ja vam escoltar a El Retrovisor del Technopolis núm.37). Estem parlant de dos pioners del techno-pop, que mereixen la màxima consideració.

Escoltarem aquests 4 temes:

“Underpass”

“Metal beat”

“No-one driving”

“Burning car”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Random is resistance, el quart treball –i últim fins ara- de la formació alemanya ROTERSAND, publicat l’any 2009.

Aquest és un dels meus discos preferits d’entre tots el que s’han publicat els darrers dos anys. Així de clar. ROTERSAND no inventen res, però el que fan ho eleven al nivell de la màxima excel·lència. No tinc cap dubte que, ara mateix, es troben un escaló per sobre de la majoria de bandes del seu estil. Fent referència a gent com !Distain o A Spell Inside, hem comentat aquí que, oferint com ofereixen música de gran qualitat, els hi manca aquell punt de genialitat, aquell toc que marca la diferència entre un gran treball i una obra mestra. El trio alemany té aquest toc especial, i no tan sols per la fabulosa veu de Rascal, el cantant i líder. És que tot encaixa a la perfecció en la seva proposta, hi ha una harmonia i un equilibri que es mantenen al llarg de tots els temes. Al costat d’una peça en clau EBM, hi posen una que recorda els millors temes de Pet Shop Boys, i res no grinyola. Bona producció, acabats perfectes, estètica impactant, idees clares... Fregant el 10. Jo ja coneixia i havia gaudit del seu àlbum de debut, Truth is fantatic (2003). Després, incomprensiblement, n’havia perdut una mica la seva pista. Recuperar-los amb aquest treball ha estat un dels millors plaers musicals de les dues últimes temporades.   

N’escoltarem 4 temes (en podríem escollir molts més):

“Bastards screaming”

“Waiting to be born”

“Beneath the stars”

“Gothic paradise”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

I què millor que continuar amb ROTERSAND?

Escoltarem tres remescles extretes dels dos EPs que en van sortir de Random is resistance: War on error (2009) i Waiting to be born (2010). Aquestes:

“Bastards screaming (On And On)”

“First time (SITD Remix)”

“Waiting to be born (Full Version)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.65, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

TECHNOPOLIS NÚM.72

AQUEST DIUMENGE, 13 DE NOVEMBRE, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.72 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 14, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Secció també més reduïda en aquesta ocasió, on seguirem escoltant treballs que hem presentat les darreres setmanes.

Del nou àlbum d’ERASURE, titulat Tomorrow’s World, n’escoltarem un tema:

“Then I go twisting”

I del nou de VNV NATION, Automatic, dos temes:

“Gratitude”

“Nove (Shine a light on me)”

Atenció sobretot al primer: a Ronan Harris se’l veu exultant, pletòric. Tant en les lletres com en les músiques, els temes d’aquest disc  respiren optimisme i sentit positiu. Caldrà seguir-ho amb atenció. 

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Naïve Art, l’àlbum de debut, l’any 1989, de la formació californiana, d’origen britànic, RED FLAG.  

Segurament a RED FLAG no els va fer cap favor que els comparessin tant amb Depeche Mode (a Europa fins i tot es va arribar a vendre aquest disc com si fos un disc pirata de la banda de Basildon!), quan en realitat, en molts moments, recorden més a Ultravox, Visage o Information Society (Paul Robb és el productor). En fi, que van tenir una entrada força fulgurant, però després no van ser capaços de mantenir-se, encara que, més endavant, van ser prou intel·ligents com per reciclar-se en un estil més “dark”, industrial o inclús gòtic. Escoltats ara, a mi personalment la veritat és que em deixen una mica fred: sens dubte hi ha coses interessants, però els falta “punch”, tot plegat sembla un pèl apagat. Ara bé, com a testimoni d’un moment important de la història del synthpop, on aquesta música anava explorant nous camins i s’allunyava dels esquemes inicials, sens dubte val la pena recuperar-lo, i això és el que ens agrada de fer a El Retrovisor.

Escoltarem aquests 4 temes:

“Broken heart”

“If I ever”

“Russian Radio”

“All roads lead to you”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Antidote, el sisè treball –i últim fins ara- de la formació finlandesa NEUROACTIVE, publicat l’any 2009 (a la imatge, la portada).

Penso que una de les coses més interessants del techno-pop és el seu caràcter universal. A diferència d’altres músiques (rock, pop) on habitualment només en coneixem els treballs procedents de països anglosaxons o del propi país, del techno-pop ens arriben propostes de pertot arreu, encara que principalment d’Europa i Estats Units. La setmana presentada teníem com a protagonistes aquí als holandesos Angels & Agony, i en aquesta ocasió a uns finlandesos. Però és que abans (en aquesta secció i en les altres) hem escoltat grups d’Alemanya, Suècia, Noruega, Àustria, Suïssa, Bèlgica... I en el cas dels NEUROACTIVE no són nous: tenen 20 anys de carrera! I què ens ofereixen ara? Doncs un synthpop senzill i efectiu, molt en la línia del segell pel que treballen, A Different Drum. Cançons que passen d’allò més bé, que potser no podem qualificar de memorables, però que proporcionen magnífiques sensacions. De l’1 al 10? Doncs potser un 7. Recomanat en qualsevol cas.

N’escoltarem 4 temes:

“No place like home”

“Blindness is never enough”

“Broken”

“When the world tries to bring you down”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Dues remescles de temes de l’àlbum Naïve Art, de RED FLAG, que hem presentat a El Retrovisor. Aquestes:

“If I ever (Remixed by Provision)”

“Russian Radio (Remixed by Scribe Machine)”

Atenció a la primera, a càrrec del grup texà Provision: esplèndida, meravellosament electrònica. Confessió personal: m’agrada més aquesta versió que l’original.

I per escoltar els programes anteriors al núm.65, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

TECHNOPOLIS NÚM.71

AQUEST DIUMENGE, 6 DE NOVEMBRE, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.71 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 7, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Una secció més breu en aquesta ocasió, perquè la setmana anterior les novetats van ocupar els 60 minuts de programa.

Escoltarem dos temes del nou àlbum d’ERASURE, titulat Tomorrow’s World:

“Be with you”

“Fill us with fire”

Sento una debilitat especial pel duet britànic. Segur que els seus millors dies, els dies de glòria, ja han passat, però penso que Vince Clarke és un geni dotat d’una capacitat prodigiosa per confeccionar melodies memorables, d’aquelles que se’t fiquen al cap i ja no te les treus mai més. Un compositor pop (perquè va més enllà del synthpop) de primer nivell. Si a això hi afegim la veu no menys fantàstica d’Andy Bell, tenim un resultat esplèndid. En el nou àlbum tot això només apareix amb comptagotes, però una mica d’ERASURE sempre és molt.

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Speak & Spell, l’àlbum de debut, l’any 1981, de la mítica formació britànica DEPECHE MODE (a la imatge, la portada).  

En aquesta ocasió, la secció d’Actualitat i la del Retrovisor enllacen perfectament, i ho fan precisament a través de Vince Clarke.

Què podem dir de DEPECHE MODE que no s’hagi dit encara? Són els pares (junt amb Kraftwerk) del techno-pop i de tot el que ha vingut després, i aquest àlbum ens fa viatjar als orígens d’aquesta música, és com revisar un dels capítols fundacionals de la història de la música electrònica de consum popular. I les cançons (pràcticament totes de Clarke) encara avui resulten irresistibles, es mantenen fresques com el primer dia. Si el pas del temps és el jutge definitiu i implacable de qualsevol manifestació artística, aquí tenim l’explicació de per què el grup de Basildon s’ha mantingut com un referent quan moltes altres propostes contemporànies d’aquella època ja s’han oblidat quasi del tot. El segon prodigi és que, quan Clarke abandona després d’aquest primer disc, la banda es reinventa i, obrint una nova etapa, torna a revolucionar la música d’arrel electrònica en aquesta ocasió de la mà de Martin L. Gore. Extraordinari!

Escoltarem aquests 4 temes:

“Dreaming of me”

“New life”

“Just can’t get enough”

“Photographic”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Unison, el tercer treball –i últim fins ara- de la formació holandesa ANGELS & AGONY, publicat l’any 2007.

Un consell d’entrada: si no t’agrada el futurepop, no escoltis aquest disc. I si t’agrada, però sempre cerques innovacions, coses noves, tampoc. Perquè la banda holandesa és transparent i nítida: fa futurepop i prou! (exagero una mica, és clar). Això sí, el fa de gran qualitat, apropant-se ràpidament als grans tòtems del gènere, com VNV Nation, Assemblage 23 o Covenant. És un disc que no enganya i, per tant, no defrauda. No sé si el seguirem escoltant d’aquí 10 anys, posem per cas, però ara mateix et farà passar una estona fantàstica. Jo l’he gaudit (i el gaudeixo) molt. “Watchers” em sembla un dels millors temes futurepop que s’han fet mai, les modulacions de veu de Reinier Kahle són fantàstiques en la majoria de temes, i està ple de detalls que et posen de bon humor. Si a això hi afegim unes lletres optimistes, vitals, i amb un sentit positiu de la vida (cosa no massa habitual) el resultat és rodó.  

N’escoltarem 5 temes:

“Watchers”

“Secrets”

“Wreckage”

“Traveler”

“Unison”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Remescles d'ANGELS & AGONY, i del mateix disc Unison. Aquestes:

“Wreckage (Remix by Diorama)”

“Unison (Statesman Remix by Code 64)

“Watchers (Remix by Axel Ermes)”

Totes interessants, però recomanaria especialment la de Diorama: Torben Wendt sap donar un sentit completament diferent al tema sense perdre'n la seva essència.

I per escoltar els programes anteriors al núm.65, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize