TECHNOPOLIS 2.0: EL BITPOP

El tercer TECHNOPOLIS 2.O que us oferim té com a protagonista a un subgènere musical anomenat bitpop.

Però, què és el bitpop? Doncs bàsicament música electrònica inspirada per i feta amb els vells ordinadors de 8 bits de la dècada dels 80, i també els videojocs d’aquella època, combinant-ho habitualment amb instruments tradicionals (guitarra, bateria, sintetitzadors més moderns...)

La paraula (un joc de paraules en realitat) recorda (deliberadament?) el “britpop” britànic, però aquí es barreja “pop” amb “bit”, (de 8 bits), i no “brit”, (de britànic).

Es tracta d’un gènere molt estès, amb nombrosos aficionats, encara que minoritari de cara al gran públic.

En aquest primer programa (n’hi haurà més) fem una introducció a aquest estil de música i presentem a dues primeres bandes que el conreen des de fa temps: els suecs THERMOSTATIC i els californians 8 BIT WEAPON.

Esperem que us agradi!

I RECORDEU QUE AQUEST PROGRAMA, QUE ES TROBARÀ DISPONIBLE A PARTIR DEL DILLUNS 27 DE FEBRER, ES POT ESCOLTAR (I DESCARREGAR) EXCLUSIVAMENT PEL SISTEMA DE PODCAST, A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA (CLIQUEU AQUÍ).

TECHNOPOLIS NÚM.86

AQUEST DIUMENGE, 26 DE FEBRER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.86 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 27, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Dues novetats avui, les primeres publicades ja dins l’actual any 2012.

Back home, EP de 7 temes dels incombustibles AND ONE, amb canvis de personal (i de discogràfica) però fidels a la seva línia, la que imposa el seu líder indiscutible Steve Naghavi.

N’escoltarem aquests 2 temes:

“Back home (Club Mix)”

“Wounds”

Momente, nou àlbum (10è.) dels austríacs (amb nom francès) L’AME IMMORTELLE.

Una bona part de la música de la formació austríaca no encaixa estrictament amb el perfil del Technopolis, ja que es decanta més cap el dark wave i ritmes similars, però també toquen altres vessants com el futurepop melòdic, i ho fan molt bé, com es demostra en temes com “Absolution”. Per això els presentem en aquesta secció, convençuts que poden ser un descobriment per més d’un.

En concret, escoltarem aquests dos temes:

“Absolution”

“Banish”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Hysteria, quart àlbum de la formació britànica THE HUMAN LEAGUE, publicat l’any 1984 (a la imatge, la portada).

Ha de resultar certament complicat treballar en un nou disc quan l’anterior ha estat un èxit tan esclatant com inesperat. Això és el que els va succeir als THE HUMAN LEAGUE amb aquest àlbum, que era la continuació del seu mític Dare!, publicat tres anys abans i al qual ja li vam dedicar un Retrovisor anterior (Technopolis núm.38). Tan complicat que el procés va derivar en “histèria”, i d’aquí el títol. Ho expliquem en el programa. I és cert que Hysteria no arriba al nivell de l’anterior, però inclús així té un element que el fa especial: aquest perfum a clàssic de tants treballs de la dècada dels 80 (en especial de la primera meitat de la dècada), tocats per una vareta màgica que els fa únics. “Louise”, que vol ser el “Don’t you want me” de 1984, no atrapa com aquell, però té un encant irresistible; i no hi ha dubte que “Life on your own” és un tema esplèndid... El que dèiem: la màgia dels 80!

Escoltarem aquests 4 temes:

“I love you too much”

“The lebanon”

“Life on your own”

“Louise”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Tenant, àlbum de debut de la banda sueca LOWE, publicat l’any 2004.

Tenant va aparèixer en un moment on l’indietrònica i el pop electrònic de baixa intensitat van agafar un protagonisme molt important en el panorama musical alternatiu, segurament com a conseqüència, si més no en part, del gran èxit de Postal Service. Potser per això l’àlbum va ser aclamat per tothom. Vist amb la perspectiva d’aquests vuit anys, podem dir que es tracta d’un àlbum sens dubte interessant però no apassionant. Ben construït musicalment parlant, amb algunes idees interessants, però, des del meu punt de vista, mancat d’ànima, de “punch”. Un exemple: el tema “My song” em sembla molt més vital i lluminós en la remescla dels seus compatriotes Rupesh Cartel, que escoltarem en el Fet i Desfet, que no pas en l’original. Però bé, com se sol dir, l’audiència té la paraula...

N’escoltarem aquests 4 temes:

“Ahead of our time”

“The vanishing”

“My song”

“Gravitation”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem tres remescles dels mateixos LOWE. Les dues primeres les hem extretes de Tenant Remixed, un luxós doble CD amb 21 remescles bàsicament de temes de Tenant, publicat el 2007 i amb tot un seguit de convidats interessants; la tercera forma part del maxi-single original del tema estrella de l’àlbum, “Ahead of our time”.

En concret, escoltarem aquestes remescles: 

“My song (Rupesh Cartel 2007 Remix)”

“Gravitation (Iris Remix)”

“Ahead of our time (Massive Club Mix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El Bitpop

TECHNOPOLIS NÚM.85

AQUEST DIUMENGE, 19 DE FEBRER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.85 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 20, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Continuem presentant el nou àlbum dels alemanys BLACK HEAVEN, publicat a finals de l’any passat 2011, i amb el títol genèric de Dystopia.

Escoltarem aquests 2 temes:

“Mensch”

“Licht bricht dunkhelheit”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Computerwelt (Computer world), vuitè treball dels llegendaris KRAFTWERK, publicat l’any 1981.

Em costa molt de dir-ne alguna cosa d’aquest àlbum. Suposo que sempre és més difícil parlar d’allò que més estimem. I si per a mi KRAFTWERK són els més grans, Computerwelt és la seva obra mestra, un 10. Si hagués de triar 10 discos per a una illa deserta (sí, ja sé que és un tòpic massa amanit), de qualsevol estil de música, no tan sols de l’electrònica, un d’ells seria aquest. Els 7 minuts de “Computer liebe” (“Computer love”) són probablement els més gloriosos que he escoltat i gaudit mai. Vaig descobrir als alemanys a través d’aquest tema i mai no m’ha deixat d’emocionar... i això que diuen que són freds! Per què, doncs, hem esperat tant a dur-los a El Retrovisor? Potser precisament per un excés de respecte i veneració cap a una llegenda vivent, com si fes una mica de por de profanar aquesta relíquia intemporal. Però ja ha arribat l’hora. I una nota addicional: la meva intenció era posar els temes en l’edició original en alemany del meu CD, però un petit problema tècnic m’ha obligat a presentar-los en l’edició en anglès (excepte el primer), la qual cosa tampoc és cap problema greu, aquesta música no entén d’idiomes...

Escoltarem aquests 4 temes:

“Taschenrechner” (“Pocket calculator”)

“Computer love”

“Numbers”

“Computer world”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Pins and needles, quart àlbum dels canadencs THE BIRTHDAY MASSACRE, publicat l’any 2010 (a la imatge, la portada).

Al Material Sensible ens agrada presentar una mica de tot, picotejar a totes bandes, i avui ens quedem amb una formació molt representativa d’allò que s’anomena el “synthrock”. A mi particularment aquest estil no és que em resulti especialment atractiu, però s’ha de reconèixer que el grup de Toronto s’ho fa amb una gran professionalitat, i que sap tocar les tecles necessàries per atrapar l’oient... almenys durant el temps que dura cada cançó. Juguen també eficaçment amb la seva imatge, i es presenten juvenils i un pèl rebels. Molt bé. Un disc que potser jo no m’atreviria a recomanar-lo si has de passar per caixa i abonar uns euros per adquirir-lo, sobretot en el temps actual de crisi, però que resulta ben agradable d’escoltar.      

N’escoltarem aquests 4 temes:

“In the dark”

“Control”

“Midnight”

“Forever”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem dues remescles (o potser millor, noves versions) dels grans KRAFTWERK, protagonistes d’El Retrovisor. Els hem extret de l’àlbum The Mix, que ells van publicar l’any 1991. Les dues són de temes de Computerwelt. En concret aquestes: 

“Heimcomputer”

“Computer liebe”

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

TECHNOPOLIS NÚM.84

AQUEST DIUMENGE, 12 DE FEBRER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.84 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 13, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Presentem per primer cop el nou àlbum dels alemanys BLACK HEAVEN, publicat a finals de l’any passat 2011, i amb el títol genèric de Dystopia.

N’hauríem de parlar més a fons d’aquesta formació liderada per Martin Schindler (de Mantus), i segur que ho farem ben aviat. De moment, tan sols indicar que aquest nou treball es mou en la seva línia habitual, entre l’electrònica i el gòtic, però sempre amb aquest segell personal que ho banya tot d’una melancolia absolutament fascinant, accentuada per la veu greu de Martin, que troba el seu contrapunt en la més delicada i harmoniosa de la seva germana Tina (“Thalia”), i sempre cercant (i molt sovint, trobant) un estadi atemporal de bellesa sublim.  

N’escoltarem 3 temes:

“Das tor zur welt”

“Lachelnd geht die welt”

“Himmel ohne sterne”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

The innocents, tercer àlbum del popular duet britànic ERASURE, publicat l’any 1988 (a la imatge, la portada).

Tinc una debilitat per ERASURE. Crec que ja ho he comentat en alguna ocasió anterior en aquest blog. Sens dubte no tenen la profunditat intel·lectual i la complexitat compositiva d’uns Kraftwerk, o la densitat emocional dels millors Depeche Mode, per parlar de dos noms clàssics, però des del meu punt de vista representen l’essència més genuïna d’allò que podria ser la definició del synthpop: música que et fa feliç. La insultant capacitat de Vince Clarke per fabricar cançons rodones de poc més de tres minuts de durada, i la genialitat d’Andy Bell per expressar-les amb una força arravatadora, conformen una proposta imbatible que s’ha mantingut, amb alts i baixos però sense perdre mai la dignitat, des de l’any 1985. En el disc que hem escollit hi ha, entre d’altres cançons magnífiques, dues de memorables: “Ship of fools” i “A little respect”. Aquesta segona és per a mi la millor peça de tota la seva carrera, que sona tan fresca i vital avui dia com fa quasi 25 anys. És d’aquelles cançons que mai no he avorrit, que em segueixen dient coses després de tantes escoltes... Bé, res més. A gaudir-los, que ja tocava tenir-los com a convidats a El Retrovisor després d’haver passat per altres seccions del programa com el Fet i Desfet i l’Actualitat.

Escoltarem aquestes 4 cançons:

“Ship of fools”

“Chains of love”

“Phantom bride”

“A little respect”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Synthesizer tanzmusik, àlbum de debut de la formació alemanya F.O.D., publicat l’any 2008.

Dels F.O.D. no en sabem pràcticament res, ni tan sols el significat de les inicials del seu nom. Insistim en un tema que ja hem comentat aquí en diverses ocasions: és incomprensible la manca d’informació sobre algunes bandes del món del techno-pop. En l’era de la informació i les comunicacions, el que podem arribar a saber de gent com aquest trio de Berlín és misèrrim. Pel que sembla no tenen pàgina web (tan difícil és gestionar-ne una?), a MySpace hi ha amb prou feines quatre línies, i l’enllaç al Facebook tampoc no és cap meravella. Ni tan sols el seu segell actual, Out of Line, es digna a fer-ne una ressenya. En fi, anem a allò que ens interessa, la música: F.O.D. fan un futurepop melòdic molt agradable i ben treballat, a vegades amb ressons d’And One, però conservant un estil propi i personal, avui dia imprescindible davant l’allau de propostes amb una oferta musical similar. A mi m’han convençut per la seves idees clares i la falta de pretensions, fins al punt que, investigant una mica més, vaig trobar un recopilatori on hi apareixen amb el tema “Eternity”, un dels més brillants de la seva producció i que, per aquest motiu i encara que no figura a l’àlbum que presentem avui, l’hem incorporat a la tria.

En concret, escoltarem aquests 5 temes:

“Synthsizer tanzmusik”

“Archangel’s battlefield”

“Sie”

“Allein”

“Eternity” (del recopilatori Do electric sheep dream of androids?”) 

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem remescles d’ERASURE, protagonistes d’El Retrovisor. En els Technopolis núms.37 i 38 ja vam escoltar-ne algunes, i ara hi tornem amb les remescles dels dos temes estel·lars de l’àlbum The innocents:

“Ship of fools (Soil in The Synth Remix)”

“A little respect (Wayne G & Alan Allder Hurdy Gurdy Club Mix)”

Totes dues fantàstiques: elegants, evocadores i meravellosament electròniques. La primera extreta del EP Pop! Remixed (2009), i la segona del també EP Phantom bride (igualment del 2009).

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

TECHNOPOLIS NÚM.83

AQUEST DIUMENGE, 5 DE FEBRER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.83 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 6, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

En aquesta ocasió no tenim secció d’Actualitat, i entrem directament a El Retrovisor, recuperant l’àlbum Falco 3, tercer treball del popular, i ja desaparegut, músic austríac FALCO, publicat l’any 1985.

FALCO, mort d’accident de trànsit aquest dilluns farà 14 anys, va ser un personatge singular, que sempre va anar al seu aire, tant en la seva vida personal com en la professional, prescindint d’opinions i comentaris, i amb un carisma que sovint trobem a faltar en els músics actuals. En la seva (relativament) curta carrera, va deixar dos temes clàssics: “Der kommissar” i “Rock me Amadeus”. El primer no formava part de l’àlbum que presentem, però creiem obligat recuperar-lo ni que sigui com a introducció a la resta, perquè va ser el que el va donar a conèixer a nivell mundial. I la veritat és que, escoltades avui, quasi 30 anys després, les dues peces segueixen mantenint tot el seu atractiu, es conserven ben fresques, i vénen a demostrar, una vegada més, que la comercialitat no està renyida amb la qualitat. Jo les he tornat a gaudir i les recomano a tothom, sense oblidar la resta de la seva producció.

Escoltarem 4 temes:

“Der kommissar”
“Rock me Amadeus”
“Jeanny”
“Macho macho”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Avui, per compensar que no tenim Actualitat, no presentarem un àlbum sinó dos. Trencant la tònica habitual, no seran treballs de bandes ja mínimament acreditades, sinó els debuts discogràfics de dues formacions britàniques recents.

Començarem amb l’àlbum Happiness, dels HURTS, publicat l’any 2010 (a la imatge, la portada).

Encara que la premsa musical normalment els encabeixi en l’apartat del synthpop, aquesta banda de Manchester practica bàsicament un pop mainstream, amb una presència evident però discreta dels sintetitzadors, i absorbint diverses i variades influències, jo personalment hi veig, entre d’altres, les de Bronski Beat i a-ha. Sens dubte, en Theo i l'Adam són dos nois espavilats, que s’ho han sabut treballar bé a la xarxa, i que han tingut la virtut de ser en el lloc adequat en el moment adequat. Trobo una mica exagerat que es convertissin en un petit fenomen l’any 2010, i tinc la impressió que ells també van quedar sorpresos de l’impacte que van provocar: no m’estranyaria, per les declaracions que han fet ells mateixos darrerament, que HURTS fossin la típica banda d’un sol àlbum. I tant de bo m’equivoqui, perquè encara que no és una música que posis a totes hores, els tres temes que presentem són magnífics dins el seu estil, ben treballats i amb detalls interessants.  

Són aquests:

“Wonderful life”
“Sunday”
“Better than love”

El segon àlbum que presentem és Lights and offerings, el debut, l’any 2011, dels també britànics MIRRORS.

Del nord al sud, de Manchester a Brighton, amb aquests MIRRORS que m’han sorprès molt agradablement. Vaig sentir parlar d’ells com dels “nous Kraftwerk”. Caram! Això són paraules majors! Quan he tingut el disc a les mans he comprovat que, una vegada més, la premsa musical, en el seu afany d’etiquetar, havia anat una mica massa lluny i una mica massa de pressa. És cert que el tema que obre l’àlbum, “Fear of drowing”, recorda molt l’”Europe endless” dels alemanys, però la resta a mi em sona més proper a l’OMD, i de fet han actuat com a teloners d’aquests en la gira de l’any passat. En qualsevol cas, els Mirrors no necessiten ser comparats amb ningú, tenen afortunadament prou personalitat pròpia com per defensar-se per si mateixos, i la veritat és que mai no diries que aquest és un àlbum de debut perquè sona molt professional, amb la sensació que aquests tres nois coneixen el sòl que trepitgen, que saben on són i a on volen anar a parar. A mi, cada cop que l’escolto m’agrada més, i sens dubte suposen saba nova pel techno-pop britànic, que últimament pateix una forta competència des d’Alemanya i els països nòrdics. Ah!, i si em feu triar entre Hurts i Mirrors, no ho dubtaré: em quedo amb els de Brighton, als quals, per cert, ja vam col·locar en el núm.8 en la nostra particular llista dels “millors del 2011" (Technopolis núm.78).

Escoltarem aquests 4 temes:

“Fear of drowing”
“Look at me”
“Into the heart”
“Hide and seek”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem remescles de les dues bandes protagonistes del Material Sensible.

Dels HURTS escoltarem:

“Wonderful life (Arthur Baker Remix)”
“Better than love (Tiefschwarz Mix)”

I dels MIRRORS, una magnífica remescla del que probablement és el millor tema de l’àlbum:

“Hide and seek (Leo Zero Remix)”

Totes tres remescles es trobaven incloses en els corresponents maxi-singles originals.

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.
* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize