TECHNOPOLIS NÚM.84

AQUEST DIUMENGE, 12 DE FEBRER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.84 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 13, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Presentem per primer cop el nou àlbum dels alemanys BLACK HEAVEN, publicat a finals de l’any passat 2011, i amb el títol genèric de Dystopia.

N’hauríem de parlar més a fons d’aquesta formació liderada per Martin Schindler (de Mantus), i segur que ho farem ben aviat. De moment, tan sols indicar que aquest nou treball es mou en la seva línia habitual, entre l’electrònica i el gòtic, però sempre amb aquest segell personal que ho banya tot d’una melancolia absolutament fascinant, accentuada per la veu greu de Martin, que troba el seu contrapunt en la més delicada i harmoniosa de la seva germana Tina (“Thalia”), i sempre cercant (i molt sovint, trobant) un estadi atemporal de bellesa sublim.  

N’escoltarem 3 temes:

“Das tor zur welt”

“Lachelnd geht die welt”

“Himmel ohne sterne”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

The innocents, tercer àlbum del popular duet britànic ERASURE, publicat l’any 1988 (a la imatge, la portada).

Tinc una debilitat per ERASURE. Crec que ja ho he comentat en alguna ocasió anterior en aquest blog. Sens dubte no tenen la profunditat intel·lectual i la complexitat compositiva d’uns Kraftwerk, o la densitat emocional dels millors Depeche Mode, per parlar de dos noms clàssics, però des del meu punt de vista representen l’essència més genuïna d’allò que podria ser la definició del synthpop: música que et fa feliç. La insultant capacitat de Vince Clarke per fabricar cançons rodones de poc més de tres minuts de durada, i la genialitat d’Andy Bell per expressar-les amb una força arravatadora, conformen una proposta imbatible que s’ha mantingut, amb alts i baixos però sense perdre mai la dignitat, des de l’any 1985. En el disc que hem escollit hi ha, entre d’altres cançons magnífiques, dues de memorables: “Ship of fools” i “A little respect”. Aquesta segona és per a mi la millor peça de tota la seva carrera, que sona tan fresca i vital avui dia com fa quasi 25 anys. És d’aquelles cançons que mai no he avorrit, que em segueixen dient coses després de tantes escoltes... Bé, res més. A gaudir-los, que ja tocava tenir-los com a convidats a El Retrovisor després d’haver passat per altres seccions del programa com el Fet i Desfet i l’Actualitat.

Escoltarem aquestes 4 cançons:

“Ship of fools”

“Chains of love”

“Phantom bride”

“A little respect”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Synthesizer tanzmusik, àlbum de debut de la formació alemanya F.O.D., publicat l’any 2008.

Dels F.O.D. no en sabem pràcticament res, ni tan sols el significat de les inicials del seu nom. Insistim en un tema que ja hem comentat aquí en diverses ocasions: és incomprensible la manca d’informació sobre algunes bandes del món del techno-pop. En l’era de la informació i les comunicacions, el que podem arribar a saber de gent com aquest trio de Berlín és misèrrim. Pel que sembla no tenen pàgina web (tan difícil és gestionar-ne una?), a MySpace hi ha amb prou feines quatre línies, i l’enllaç al Facebook tampoc no és cap meravella. Ni tan sols el seu segell actual, Out of Line, es digna a fer-ne una ressenya. En fi, anem a allò que ens interessa, la música: F.O.D. fan un futurepop melòdic molt agradable i ben treballat, a vegades amb ressons d’And One, però conservant un estil propi i personal, avui dia imprescindible davant l’allau de propostes amb una oferta musical similar. A mi m’han convençut per la seves idees clares i la falta de pretensions, fins al punt que, investigant una mica més, vaig trobar un recopilatori on hi apareixen amb el tema “Eternity”, un dels més brillants de la seva producció i que, per aquest motiu i encara que no figura a l’àlbum que presentem avui, l’hem incorporat a la tria.

En concret, escoltarem aquests 5 temes:

“Synthsizer tanzmusik”

“Archangel’s battlefield”

“Sie”

“Allein”

“Eternity” (del recopilatori Do electric sheep dream of androids?”) 

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem remescles d’ERASURE, protagonistes d’El Retrovisor. En els Technopolis núms.37 i 38 ja vam escoltar-ne algunes, i ara hi tornem amb les remescles dels dos temes estel·lars de l’àlbum The innocents:

“Ship of fools (Soil in The Synth Remix)”

“A little respect (Wayne G & Alan Allder Hurdy Gurdy Club Mix)”

Totes dues fantàstiques: elegants, evocadores i meravellosament electròniques. La primera extreta del EP Pop! Remixed (2009), i la segona del també EP Phantom bride (igualment del 2009).

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize