TECHNOPOLIS NÚM.91

AQUEST DIUMENGE, 1 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.91 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 2, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Continuem presentant el nou àlbum, cinquè de la seva carrera, dels MIND.IN.A.BOX, titulat Revelations.

Escolarem aquests dos temes:

“Not afraid”

“Transition”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

En aquesta ocasió viatgem uns anys abans dels 80, per recuperar Oxygene, el treball més emblemàtic del músic francès JEAN MICHEL JARRE, publicat l’any 1976 (a la imatge, la no menys famosa portada).

JEAN MICHEL JARRE m’encanta. Potser és veritat que el seu aire sovint una mica arrogant, vehement i excessiu li ha fet perdre algunes simpaties, però des del punt de vista musical em sembla simplement un geni. La seva producció de la dècada dels 70 és absolutament fascinant, i amb aquest Oxygene va establir un punt de referència indiscutible dins la música electrònica. Es tracta d’un autèntic precursor que, junt amb d’altres no menys recordats pioners com Vangelis (que gran que és Vangelis!), Alan Parsons Project o els mítics Kraftwerk, van establir les bases de la música electrònica contemporània. És significatiu que nombrosos treballs de formacions actuals ens evoquin la seva música: sense anar més lluny els Mind.In.A.Box que hem escoltat en la secció d’Actualitat. La majoria reconeixen obertament la influència d’aquest francès que amb el seu treball de 1976 va capgirar tantes coses: música essencialment instrumental, comercial i alhora de gran qualitat, i un segell propi inconfusible. Personalment, els temes d’aquest disc (i d’altres posteriors d’ell) em provoquen una barreja d’immensa satisfacció i de profunda nostàlgia: cada peça és un clàssic! Ho diré ras i curt: si fos músic, m’agradaria ser com Jean Michel Jarre!

Escoltarem aquests temes (tot el disc és una sola peça dividida en sis parts):

“Oxygene (Part II)”

“Oxygene (Part IV)”

“Oxygene (Part VI)”   

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Alright on top, un dels treballs “de cançons” més destacats del reconegut músic, DJ i productor britànic LUKE SLATER, que va veure la llum l’any 2002.

Aquest disc té un valor especial per a mi. Ha ocupat un lloc destacat en la meva discoteca des que el vaig adquirir, crec que devia ser poc després de sortir al mercat. Era un moment on la música electrònica  ocupava un lloc més secundari dins les meves preferències en relació al que ha estat després, però aquest treball, junt amb el fantàstic Spectators de Wolfsheim (1999), va mantenir viva la flama que més tard revifaria amb força. Diguem, per ser més precisos, que els tres temes que escoltarem, a banda del single “Nothing at all”, són els que em van provocar aquest efecte hipnotitzant que s’ha mantingut sempre més. Són tres míssils de ritme imparable, frenètic, absolutament addictius, que t'atrapen per les melodies i els canvis de ritme, i que deixen la sensació que Slater i el seu soci aquí, Ricky Barrows, coneixen tots els recursos del gènere perquè han begut, molt i bé, de les millors fonts. Després no li he seguit més la pista a aquest brillant i experimentat músic britànic, però no volia esperar més a compartir aquests temes amb els amics del Technopolis.

Escoltarem aquests quatre temes:

“Nothing at all”

“Stars and heroes”

“I can complete you”

“Take us apart”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

En aquesta ocasió un Fet i Desfet una mica diferent, i que va quedar pendent de la setmana anterior: BRUDERSCHAFT, “supergrup” format per gent de VNV Nation, Covenant, Icon of Coil i Apoptygma Berzerk, i creat amb una finalitat solidària: ajudar en la lluita contra el càncer (recerca i tractament). Van treure un primer single, “Forever”, i després un EP, Forever (2003), amb moltíssimes remescles del tema.

Nosaltres escoltarem primer el tema original del “supergrup” en versió Club Mix, i després dues remescles, a càrrec de Melotron i Colony 5:

“Forever (Original Club Mix)” 

“Forever (Kombinat Remix by Melotron)” 

“Forever (Colony 5 Remix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop

TECHNOPOLIS NÚM.90

AQUEST DIUMENGE, 25 DE MARÇ, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.90 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 26, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

En aquesta ocasió no tenim secció d’Actualitat, i entrem directament a El Retrovisor, amb l’àlbum Information Society, tercer treball de la formació nord-americana del mateix nom, INFORMATION SOCIETY, publicat el 1988.

A aquest grup de Minneapolis liderat pel Paul Robb i conegut també com InSoc, ja el vam escoltar en el Technopolis núm.4 (estiu 2010), i en el programa d’aquesta setmana ens quedem amb el seu treball més important i exitós. Haig de dir que, per a mi, aquesta gent sempre tindran un encant especial, ni que sigui per un dels seus primers temes, que van repescar aquí: “Running”. El vaig descobrir ja fa una colla d’anys en un recopilatori que, si no recordo malament, estava dedicat a l’”Indie Pop”. I em va captivar. Llarg i amb moltes variacions, té una màgia especial, com un aire atemporal, suaument electrònic. Aquesta és una de les característiques d’InSoc: barreja d’estils (electro, disco, hip-hop, música llatina) passada per un suau vernís electrònic. Els altres temes que us proposem, sense arribar a aquest nivell, s’escolten amb gust i contenen algunes troballes interessants, al marge de l’anecdòtica presència de les veus samplejades d’alguns protagonistes de la mítica Star Trek.

A banda d’un fragment de “Running” (que ja vam escoltar íntegre en aquell programa núm.4), escoltarem aquests 4 temes:

“What’s on your mind (Pure energy)”

“Walking away”

“Repetition”

“Lay on your love on me”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Doble ració avui, amb dues bandes emparentades musicalment parlant, pels membres que les integren i pel seu país d’origen: Noruega. Fins i tot coincideixen en l’any de publicació: 2004.

En primer lloc, Machine are us, tercer treball dels ICON OF COIL.

Dins l’allau de noves propostes que apareixen cada dia i que s’encabeixen dins allò que s'anomena futurepop, sovint costa desgranar el gra de la palla (que és molta també). Però hi ha ocasions en que la cosa és més fàcil. És el cas d’aquests ICON OF COIL. De seguida t’adones que tenen un plus de qualitat, de professionalitat, un domini dels recursos i una perspectiva global de la música electrònica que els permeten situar-se ben bé al capdamunt, al costat, i gairebé al mateix nivell, dels grans tòtems del gènere, com VNV Nation, Covenant, o els seus compatriotes Apoptygma Berzerk. A vegades es tracta d’un simple detall que engrandeix la peça amb un toc personal meravellosament electrònic. Un àlbum que francament ha superat les meves expectatives, i que ve a demostrar que Andy LaPlegua i Sebastian Komor són ara mateix dues figures destacadíssimes del futurepop a nivell compositiu i d’interpretació.

Escoltarem aquests quatre temes:

“Shelter”

“Existence in progress”

“Consumer”

“Dead enough for life”

En segon lloc, Frost, primer i (fins ara) únic àlbum de MONOFADER (a la imatge, la portada).

LaPlegua i Komor són també molt prolífics, musicalment parlant. Els seus projectes paral·lels i complementaris a Icon of Coil no es poden comptar amb els dits d’una mà. Un dels més interessants per part de Komor és MONOFADER, amb el qual dóna una perspectiva més techno-pop, més suau i melòdica, a la música que fa habitualment amb la seva banda matriu. Es tracta d’una obra menor, sense cap peça mestra irresistible, però que s’escolta de forma molt agradable, i serveix per ampliar la panoràmica de l’obra d’aquests dos noruecs (Komor va néixer a Polònia però viu des de petit al país nòrdic) inquiets, hiperactius i gens glaçats, tot i venir de les fredes regions polars.

De fet, en farem només un tast, escoltant aquests dos temes:

 

“Deliver”

“Behind”

I per escoltar els programes anteriors al núm.90, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop

TECHNOPOLIS NÚM.89

AQUEST DIUMENGE, 18 DE MARÇ, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.89 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 19, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

Doncs, com solem fer sempre que s’acaba una temporada, una única secció ocupa els 60 minuts del programa, un mega-MATERIAL SENSIBLE  que serveix per repassar els discos que hem presentat en aquesta secció durant els darrers mesos. És, com si diguéssim, una segona passada sobre aquest material per acabar-lo de completar i recordar. I com que, en acabar la tardor, no vam fer aquest repàs per causa de força major, agrupem aquí la tria de discos de les dues temporades anteriors, tardor 2011 i hivern 2011-2012, donant preferència a la tardor, per ser la menys recent i que més fàcilment podem haver oblidat.

En concret, escoltarem la música dels següents grups i àlbums:

ASSEMBLAGE 23: Compass

ROTERSAND: Ramdom is resistance

ANGELS & AGONY. Unison

NAMNAMBULU: Distances

SALLY SHAPIRO: My guilty pleasure

SOUVENIR: 64

MIRRORS: Lights and offerings

!DISTAIN: Raise the level

FINAL SELECTION: Clockworks

A SPELL INSIDE: Loginside

NEUROACTIVE: Antidote

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop

TECHNOPOLIS NÚM.88

AQUEST DIUMENGE, 11 DE MARÇ, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.88 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 12, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Continuem presentant el nou àlbum, cinquè de la seva carrera, dels MIND.IN.A.BOX, titulat Revelations.

Escoltarem aquests dos temes:

“Unknown”

“Cause and effect”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Gentlemen take polaroids, quart àlbum de la formació britànica JAPAN, publicat l’any 1980 (a la imatge, la portada).

Amb el pas dels anys, JAPAN s’han convertit en allò que s’anomena “una banda de culte”. Van arribar al synthpop provinents d’altres històries musicals, i sempre va semblar que hi estaven de pas, sense gaire ganes de quedar-s’hi. De fet, les seves cançons només toquen d’esquitllentes els ritmes electrònics. Cançons que sens dubte tenen un valor compositiu notable, però que a mi personalment em deixen una mica fred, les trobo un pèl decaigudes, mancades d’ànima. Em passa una cosa semblant a allò que comentàvem en relació als Red Flag (Technopolis núm.72). Però, en qualsevol cas, ningú no els pot negar la seva (petita o gran) contribució en el naixement del pop de sintetitzadors, i per això els acollim aquí. 

Escoltarem aquests 3 temes:

“Gentlemen take polaroids”

“My new career”

“Taking islands in Africa”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Side scan, àlbum de debut de la formació alemanya LYRONIAN, publicat l’any 2009.

Probablement ja ho he comentat aquí en alguna ocasió anterior: una de les coses que em semblen més lloables del techno-pop, parlant en termes generals, és l’afany de professionalitat dels seus músics i intèrprets, les ganes de confeccionar un producte digne, atractiu, cuidat en els detalls i, sobretot, harmoniós i equilibrat. Salvant les inevitables excepcions, és un fet que la gent d’aquest estil de música difícilment enganya, no solen donar gat per llebre: t’agradarà més o menys el resultat final, però pots pujar-hi de peus que s’ho han treballat a fons. A diferència d’altres gèneres que no esmentarem per no ofendre ningú, en les produccions discogràfiques del techno-pop hi ha poca palla, poc “relleno”, i molt respecte per l'oient. Valgui aquesta introducció per dir que aquestes virtuts són les que coronen el magnífic debut dels convidats aquesta setmana al Material Sensible: LYRONIAN. Els queda un llarg camí encara per arribar al cim, però les cançons que ens ofereixen a Side scan mereixen un gran aplaudiment: hi ha melodies fantàstiques, la veu d’Alex Kern és impressionant, es mouen sota diferents influències (Depeche Mode, Frozen Plasma), però totes molt ben assimilades i, sobretot, tenen ganes de complaure l’oient i proporcionar-li una estona agradable. Em sembla que en els temps que corren això ja és més que suficient. Del tot recomanable. I a esperar el segon... 

D’aquest primer n’escoltarem els 4 temes següents:

“Matthew the clown”

“The sleep of the just”

“Never ending warmth”

“For all eternity”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem tres remescles dels LYRONIAN, extretes del CD extra que s’acompanyava amb les 1000 primeres còpies de l’àlbum Side scan:

“The place above (Unterart Remix)”

“Matthew the clown (Cephalgy Remix)”

“Life is a show (Beborn Beton Remix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize
* El bitpop

TECHNOPOLIS NÚM.87

AQUEST DIUMENGE, 4 DE MARÇ, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.87 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 5, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Una secció força completa en aquesta ocasió, fins al punt que ens “mengem” el temps d’El Retrovisor, que haurà de desplaçar-se a la setmana vinent.

Comencem repescant els CEPHALGY, amb el seu últim àlbum, Leid statt liebe, publicat a finals del 2011 i que últimament teníem una mica oblidat. Escoltarem el tema:

“Rette mich”

I continuem a Alemanya amb els AND ONE, de qui la setmana passada ja avançàvem el seu EP, Back home, amb 7 temes en la seva línia actual, que difícilment pot defraudar ningú. N’escolarem un:

“Rick”

Momente, el nou treball dels austríacs (amb nom francès) L’AME IMMORTELLE, també ja el presentàvem en l’anterior programa. Avui tan sols ens hi recreem novament amb un dels seus temes més embriagadors:

“Absolution”

I la novetat pròpiament dita que presentem en aquesta edició és Revelations, el nou àlbum, cinquè de la seva carrera, dels MIND.IN.A.BOX.

Ben poc podem afegir sobre aquests també austríacs que no hàgim dit aquí anteriorment. És una de les meves bandes preferides en aquest gènere que ells conreen magistralment i que es mou entre el futurepop i el techno-trance, però que en realitat defuig i transcendeix tots els gèneres, convertit en una proposta electrònica freda i cerebral, però alhora emotiva i extraordinàriament suggestiva. Els vam dedicar un programa sencer (Technopolis núm.58, a l’estiu del 2011) i allà ja ho dèiem tot. Aquest nou treball, primer en el seu propi segell Dreamweb Music, ve a confirmar totes les millors expectatives.

N’escoltarem dos temes, segurament els més assequibles en una primera escolta, la qual cosa no vol dir que siguin inferiors a la resta, ans al contrari:

“Dubt”

“Control”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

The warning, segon àlbum de la formació britànica HOT CHIP, publicat l’any 2006 (a la imatge, la portada).

HOT CHIP s’han guanyat una merescuda fama en els darrers anys en el camp de la música electrònica, i el reconeixement a nivell internacional els va arribar precisament amb aquest treball que presentem. Merescuda fama perquè són una gent que t’atrapen amb la seva proposta, les seves cançons, d’aparença molt senzilla, tenen un no-sé-què que captiva l’oient. A vegades fan indietrònica (“Colours”), d’altres sonen directament a Postal Service (“The warning”), d’altres s’atreveixen sense complexos amb l’electropop més clàssic (“No fit state”), i tot ho fan bé, deixant un regust agradable. No aclaparen, són delicats en les formes, però creen una certa addicció, i sens dubte “And I was a boy from school”, un tema quasi “naif”, és d’aquelles peces que es converteixen en un clàssic instantani. En definitiva, que m’ha agradat molt recuperar-los després de tenir-los un temps mig abandonats, i espero que l’oient també els gaudeixi. Això sí, la portada i el disseny general de l’àlbum, “manifestament millorable”...

N’escoltarem aquests 4 temes:

“And I was a boy from school”

“Colours”

“The warning”

“No fit state”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

En aquesta ocasió una edició molt reduïda en la qual tan sols escoltarem una remescla a càrrec dels HOT CHIP, la que van fer d’un dels temes més coneguts d’una altra banda britànica de reconegut prestigi, Ladytron:

“Destroy everything you touch (Hot Chip Remix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize

* El bitpop