TECHNOPOLIS NÚM.74

AQUEST DIUMENGE, 27 DE NOVEMBRE, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.74 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 28, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

En aquesta ocasió no tenim secció d’Actualitat, i entrem directament a El Retrovisor, per recuperar el tercer àlbum del duet britànic EURYTHMICS, titulat Touch, i publicat el 1983.

Vist amb la perspectiva que dóna el pas del temps (gairebé 30 anys), jo diria que EURYTHMICS van ser una mica sobrevalorats en el seu moment. Potser per la influència icònica d’Annie Lennox, o pels videoclips magnífics que facturaven, el cert és que es va convertir en un fenomen mediàtic, i els seus discos es venien com xurros. I potser no n’hi havia per tant. Encara que sempre  inclouen algunes peces impactants i atractives, els seus treballs, vistos globalment, a mi no em semblen res de l’altre món. Ella té una veu suggerent, i ell, David A. Stewart, se les sap totes musicalment parlant, però no crec que hagin deixat una petjada decisiva en el camp del synthpop, que, per altra banda, ells només van tocar molt d’esquitllentes. Dit això, no se’ls pot negar el mèrit d’introduir el seu típic pop suau de sintetitzadors en àmbits massius que, altrament, potser mai no s’haurien acostat a aquest tipus de música. Mereixen, per tant, un recordatori a l’hora de mirar la (també) prodigiosa dècada dels 80.

Ho farem escoltant aquests 4 temes:

“Who’s that girl?”

“Regrets”

“The first cut”

“Here comes the rain again”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Avui no serà un disc, sinó dos (motiu pel qual no tenim actualitat):

En primer lloc, l’àlbum 64, el quart treball del grup navarrès SOUVENIR, publicat l’any 2007.

Un disc que enamora. Aquest és el sentiment que em provoca escoltar els 10 temes que conformen aquest treball del duet de Pamplona. Deliciós, evocador, senzill i alhora efectiu... tots els qualificatius són vàlids per descriure la satisfacció i l’alegria íntima que proporcionen aquestes cançons, executades sense cap mena d’estridència. Perque SOUVENIR són una gent que fan les coses amb elegància discreta, treballant els detalls, sense parafernàlia. Escoltant-lo, em venia a la memòria al mític (i únic) àlbum dels Family: el mateix encant que t’atrapa des del primer moment. Amb la diferència que la meravellosa vocalista dels navarresos, Patricia de la Fuente, canta en francès, i en un francès captivador, que li va com anell al dit a la música que ofereixen. Música que, en la meva opinió personal, resulta especialment fascinant quan s’endinsen en la recuperació d’aquell deliciós so dels 80 anomenat italo-disco, combinant-ho amb unes guitarres que evoquen la música surf, o inclús a Chris Isaak, com en el cas de “Deux mille trois” i, especialment, en la fantàstica “Allô, allô”. En fi, un plaer!

N’escoltarem 4 temes:

“Accident à Londres”

“Une semaine en ballon”

“Deux mille trois”

“Allô, allô”

En segon lloc, escoltarem el cinquè treball del duet franco-alemany STEREO TOTAL, titulat Musique automatique, i publicat l’any 2001 (a la imatge, la portada).

STEREO TOTAL comparteixen amb Souvenir el caràcter eclèctic de la seva proposta musical, lluny de qualsevol encasellament, i també el seu amor per la llengua de Molière (i per la música francesa dels 60), i per això els apleguem aquí. Però, a diferència dels navarresos, Françoise Cactus i Brezel Göring tenen un esperit guerriller insubornable, una inevitable tendència a actuar de franctiradors de qualsevol gènere musical que se’ls posi al davant, a barrejar-ho tot, a destruir-ho tot per tornar-ho després a reconstruir a la seva única i inimitable manera. Fixeu-vos, per exemple, en el tema “Je suis une poupée”: és com una mena de techno-pop naif, com una barreja de Future Bible Heroes i l’inoblidable Plastic Bertrand! Kitsch, deliciosament kitsch. Una proposta diferent dins l’ampli ventall de la música electrònica, però que cal tenir en compte: potser no t’agradarà (no és obligat!), però és imperdonable no haver-los escoltat.

Escoltarem aquests temes:

“Exakt neutral”

“Ma radio”

“Je suis une poupée”

“Musique automatique”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

I tornem als SOUVENIR.

Escoltarem dues remescles esplèndides de dos temes que hem escoltat anteriorment al Material Sensible, extretes de l’àlbum Extras 64, una mena de complement a 64 publicat el mateix any 2007. Aquestes:

“Allô, allô (Johan Agebjörn Remix)”

“Accident à Londres (Jaime Cristóbal Remix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.65, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.

* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize