TECHNOPOLIS NÚM.42

AQUEST DIUMENGE, 3 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.42 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 4, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Un tema més de Modern ruin, el nou àlbum dels COVENANT, del qual ja n’hem parlat en aquest blog. El tema que escoltarem és:

"The night"

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

L’àlbum You gotta say yes to another excess, de YELLO, publicat l’any 1983.

YELLO és un duet suís força estrany, que escapa als paràmetres musicals habituals, difícil de catalogar. Fan un techno-pop molt original, amb elements incorporats tan diversos (percussió, veus tribals...) que desconcerten en una primera escolta. Però acaben enganxant, tenen una capacitat d’evocació i de crear sensacions extraordinària, i aquest disc n’és la mostra més evident. La banda sonora ideal si t’has perdut a la selva...o si t’agradaria fer-ho (i la portada, com es pot veure, va a to).

El més curiós és que són estranys tant des del punt de vista musical com des del personal: semblen sortits d’una pel·lícula dels anys 40, i un dels dos components, Dieter Meier, era un industrial milionari abans d’incorporar-se al grup!

Escoltarem aquests temes:

“Heavy whispers”

“I love you”

“Lost again”

“Pumping velvet”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Pure, de COSMICITY, publicat l’any 2001.

El revers de la moneda. Si Yello són l’extravagància personificada (amb segell de qualitat), COSMICITY és la senzillesa, l’autenticitat, la puresa... per això, escoltant la seva música, trobo molt encertat el títol d’aquest que és el seu treball més destacat.

Una de les coses que sempre m’han fascinat més de la música electrònica és la possibilitat que ofereix de poder crear sons meravellosos, experiències musicals úniques des de la privacitat més absoluta, des de la solitud d’una habitació, aïllat de la resta del món. I aquest és el cas de COSMICITY, perquè darrera aquest nom s’hi amaga el projecte d’un sol home, el nord-americà Mark Nicholas, que porta més de 15 anys creant una música que arriba als sentits, que travessa la pell, emocional i delicada (escolteu sobretot “Let me in”), molt treballada. Un techno-pop de detalls i atemporal.

He llegit darrerament un fet que m’ha impressionat. Resulta que la filla de Nicholas pateix una greu malaltia i els seus pares es passen la vida d’hospital en hospital. I, segons sembla, incapaç d’abandonar la música i molt menys encara a la seva filla malalta, Mark Nicholas, acompanyat del seu ordinador portàtil, es dedica a composar nous temes en aquests centres hospitalaris, aprofitant qualsevol racó, el passadís, la sala d’espera...  

Escoltarem aquestes 4 cançons:

“I want you”

“Let me in”

“I have nothing”

“Escapism”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Tindrem remescles de temes del duet alemany DE/VISION.

DE/VISION són l’elegància del techno-pop, sastres capaços de confeccionar vestits tallats a la perfecció, obres sense tares, sense costures. Enginyeria alemanya. Un plaer sempre. Professionals en el millor sentit de la paraula, mai no defrauden. Ja tocava dedicar-los el Fet i Desfet, i ho farem en dos programes, fent sevir el seu recopilatori del 2006 Best of De/Vision, que inclou un segon CD bàsicament amb remixos de temes seus.

Escoltarem els temes següents:

“Heart-shaped tumor (Straight Mix”

“Still unknown (Andrew Sega Mix)”

“Drifting sideways (T.O.Y.-Toburger Wald Mix”

Atenció especialment al tercer, una remescla impecable on melancolia i ball es fusionen en una perfecta simbiosi.