TECHNOPOLIS NÚM.44

AQUEST DIUMENGE, 17 D’ABRIL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.44 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 18, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

L’àlbum Non-stop erotic cabaret, del duet britànic SOFT CELL, publicat l’any 1981.

Aquest treball exemplifica per a mi els efectes negatius que provoquen sempre els prejudicis, sigui en la música o en qualsevol altra cosa. Marc Almond sempre m’ha caigut força antipàtic, i “Tainted love”, el tema estrella del duet i d’aquest àlbum, mai no m’havia semblat un tema extraordinari, fora de sèrie. Resultat: SOFT CELL no m’interessava. Greu error! Recuperat quasi 30 anys després,   descobreixes que aquest disc és una autèntica joia. A banda del single d’or, hi trobem magnífiques composicions que han resistit fantàsticament bé el pas del temps, els altres dos senzills són perfectes, i Almond (sí, senyor, les coses com són!) canta de meravella.

L’èxit massiu de “Tainted love”, i les polèmiques que van envoltar la seva gravació, i que per altra banda sempre han acompanyat a Marc Almond, no ens poden amagar la realitat: estem davant un clàssic amb majúscules del synthpop i del pop en general. Gaudiu-lo!

Escoltarem aquests temes:

“Tainted love”

“Where did our love go”

“Bedsitter”

“Say hello, wave goodbye”

“Entertain me”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Heading for tomorrow, de la formació alemanya SERO.OVERDOSE, publicat l’any 2007 (a la imatge, la portada).

Més efectes negatius dels prejudicis: el nom d’aquesta banda (què dimonis significa Sero Overdose?; per què el punt entremig?), i les pintes dels tres components invitarien segurament a un acte de prevenció. Seria un altre error: sense ser la setena meravella ni aquells que han de revolucionar el món del techno-pop (fa falta?), aquests joves alemanys ofereixen una proposta prou interessant i que es gaudeix més que satisfactòriament. En això hi juga un paper important la veu d’André Hartung, que modula molt bé els seus registres per engrandir unes cançons que no enganyen a ningú: entre el techno-pop i el futurepop, però amb un toc personal interessant. He llegit en algun lloc que els manca carisma, i segurament és veritat: no tenen aquella “chispa” d’uns, posem per cas, Ashbury Heights, que varem escoltar aquí unes setmanes enrere. I aquesta deu ser la causa per la qual no han acabat d’arribar a un públic més ampli en el camp electrònic, tot i que tenen un bon grapat de seguidors fidels. Però el que ofereixen mereix ser escoltat, i us podem assegurar que ningú no en quedarà decebut.

Escoltarem aquests 4 temes:

“Tiny snail”

“Wut”

“Time”

“Tears in rain”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Viatjarem altra cop als anys 80 per recuperar remescles de dues formacions clàssiques que ja hem escoltat a El Retrovisor: HEAVEN 17 i VISAGE.

De la formació de Sheffield, escoltarem dues magnífiques remescles:

“Let me go (Extended Mix)”

“Trouble (US Club Mix)”

Atenció a aquesta segona, que originalment només es va publicar en vinil.

De VISAGE, escoltarem el seu clàssic immortal, aquell pel qual ja s’haurien guanyat un lloc entre els grans encara que no haguessin fet res més:

“Fade to grey”

De “Fade to grey” n’hi ha moltes versions i remescles, la que hem escollit nosaltres és la versió “Extended”, del maxi-single original, tres minuts més llarga que l’original. Una autèntica delícia!

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.