TECHNOPOLIS NÚM.82

AQUEST DIUMENGE, 29 DE GENER, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.82 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 30, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Presentem l’últim maxi-single dels alemanys PAKT, titulat Freiheit. Diem “últim” i no “nou” perquè no podem garantir que s’hagi publicat molt recentment, és possible que, almenys el vídeo del tema principal, ja fos accessible per Internet des de l’estiu passat, però el disc sí que sembla que s’ha comercialitzat ara, almenys al nostre país.

I qui són Pakt? Doncs Chris Ruiz i Gio Van Oli. Us sonen aquests noms? Sí, és clar, són els dos components (o ex-components, perquè en algun lloc ho he llegit així), junt amb Steve Naghavi, dels nostres estimats And One, que tenen aquesta proposta musical paral·lela. I que ens ofereixen? Doncs un so molt decantat cap a l’EBM, amb dos temes que no podem considerar memorables però que s’escolten amb interès. Aquests:

“Freiheit”

“Angriff”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Vienna, quart àlbum dels britànics ULTRAVOX, publicat l’any 1980 (a la imatge, la portada).

ULTRAVOX són una de les bandes pioneres del synthpop dels 80, sobretot a partir de la incorporació, amb aquest treball, de Midge Ure, substituint John Foxx, que havia debutat en solitari. En el Technopolis núm.17 (podeu recuperar-lo entrant a l’Arxiu de Programes de la columna de la dreta d'aquest blog, clicant en l’apartat “Tardor 2010”), vam escoltar un treball posterior, Quartet, del 1982, probablement el més synthpop de la seva carrera, vist globalment. El que presentem en aquest programa, més enllà d’altres peces interessants com les tres que us oferim, hauria consagrat per si sol a la banda pel tema que li dóna nom: “Vienna”, un clàssic immortal. Quin gran tema, senyors, després de tants anys! Ho té tot: entrada suau i misteriosa, base electrònica potent i repetitiva i un final que sembla barrejar pop i música clàssica. En definitiva, complexitat compositiva i alhora ganxo immediat, qualitat i comercialitat, i tot en poc més de 4 minuts que resulten inoblidables. A mi m’ha tornat a atrapar, rememorant vells temps on sonava insistentment en les emissores de ràdio d’arreu del món. I m’ha fet pensar en un fet curiós: dos dels millors temes fundacionals del synthpop fan referència a ciutats europees de primer nivell: “Vienna” òbviament a la capital d’Àustria, i “Fade to grey”, dels Visage, a la gris Berlín de l’Est d’abans de la caiguda del mur... O potser no és tan curiós, si tenim en compte que Midge Ure havia format part precisament dels Visage abans d’incorporar-se a Ultravox...

Escoltarem aquests 4 temes:

“Sleepwalk”
“Passing strangers”
“Vienna”
”All stood still”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum A million thoughts and they’re all about you, el quart treball de la formació sueca ALICE IN VIDEOLAND, publicat l’any 2010.

Si ALICE IN VIDEOLAND treballessin per a un segell d’ampli abast i amb una bona distribució a nivell internacional, probablement haurien triomfat massivament. Encara que ells es defineixen com “la millor banda d’electropunk del món” (!), en realitat practiquen un electropop (o electroclash, a vegades) força comercial que a mi em recorda molt, per exemple, a Little Boots. Música, amb el protagonisme de la veu femenina de Toril Lindqvist, perfectament homologable als estàndards del pop internacional actual de consum massiu, que s’assaboreix amb molt de gust perquè resulta certament atractiva i agradable d’escoltar i gaudir, però que s’oblida amb relativa facilitat. Una experiència potser una mica fugaç, doncs, però satisfactòria al capdavall. 

Escoltarem aquests 5 temes (la majoria són de curta durada):

“Take me with you”
“Spaceship”
“Something new”
”Buffalo stance”
“No matter”

I arribem a FET I DESFET (mix i remix, només a través del podcast):

Escoltarem dues remescles d’ULTRAVOX, però no de Vienna, sinó de dos treballs posteriors:

“Reap the wild wind (Extended Version)”
“Dancing with tears in my eyes (Special Re-Mix)”

La primera, tal com s’indica, és més una versió llarga del tema original que no pas una remescla. L’original es trobava inclòs a l’àlbum Quartet (1982), i el vam escoltar en el Technopolis núm.17. Aquesta versió “extended” es va incloure en el maxi-single publicat en el seu moment; la segona és una remescla d’un tema clàssic del seu repertori que va formar part del seu disc Lament, de 1984. Aquesta remescla, que dura 10 minuts, figurava en el maxi-single original.

I per escoltar els programes anteriors al núm.77, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.

I recordeu també que a la pàgina de Technopolis de la web de Ràdio 90, hi trobareu una proposta complementària, anomenada  TECHNOPOLIS 2.0, que us ofereix diferents programes que només es poden escoltar a través del podcast. Els que encara es troben disponibles són els següents:

* Especial Claudia Brücken.
* Material Sensible Extra: Fantazja + Capsize