TECHNOPOLIS NÚM.52

AQUEST DIUMENGE, 12 DE JUNY, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.52 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 13, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Una secció força completa avui, que no deixa espai pel Fet i Desfet.

En primer lloc, Destroyed, el nou àlbum de MOBY (a la imatge, la portada).

Torna, en efecte, el gran MOBY, ja lluny d’aquells èxits esclatants de finals dels 90 i principis del 2000, però sense variar gaire la seva proposta musical, movent-se com sempre entre el techno i l’ambient. Crec que humanament el músic nord-americà és un personatge molt interessant, amb una personalitat ben definida i amb idees pròpies que el fan destacar de la majoria. En la vessant estrictament musical, no he estat mai un seguidor entusiasta de la seva obra, però s’ha de dir que quasi mai no defrauda, i en aquest Destroyed tampoc: és d’aquells discos que t’aporten coses, que hi descobreixis sons, vibracions, emocions contingudes que et fan sentir bé. I sempre en un to reposat, serè, equilibrat, quasi “zen”, que s’agraeix com una pausa necessària enmig de tanta cridòria.

Escoltarem dos temes (la setmana passada ja n’avaçàvem un):

“Sevastopol”

“Blue moon”

A part de Moby, també tindrem un breu recordatori per dos àlbums encara de recent actualitat:

Tanzomat, d'AND ONE. N’escoltarem el tema:

“Save the hate”

I pels THE HUMAN LEAGUE, que han retornat després de 10 anys amb l’àlbum Credo, i del qual n’escoltarem:

“Egomaniac”

I atenció, que The Human League seran al festival Sónar del cap de setmana vinent. A Ràdio 90, aquest mateix diumenge, dia 12 de juny, a les 5 de la tarda, podeu escoltar un programa especial de presentació de l’esdeveniment. No us el perdeu, perquè encara que no sigui un festival decantat expressament cap el techno-pop, té propostes d’arrel electrònica molt interessants.

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

It’s my life, el segon àlbum del grup britànic TALK TALK, publicat l’any 1984.

Dels TALK TALK, tots coneixem el tema que dóna nom a aquest àlbum, mundialment famós l’any 1984, i encara recordat avui. Un gran tema del pop i el synthpop de tots els temps però que potser, a còpia de sentir-lo tant, va acabar embafant. Revisant aquest disc es descobreix, però, que el grup de Londres era molt més que aquesta cançó, i de fet, amb el pas dels anys, la seva obra ha guanyat pes, s’ha revaloritzat. Van tenir la mala sort que des del principi se’ls comparés amb els Duran Duran, relació que jo no veig enlloc, a no ser pel fet que totes dues bandes repeteixen una mateixa paraula en el seu nom. Personalment, Duran Duran mai no m’han provocat cap mena de simpatia, ni a nivell personal ni a nivell musical, em semblen una de les bandes més sobrevalorades de la història del pop, i francament no entenc el seu èxit. Crec que Talk Talk són mil vegades millor. Comproveu-ho amb temes tan magnífics com “Such a shame” (una meravella synthpop), o com “The last time”, on hi podem rastrejar un grapat d’influències perfectament assimilades. 

Escoltarem aquests 4 temes:

“Dum dum girl”

“Such a shame”

“It’s my life”

“The last time”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Pulse of pain, tercer treball de la formació sueca MICHIGAN, publicat l’any 2007.

Ras i curt: crec que MICHIGAN (amb nom d’estat americà, però genuïnament escandinaus) és una banda fantàstica, probablement la més destacada de les que han aparegut a la dècada del 2000 dins aquell estil del techno-pop que segueix l’estela dels millors Depeche Mode. Un equivalent del que van fer, en els 90, gent com De/Vision, Camouflage, Mesh, Iris, Melotron...

Excel·lents en tot: composició, interpretació, sentit melòdic, capacitat emocional, empatia... En un univers farcit de bandes que busquen el seu lloc al sol, Michigan destaquen en tots els camps, i crec que estan cridats a arribar a cotes molt altes. Sorprèn, a més, aquesta professionalitat i veterania en una formació relativament jove, i encara més, quan això ja ho van demostrar des del primer àlbum, publicat el 2003. En aquest tercer arriben al cim, i ja només cal esperar que no ens facin esperar gaire més per tornar a l’actualitat. 

Escoltarem aquests 4 temes, cadascun diferent de l’altre, però tots perfectes:

“The nomad”

“Valley of Death”

“Juveniles”

“Hang on”

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.