UN RECORD PER A ROBERT MARLOW

El mes de setembre de l’any passat 2022 moria Robert Marlow, un músic sovint oblidat però que té el seu paper en la història del synthpop.

Amic íntim de Vince Clarke i vinculat al clan de Basildon, Marlow grava l’any 1983, i precisament de la mà de Clarke, un àlbum en certa manera mític però que no es va publicar fins setze anys més tard, The Peter Pan effect. De tota manera, alguns singles sí que van veure la llum aquella dècada, i entre ells el magnífic The face of Dorian Gray, publicat l’11 de juliol de 1983, ara ha fet 40 anys.

Recordar-lo a ell i a aquest clàssic del synthpop és sempre un plaer, i us convidem a fer-ho a l’apartat de Vídeo.

KRAFTWERK: 40 ANYS DE “TOUR DE FRANCE”

El 3 d’agost de 1983, ara fa 40 anys, Kraftwerk publicava Tour de France, un tema en homenatge a la ronda ciclista francesa i al món del ciclisme en general, al que era (i és) molt aficionat Ralf Hütter, co-fundador de la banda.

De la peça se n’han publicat després moltes versions, però a mi personalment la que més m’agrada és aquella original en vinil que, després de quatre dècades, segueix sonant fresca i deliciosa com el primer dia, sens dubte un dels millors temes del synthpop dels 80. La recordem a l’apartat de vídeo, si bé les imatges corresponen a un muntatge posterior.

TECHNOPOLIS 2.0: NOVETATS DISCOGRÀFIQUES PRIMAVERA 2023

En aquest Technopolis 2.0 fem un breu repàs a algunes de les novetats discogràfiques aparegudes la primavera i principis d’estiu d’aquest 2023.

Concretament escoltarem aquests temes:

FINAL SELECTION: Empty ways

FINAL SELECTION: Gravity

PRESENCE OF MIND: Lonely like me

BLACKCARBURNING: All about you

BLACKCARBURNING: The mirror

ITALOCONNECTION: Flash in the night

ITALOCONNECTION: Cairo C.

Aquest és l’últim Technopolis 2.0 de la temporada 2022-2023. Tornem al setembre amb més programes. Bones vacances a tothom!

 

AMPHI FESTIVAL 2023

L’Amphi Festival és un festival d’estiu que se celebra cada any a Colònia (Alemanya) i que al Technopolis li tenim una especial simpatia perquè el seu cartell sol incorporar formacions i artistes habituals en aquest blog.

Després d’uns anys amb dificultats per culpa de la pandèmia, l’edició d’enguany, els dies 29 i 30 de juliol, torna a la plena normalitat amb una proposta molt atractiva, encapçalada, ni més ni menys, que per l’OMD, i que inclou altres noms destacats com ara Covenant, Welle:Erdball, Solitary Experiments o els inigualables S.P.O.C.K.

Si us interessa, podeu veure tots els detalls del festival i el cartell complet a l’enllaç següent. El que desconec és si encara hi ha entrades disponibles...

AMPHIFESTIVAL 2023

ESPECIAL KARL BARTOS

Ex-component dels mítics Kraftwerk, Karl Bartos té una carrera en solitari més que interessant, encara que força desconeguda pel gran públic, i que consta de dos àlbums signats amb el seu propi nom i de diversos treballs publicats amb noms diferents, i sovint en col·laboració amb altres artistes.

En aquest especial repassem la trajectòria d’aquest gran músic i compositor, i reivindiquem la seva obra, que segurament ha quedat una mica eclipsada per l’ombra gegantina dels dos líders i fundadors de Kraftwerk, Ralf Hütter i el ja desaparegut Florian Schneider.

Aquests són els temes que inclou el programa:

KRAFTWERK: The telephone call

ELEKTRIC MUSIC: TV
ELEKTRIC MUSIC: Crosstalk
ELEKTRIC MUSIC: Kissing the machine
OMD: The Moon & The Sun
KARL BARTOS: 15 minutes of fame
KARL BARTOS: Life
KARL BARTOS: Without a trace of emotion
KARL BARTOS: Atomium
KARL BARTOS: The robots (live)
KARL BARTOS: Hausmusik

 

TRENTA ANYS DEL DEBUT D’AUTECHRE

Aquest 2023 fa 30 anys del debut discogràfic del duet britànic Autechre, convertit en una referència imprescindible de la música electrònica contemporània d'arreu del món.

Des de Manchester, Rob Brown i Sean Booth van crear una obra mestra amb aquell Incunabula, publicat el mes de novembre de 1993, un disc que a mi personalment em va seduir des del primer moment. Simplificant molt, podríem dir que era com una actualització, una posada al dia dels sons de Tangerine Dream i bandes semblants de la kosmische musik.

Després va venir un segon treball igual d’esplèndid (Amber, 1994), i a partir d’aquí la seva carrera llisca cap uns sons més abstractes, més difícils d’assimilar, i des del meu punt de vista sense aquella màgia inicial.

Avançant-nos uns mesos a l’aniversari, us ofereixo una peça d’aquell primer àlbum, Windwind, més d’11 minuts de música en un viatge introspectiu i somiador absolutament fascinant.  

I a l’apartat de Vídeo, i sense apartar-nos gaire d’aquesta línia, us ofereixo la música del finlandès Kebu a través d’un concert del 2021 que ara podeu veure en format vídeo.

RECORDANT YELLO

Recuperem un Retrovisor que ja vam presentar en aquest blog fa uns quants anys dedicat a la formació Yello.

Yello és una autèntica raresa dins el synthpop de la dècada dels 80: per la procedència (Suïssa), per la posada en escena  (homes sovint amb vestit i corbata, amb cara de mal humor  i un pèl arrogants), i per la proposta musical (un garbuix d’influències i estils, amb molt protagonisme per a la percussió).

Tot plegat, original, diferent, i gairebé sempre captivador. Una proposta que, si et fies només de l’aparença exterior (també les portades), potser no t’atraurà, però que si fas el pas i li dones una oportunitat, no et decebrà.

Així aprofitem també per celebrar els 40 anys de la publicació d’un dels seus discos més coneguts, You gotta say yes to another excess (1983).