DUES NOVETATS QUE MIREN ENRERE

Encara que sembli una contradicció, avui presentem dues novetats discogràfiques aparegudes aquest estiu i que miren cap enrere.

En primer lloc, Codi 64, la formació sueca que, per celebrar els 20 anys de la publicació del seu meravellós segon àlbum Departure (2006), ens ofereix una nova versió d'un dels temes d'aquell disc, Carry me home. Com sempre, una delícia synthpop.

Diferent és el cas de Zynic, la formació alemanya encapçalada per H.P. Siemandel, també molt habitual al Technopolis.

Zynic no han publicat cap àlbum des de l'any 2022, i últimament s'han dedicat a treure senzills amb versions de temes d'artistes força allunyats, en principi, del seu estil musical: Morrissey, U2... Ara tornen en certa manera als seus orígens amb Bad boy, versió d'una cançó Italo-disco popularitzada per Den Harrow l'any 1985. Un gran encert.  

TORNA LA PÍNDOLA SYNTHPOP: ERASURE

Un altre dels mini-espais que torna en aquesta nova temporada del blog és el que anomenem La Píndola Synthpop.

La Píndola és un espai que posa la mirada en algun fet anecdòtic o curiós dels artistes que ens agraden, sobretot d'artistes que venen dels anys 80, però no només. Ja havíem tingut aquest programa a principis de la dècada actual, i ara el reprenem, gairebé sempre amb continguts nous, com el que en aquesta ocasió dediquem als Erasure.

Podeu escoltar-la AQUÍ. Dura 13:09 minuts.   

40 ANYS DE "BUT NOT TONIGHT", DE DEPECHE MODE

El proper mes d'octubre farà 40 anys de la publicació del single But not tonight, de Depeche Mode.

Cal matisar: com bé saben els seguidors de la banda britànica, la cançó ja havia aparegut uns mesos abans a la Gran Bretanya com a cara B del single "Stripped", però la discogràfica nord-americana va optar per posar-la a la cara A, cosa que, per cert, va generar un considerable malestar en Martin Gore i els seus companys.

En qualsevol cas, a mi em sembla una cançó deliciosa, en música i lletra, certament menor comparada amb els seus grans èxits, però captivadora des del principi i fins al final, i de les més brillants de la seva carrera en el vessant purament synthpop, un tema melòdic i sense complicacions que ha resistit magníficament bé el pas dels anys.

Us proposo escoltar-la en aquesta versió "Extended Remix". 

TORNA EL CLUB OMD

En la nova temporada del blog que encetàvem la setmana passada, torna el Club OMD, un lloc de trobada per a tots aquells que som admiradors i seguidors d'aquesta formació britànica.

I en aquesta ocasió ho fem escoltant una remescla i una versió de la que probablement és la cançó més emblemàtica d'ells, i també una de les més destacades del synthpop de tots els temps: Enola Gay.

Podeu escoltar el programa AQUÍ. Dura 11:27 minuts.

DE CONCERT AMB KRAFTWERK

Encara amb el ressò de les vacances recent acabades, estrenem la nova temporada 2026-2027 d'aquest blog anant de concert amb un dels nostres referents, els alemanys Kraftwerk.

En realitat us oferim un sol tema, el mític The robots, interpretat a la ciutat de Pula (Croàcia) el 28 de juliol passat en el marc extraordinari de l'Amfiteatre Romà, i amb una escenografia i una posada en escena, la de la gira actual, absolutament brillants i captivadores.

Si l'estiu és sinònim de vacances, música i concerts, allarguem una mica més la temporada amb aquesta memorable actuació.

Podeu veure-la i escoltar-la a l'apartat de Vídeo.

REPOSICIONS D'ESTIU D'EL RETROVISOR: SANDRA

Aquest estiu del 2026 posem la mirada en la dècada dels 80 recuperant tres programes d'El Retrovisor, el tercer i últim dels quals està dedicat a la cantant alemanya Sandra.

Podeu escoltar-lo AQUÍ. Dura 24:29 minuts. 

REPOSICIONS D'ESTIU D'EL RETROVISOR: OAKEY & MORODER

Aquest estiu del 2026 posem la mirada en la dècada dels 80 recuperant tres programes d'El Retrovisor, el segon dels quals està dedicat a la col·laboració, l'any 1985, entre Philip Oakey (The Human League) i Giorgio Moroder. 

Podeu escoltar-lo AQUÍ. Dura 17:02 minuts.