ESPECIAL KARL BARTOS

Ex-component dels mítics Kraftwerk, Karl Bartos té una carrera en solitari més que interessant, encara que força desconeguda pel gran públic, i que consta de dos àlbums signats amb el seu propi nom i de diversos treballs publicats amb noms diferents, i sovint en col·laboració amb altres artistes.

En aquest especial repassem la trajectòria d’aquest gran músic i compositor, i reivindiquem la seva obra, que segurament ha quedat una mica eclipsada per l’ombra gegantina dels dos líders i fundadors de Kraftwerk, Ralf Hütter i el ja desaparegut Florian Schneider.

Aquests són els temes que inclou el programa:

KRAFTWERK: The telephone call

ELEKTRIC MUSIC: TV
ELEKTRIC MUSIC: Crosstalk
ELEKTRIC MUSIC: Kissing the machine
OMD: The Moon & The Sun
KARL BARTOS: 15 minutes of fame
KARL BARTOS: Life
KARL BARTOS: Without a trace of emotion
KARL BARTOS: Atomium
KARL BARTOS: The robots (live)
KARL BARTOS: Hausmusik

 

TRENTA ANYS DEL DEBUT D’AUTECHRE

Aquest 2023 fa 30 anys del debut discogràfic del duet britànic Autechre, convertit en una referència imprescindible de la música electrònica contemporània d'arreu del món.

Des de Manchester, Rob Brown i Sean Booth van crear una obra mestra amb aquell Incunabula, publicat el mes de novembre de 1993, un disc que a mi personalment em va seduir des del primer moment. Simplificant molt, podríem dir que era com una actualització, una posada al dia dels sons de Tangerine Dream i bandes semblants de la kosmische musik.

Després va venir un segon treball igual d’esplèndid (Amber, 1994), i a partir d’aquí la seva carrera llisca cap uns sons més abstractes, més difícils d’assimilar, i des del meu punt de vista sense aquella màgia inicial.

Avançant-nos uns mesos a l’aniversari, us ofereixo una peça d’aquell primer àlbum, Windwind, més d’11 minuts de música en un viatge introspectiu i somiador absolutament fascinant.  

I a l’apartat de Vídeo, i sense apartar-nos gaire d’aquesta línia, us ofereixo la música del finlandès Kebu a través d’un concert del 2021 que ara podeu veure en format vídeo.

RECORDANT YELLO

Recuperem un Retrovisor que ja vam presentar en aquest blog fa uns quants anys dedicat a la formació Yello.

Yello és una autèntica raresa dins el synthpop de la dècada dels 80: per la procedència (Suïssa), per la posada en escena  (homes sovint amb vestit i corbata, amb cara de mal humor  i un pèl arrogants), i per la proposta musical (un garbuix d’influències i estils, amb molt protagonisme per a la percussió).

Tot plegat, original, diferent, i gairebé sempre captivador. Una proposta que, si et fies només de l’aparença exterior (també les portades), potser no t’atraurà, però que si fas el pas i li dones una oportunitat, no et decebrà.

Així aprofitem també per celebrar els 40 anys de la publicació d’un dels seus discos més coneguts, You gotta say yes to another excess (1983).

ENS VISITA KRAFTWERK

Bones notícies per als seguidors de Kraftwerk: la llegendària formació alemanya actua el proper dia 29 de juliol a la localitat de Sitges, en el marc del Festival Jardins de Terramar.

Els amants dels pioners de la música electrònica no ens podem perdre aquesta actuació, que servirà també d’homenatge al desaparegut Florian Schneider.

Per anar fent boca, us oferim dos vídeos absolutament fascinants que rescaten dues participacions seves en sengles programes de la televisió alemanya els anys 1978 i 1982. Els temes escollits no poden ser més memorables: Die roboter i Das model, respectivament.

VÍDEO 01

VÍDEO 02 

I per complementar-ho, a l’apartat de Vídeo us oferim el vídeo d’un concert molt recent del quartet celebrat a Buenos Aires i on interpreten el no menys mític Radioactivity.

TECHNOPOLIS 2.0: L’ITALO-DISCO DE FA 40 ANYS

L’any 1983, ara en fa 40, va ser l’any de la gran explosió de l’Italo-disco com a fenomen musical i social que, sobretot a Europa, va dominar les llistes d’èxits i va omplir les discoteques d’arreu, amb un seguit de grans temes que han perdurat fins als nostres dies.

En aquest Technopolis 2.0 fem memòria d’aquell any tan especial, i aprofitem per reivindicar un gènere musical que segueix ben viu actualment, amb nous artistes i noves propostes que el van renovant i actualitzant.  

Aquests són els temes que inclou el programa:

DEN HARROW: A taste of love

STYÓO: Pretty face

PAUL PAUL: Good times

MARK TOWER: You aren’t fall in love

DIEGO: Walk in the night

FUN FUN: Happy station

JOE YELLOW: Lover to lover (For sale)

SAVAGE: Don’t cry tonight

BRANDO: Rainy day

CLUB OMD: UNA VERSIÓ DELICIOSA

Tornem al Club OMD, que teníem una mica abandonat darrerament, per oferir-vos una versió d’un tema d’ells a càrrec d’un altre gegant de la música, Boy George, que al capdavant dels Culture Club va encadenar un seguit d’èxits massius a la dècada dels 80 amb un estil únic i inconfusible.

Doncs bé, l’any 2020 Boy George va versionar, a través del seu canal d’Instagram, la cançó The view from here, que tanca el que encara és l’últim àlbum de l’OMD, The punishment of luxury (2017). I no es va limitar a cantar-la, sinó que en va fer el millor elogi que se’n pot fer: va dir que desitjaria haver-la escrit ell.

El resultat és una pura delícia, tant des del punt de vista musical com pel que fa a la interpretació: senzilla i despullada d’artificis, enamora des del principi i fins al final.

Podeu veure el vídeo a l’apartat de Vídeo.

PLAYLIST SYNTHPOP/FUTUREPOP/ELECTROPOP

En aquesta ocasió us ofereixo una playlist amb 12 temes que es mouen entre el synthpop, el futurepop i l’electropop, alguns dels quals són remescles exclusives de les peces originals.

La llista, de gairebé una hora de durada, es basa principalment en treballs publicats a la dècada del 2000, i això ens permet fer un viatge al passat (encara recent) d’un grapat de bandes i artistes d’arreu del món i constatar que la qualitat i l’atractiu de les seves produccions es mantenen intactes després de tots aquests anys. 

Aquests són els temes que inclou la llista, amb el minutatge corresponent:

COLONY 5: Plastic world (de Refixed, 2005)

LADYTRON: Tomorrow (de Best of 00-10, 2011) (minut 05:07)

PETER HEPPNER: Wherever (de Solo, 2008) (08:32)

CLIENT: Rock and roll machine (Extended Mix) (de l’EP Going down, 2004) (12:40)

VIRTUAL SERVER: Why (Would I) (d’Installed, 2003) (18:02)

RENAME: Not for the first time (People Theatre’s “O” My God Mix) (d’Energize, 2006) (24:06)

!DISTAIN: Dance in heaven (d’Anthology, 2010) (29:25)

P24: Blickfeld (Sonic Decoy Remix by Henrik Iversen) (de Stimmen bleiben stumm remixed, 2009) (34:35)

ROTERSAND: Beneath the stars (de Random is resistance, 2009) (40:33)

ASSEMBLAGE 23: Talk me down (de Bruise, 2012) (44:42)

SOLAR FAKE: More than this (de Frontiers, 2011) (49:54)

LADYTRON: Ace of Hz (de Best of 00-10) (54:22)

I a l’apartat de Vídeo, us ofereixo el vídeo del nou, molt esperat i potentíssim tema dels suecs Agent Side Grinder.