THE HUMAN LEAGUE: CONCERT A ESTOCOLM

 Què se n'ha fet de la Human League?

Una de les bandes més representatives de l'època daurada del synthpop dels 80 sembla desapareguda del mapa, com si se l'hagués empassat la terra. El seu últim treball en estudi, Credo, data de l'any 2011, i en els darrers 30 anys només ha tret al mercat tres discos, un per cada dècada.

Hem de donar-los, doncs, per amortitzats?

En absolut. Encara que lluny de l'estudi de gravació, la formació encapçalada pel gran Phil Oakey no ha abandonat els escenaris, i el proppassat dia 15 de novembre de 2024 va oferir una magnífica actuació a Estocolm (Suècia) on va demostrar que el seu repertori no envelleix amb el pas del temps, i que Oakey conserva intacte el seu carisme i la seva veu tan personal i característica que ens retorna, sense adonar-nos-en, als gloriosos anys 80. La gravació que s'ha fet del concert té, a més, una qualitat visual i sonora més que acceptable, i per això us proposo de veure-la i escoltar-la a l'apartat de Vídeo.

El més engrescador és que el concert de Suècia no és un esdeveniment aïllat, perquè els de Sheffield anuncien noves actuacions per al 2025, incloent la participació en diversos festivals.

Coincideix tot plegat amb el 40è aniversari de la publicació de l'àlbum que Oakey va fer en col·laboració amb el músic i productor Giorgio Moroder, Philip Oakey & Giorgio Moroder, no del tot ben rebut per la crítica però que va anar precedit pel single d'èxit "Together in electric dreams" (que justament és el que tanca el concert d'Estocolm i de forma apoteòsica). Per celebrar aquest aniversari, us ofereixo un programa ja presentat aquí fa uns anys on es parlava de la gènesi i l'elaboració d'aquell disc tan especial.

Llarga vida a la Lliga Humana!

LA NOVETAT DE CHRIS HARMS

Chris Harms és conegut com a cantant i líder de la formació alemanya de rock gòtic Lord of the Lost, amb una ja llarga trajectòria musical al darrera.

Doncs bé, ara Harms ha decidit donar un pas endavant i debutar en solitari amb un treball que porta per títol simplement 1980, un títol ja molt significatiu de per on van els trets perquè, efectivament, es tracta d’una immersió en tota regla en els sons d’aquella dècada extraordinària, i en algun cas amb una orientació clarament synthpop.

Escolteu si no el tema que us proposem i que s’ha publicat com a single: She called me diaval, amb evidents ressons d’A-ha, entre d'altres. Un tema sens dubte rodó, i on destaca poderosament la seva veu i manera de cantar.

Crec que és de justícia reconèixer la valentia i el coratge de Chris Harms separant-se tan ostentosament de l’estil que l’ha definit al llarg de tota la seva carrera musical, i atrevint-se a apostar, almenys en solitari, per un nou rumb que tal vegada no gaudeixi de l’acceptació dels seus seguidors habituals, però que a la resta ens resulta molt gratificant.

Vegeu-lo i escolteu-lo a l'apartat de Vídeo.

MÉS SOBRE FANCY

Fa dues setmanes, en aquest mateix blog, celebràvem els 40 anys  de la irrupció fulgurant de Fancy en el panorama de la música Eurodisco.

Però l'artista alemany no ha estat només un compositor i cantant brillant, també ha destacat com a productor. Entre els seus apadrinats hi ha un ampli ventall d'intèrprets, de tota classe i condició, la major part oblidats avui dia: Grant Miller, Claudia Field, Hurricanes, Timerider, Linda Jo Rizzo... Però avui ens volem fixar en dos que van tenir el seu petit moment a la dècada dels 80: Mozzart i Tom Carabba.

Amb el més aviat pretensiós nom artístic de Mozzart (amb una "z" més que el geni de la música clàssica), Johannes Frankl (que aquest era el seu nom real) va triomfar fa just 40 anys amb el tema Malice & Vice, si bé en aquest cas Fancy va actuar més com a co-autor de la cançó (amb el pseudònim de Tess) que pròpiament com a productor.

Vegeu AQUÍ el vídeo de la cançó, encara que amb imatge fixa. Noteu, però, que a la imatge el comptador del reproductor de CDs sí que funciona correctament!

Tom Carabba, per la seva part, va ser en certa manera l'intèrpret d'un one-hit wonder, perquè se li recorda un únic èxit, la cançó The deliverance, de l'any 1989, que en realitat era la versió d'un èxit dels People Like Us de tres anys abans, encara que el disc li atribueixi incorrectament l'autoria a ell.

Vegeu el vídeo AQUÍ, també amb imatge fixa.

Fancy mai no ha amagat aquesta vessant de productor i compositor per a altres artistes, i l’any 2013 es va publicar un àlbum titulat Another side of Fancy Part One on s’aplegaven 24 cançons en les quals, d’una manera o altra, ell hi estava involucrat. He escollit aquesta To The Pet Shop Boys, un instrumental dels Hurricanes de l’any 1986 i que és un clar homenatge al duet britànic.

Fancy (and friends) forever!

TECHNOPOLIS 457

Dissabte 11 de gener a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes de gener:

PET SHOP BOYS: New London boy

PISTON DAMP: I’m losing you (A new tale)

PISTON DAMP: Downfall

ITALOCONNECTION: The wait

MILANO 84: You are so beautiful

BLUTENGEL: Angst

REFLECTION: Pensar no es sentir

REFLECTION: Perdóname

REFLECTION: Los viernes siempre llueve

REFLECTION: Otra chance más

REFLECTION: Depende mi

REFLECTION: Pensar no es sentir (Parralox Remix)

Al final del programa es pot escoltar aquest “hidden track”:

MILANO 84: Darling

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

40 ANYS AMB FANCY

L’any que acabem d’estrenar ens durà, com és lògic, un grapat d’aniversaris per recordar i celebrar. El primer que us proposo fa referència a un personatge conegut artísticament amb el nom de Fancy.

Fancy, el nom real del qual és Manfred Alois Segieth, és un compositor i cantant alemany considerat un dels màxims representants de l'estil Eurodisco des de la dècada dels 80. 

Fancy, ara ja amb 78 anys complerts, no ha deixat mai d’actuar ni de publicar, fidel a un estil que ell ha brodat com ningú. Tants anys després, les seves cançons segueixen captivant, amb el seu estil tan propi i especial de cantar que t’atrapa i t’embolcalla. Personalment, m’encanta, i encara que algú pugui considerar-lo un artista que practica un gènere menor, Fancy, lluny de qualsevol etiqueta, segueix sent un referent des del seu debut discogràfic l’any 1985, ara en fa, doncs, 40.

És cert que, en format senzill, ja s’havia donat a conèixer l’any anterior, però el 1985 esclata amb el seu primer àlbum, Get your kicks, ple de grans cançons que tindrien continuïtat en els següents treballs.

Per recordar-les i seguir-ne gaudint, com si fos un regal de Reis, us proposo un megamix que inclou fragments de 21 d’aquestes cançons, algunes de producció força recent.

Vegeu-lo AQUÍ.

I a l'apartat de Vídeo, podeu veure el vídeo original d'una d'aquestes cançons, Flames of love (1988), particularment una de les que més m'agraden d'ell.

ACABEM L’ANY AMB MILANO 84

A punt d’acomiadar l’any 2024, ho fem amb les millors vibracions de la mà de Milano 84, una formació italiana encapçalada per dos Fabios: Fabio di Ranno i Fabio Fraschini.

Milano 84 han tingut el bon gust d’obsequiar-nos aquest final d’any amb un àlbum (un LP en format vinil titulat Ultradisco) amb 11 cançons cantades indistintament en italià i en anglès, i que captura les millors essències del synthpop, la new wave o l’Italo-disco per oferir-nos una proposta deliciosa, ideal per a aquestes dates.

A més, els Fabios s’han envoltat de molt bones companyies musicals, com en el tema que us proposem, Summer on a solitary beach, versió del clàssic de Franco Battiato, i on els fa costat Johnson Righeira. El tema es va publicar com a avanç de l’album l’estiu passat, però es gaudeix a qualsevol hora i moment.

Vegeu-lo a l’apartat de Vídeo.

Feliç any 2025 a tothom! 

20 ANYS DE MIND.IN.A.BOX

La formació austríaca Mind.in.a.box ha celebrat aquest 2024 els vint anys de la publicació del seu àlbum de debut, l’esplèndid Lost alone.

Lost alone va ser una carta de presentació extraordinària aquell any 2004, de fet alguns crítics van considerar que marcava una fita en l’evolució de la música d’arrel electrònica, però el cervell de la banda, Stefan Poiss, sempre va pensar que el so del disc no es trobava al mateix nivell. Per corregir-ho, ha decidit fer-ne una versió remasteritzada coincidint amb l’aniversari.

Celebro qualsevol cosa que es faci en relació a Mind.in.a.box, per a mi és sens dubte una de les millors bandes d’aquests últims vint anys, descobrir-la va ser una experiència inoblidable, i principalment els quatre primers àlbums (amb aquell R.E.T.R.O del 2010, diferent però igualment meravellós) els conservo com un tresor de la meva discoteca en format CD.

Res més gratificant, doncs, que proposar-vos de recuperar una peça d’aquell màgic debut, aquesta titulada Change.

Bon Nadal amb la millor música!