A Johan Baeckström el coneixem principalment com a integrant del meravellós duet suec Daily Planet. Però Baeckström també té una carrera en solitari i ara ens presenta el seu nou EP, titulat Here.
El disc consta de tres temes i una remescla, que certifiquen que ens trobem davant d’un músic excel·lent, d’una professionalitat i savoir faire irreprotxables.
Recuperem un Retrovisor que ja vam presentar en aquest blog fa uns quants anys dedicat als Kajagoogoo.
Kajagoogoo va ser una formació britànica liderada pel famós Limahl, que va tenir el seu gran èxit l’any 1983 amb el seu primer single, “Too shy”, pel qual encara són recordats avui dia. De tota manera, no els podem considerar una one-hit wonder, perquè després van seguir fent cançons que van tenir una certa acceptació entre el públic, si bé es veritat que a poc a poc es van anar diluint fins a separar-se el 1985.
Aquest any 2023 n’ha fet vint de la publicació del primer àlbum de NamNamBulu, el duet format per Vasi Vallis i Henrik Iversen.
El disc, titulat Distances, en certa manera va marcar un punt d’inflexió en el futurepop, amb un grapat de temes que atrapaven l’oient a base de combinar el magnífic treball de Vallis en l’apartat de composició i instrumentació, i la veu única d’Iversen.
Per celebrar els 15 anys de la seva creació, el magnífic segell Conzoom Records ha publicat un àlbum on diverses bandes del synthpop i l’electropop versionen temes dels insuperables Depeche Mode.
Sí, ho heu llegit bé: després de més de quaranta anys en el món de la música i una carrera sensacional farcida de temes memorables, ja fos amb Depeche Mode, Yazoo o Erasure, alguns dels quals van escalar també les llistes d’èxits, el gran Vince Clarke ha decidit debutar ara amb un treball amb el seu propi nom.
El disc es titularà Songs of silence i, de moment, només coneixem el primer senzill,
que porta per nom The lamentations of
Jeremiah. Un tema que no té res a veure amb el synthpop ni amb res del que
coneixíem d’ell fins ara. Una peça instrumental, fosca (com el mateix vídeo, en blanc i negre), introspectiva i fins i tot un pèl angoixant, que apel·la a
aquell llibre bíblic de les Lamentacions.
No sabem si la resta de l’àlbum segueix la
mateixa direcció, però faci el que faci, Vince Clarke serà sempre un dels més
grans de la música de les darreres dècades, i la nostra admiració per ell, total i insubornable.
Vegeu el vídeo a l’apartat de Vídeo.
A punt de publicar-se el seu nou treball, dediquem un altre Especial a l’OMD, en aquest cas per escoltar algunes de les cançons de la formació cantades per Paul Humphreys.
I clicant AQUÍ podeu veure un vídeo on precisament Paul Humphreys parla del nou àlbum.
Tercera playlist (les anomenem Selecció Especial del Technopolis) amb 13 temes més d’aquests estils de música corresponents a treballs publicats en les dècades del 2000 i principis de la del 2010, encara que en aquesta ocasió més centrats en el futurepop i, en alguns casos, amb variacions inclinades al gòtic.
Aquesta és la selecció de temes:
NOYCE TM: Year 03 (de l’àlbum Coma, del 2006)
ICON OF COIL: Existence in progress (de Machines are us, 2004) (minut 04:34)
ANGELS & AGONY: Watchers (d’Unison, 2007) (09:50)
NAMNAMBULU: Now or never (de Distances, 2003) (14:52)
F.O.D.: Eternity (de l’àlbum col·lectiu Do electric sheep dream of androids?) (19:39)
CEPHALGY: Rette mich (de Leid statt liebe, 2011) (23:02)
BLUTENGEL: Anders sein (de Nachtbringer, 2011) (26:47)
FINAL SELECTION: Nemo (de Clockworks, 2008) (31:28)
L’AME IMMORTELLE: Absolution (de Momente, 2012) (35:46)
BLUTENGEL: Über den horizont (de Tränenherz, 2011) (39:37)
NECRO FACILITY: Ignite (de Wintermute, 2011) (43:52)
NOYCE TM: Headland (de Coma) (48:25)
VNV NATION: Gratitude (d’Automatic, 2011) (53:42)
