CLUB OMD: UNA VERSIÓ DELICIOSA

Tornem al Club OMD, que teníem una mica abandonat darrerament, per oferir-vos una versió d’un tema d’ells a càrrec d’un altre gegant de la música, Boy George, que al capdavant dels Culture Club va encadenar un seguit d’èxits massius a la dècada dels 80 amb un estil únic i inconfusible.

Doncs bé, l’any 2020 Boy George va versionar, a través del seu canal d’Instagram, la cançó The view from here, que tanca el que encara és l’últim àlbum de l’OMD, The punishment of luxury (2017). I no es va limitar a cantar-la, sinó que en va fer el millor elogi que se’n pot fer: va dir que desitjaria haver-la escrit ell.

El resultat és una pura delícia, tant des del punt de vista musical com pel que fa a la interpretació: senzilla i despullada d’artificis, enamora des del principi i fins al final.

Podeu veure el vídeo a l’apartat de Vídeo.

PLAYLIST SYNTHPOP/FUTUREPOP/ELECTROPOP

En aquesta ocasió us ofereixo una playlist amb 12 temes que es mouen entre el synthpop, el futurepop i l’electropop, alguns dels quals són remescles exclusives de les peces originals.

La llista, de gairebé una hora de durada, es basa principalment en treballs publicats a la dècada del 2000, i això ens permet fer un viatge al passat (encara recent) d’un grapat de bandes i artistes d’arreu del món i constatar que la qualitat i l’atractiu de les seves produccions es mantenen intactes després de tots aquests anys. 

Aquests són els temes que inclou la llista, amb el minutatge corresponent:

COLONY 5: Plastic world (de Refixed, 2005)

LADYTRON: Tomorrow (de Best of 00-10, 2011) (minut 05:07)

PETER HEPPNER: Wherever (de Solo, 2008) (08:32)

CLIENT: Rock and roll machine (Extended Mix) (de l’EP Going down, 2004) (12:40)

VIRTUAL SERVER: Why (Would I) (d’Installed, 2003) (18:02)

RENAME: Not for the first time (People Theatre’s “O” My God Mix) (d’Energize, 2006) (24:06)

!DISTAIN: Dance in heaven (d’Anthology, 2010) (29:25)

P24: Blickfeld (Sonic Decoy Remix by Henrik Iversen) (de Stimmen bleiben stumm remixed, 2009) (34:35)

ROTERSAND: Beneath the stars (de Random is resistance, 2009) (40:33)

ASSEMBLAGE 23: Talk me down (de Bruise, 2012) (44:42)

SOLAR FAKE: More than this (de Frontiers, 2011) (49:54)

LADYTRON: Ace of Hz (de Best of 00-10) (54:22)

I a l’apartat de Vídeo, us ofereixo el vídeo del nou, molt esperat i potentíssim tema dels suecs Agent Side Grinder. 

TOMMY SUN: LA NOVA GENERACIÓ DE L’ITALO-DISCO

Des del seu esclat a la dècada dels 80, la música Italo-disco no ha deixat d’evolucionar i renovar-se, i actualment podem parlar d’una autèntica Nova Generació d’artistes del gènere.

Una d’aquestes formacions és Tommy Sun, que ens toca molt de prop perquè darrera seu hi ha el compositor, productor i arranjador català Josep Viñas. Tommy Sun ja tenen força anys de presència en el panorama musical, i avui us proposo d’escoltar un tema seu de l’any 2017 que és una autèntica delícia. Es titula Don't break my heart (BCR Instrumental Ragga Mix), i us l’ofereixo en format vídeo perquè resulta que, més tard (2020), algú va tenir la feliç idea de posar imatges a  la cançó convertint-la en un viatge emotiu i entranyable al cor d’aquella dècada prodigiosa dels 80.

Podeu veure el vídeo clicant AQUÍ.

TECHNOPOLIS 2.0: REFLECTION

Com fem periòdicament, en aquest Technopolis 2.0 posem la mirada en una formació força desconeguda o minoritària del synthpop internacional. En aquest cas es tracta del duet argentí, però resident a Madrid, Reflection, que sense inventar res de nou ofereixen una proposta molt interessant, ben treballada i millor interpretada, que beu de diferents fonts (Erasure, OBK, NamNamBulu) però mantenint sempre una personalitat pròpia ben definida.

Encara que canten indistintament en castellà i en anglès, personalment m’inclino més per quan ho fan en la seva pròpia llengua, amb l’accent argentí que li dona un encant suplementari a unes cançons que parlen de sentiments, relacions humanes, somnis i frustracions.  

NOVETATS: EL RETORN DE FINAL SELECTION

Magnífica notícia la que ens ha dut aquest mes d’abril: el retorn dels alemanys Final Selection.

Final Selection ens va sorprendre molt gratament amb el seu tercer àlbum, Clockworks (2008) farcit de grans temes synthpop impregnats de nostàlgia, emoció, bones melodies i un encant especial.

Però després va venir el silenci. Un llarguíssim silenci que no s’ha trencat fins ara, que publiquen un nou àlbum, Siren’s call, i demostren que després de 15 anys no han perdut gens ni mica la seva màgia.

A l’apartat de Vídeo, us ofereixo el vídeo amb la promo del nou disc, que inclou fragments breus de les 11 cançons que l’integren i l’interès afegit de veure com els músics treballen al seu estudi per donar forma a les composicions.

RECORDANT HOWARD JONES

Recuperem un Retrovisor que ja vam presentar en aquest blog fa uns quants anys dedicat al músic britànic Howard Jones, que va triomfar a la dècada dels 80 amb cançons melòdiques plenes d’encant i sensibilitat, i que ha continuat la seva carrera fins avui dia.

Howard, que va tenir el seu primer èxit ara farà 40 anys amb el tema “New song”, és músic, cantant i compositor, però és també una persona amb un fort compromís social i amb un component espiritual que es fa molt evident en les seves cançons i en totes les seves activitats públiques. Un personatge que seria imperdonable deixar en l’oblit.   

I a l’apartat de Vídeo, us oferim el vídeo d’una versió orquestral i en directe  del seu gran èxit What is love.

ENS HA DEIXAT RYUICHI SAKAMOTO

Aquesta setmana hem conegut la mort de Ryuichi Sakamoto, un músic i artista polifacètic, involucrat en infinitat d’iniciatives culturals i socials, i que alguns el recordem sobretot per la seva participació a la Yellow Magic Orchestra (YMO), la formació japonesa pionera en el synthpop i la música electrònica.

La YMO ens va oferir, a finals de la dècada dels 70 i principis dels 80, un reguitzell de grans treballs amb temes inoblidables dins un estil únic i molt personal. En aquest blog li tenim una especial simpatia, perquè una cançó composada justament per Sakamoto i inclosa en el segon àlbum de la banda, Technopolis, va inspirar el nom del blog i també d’un programa de ràdio que va estar 12 anys en antena a Ràdio 90.

El nostre petit homenatge és recordar aquella meravellosa peça musical. Sempre en el record Ryuichi...