TECHNOPOLIS NÚM.55: FROZEN PLASMA

AQUEST DIUMENGE, 3 DE JULIOL, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.55 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 4, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

Doncs continuem amb la temporada d’estiu, que estrenàvem la setmana passada, i en la qual el TECHNOPOLIS no fa vacances però canvia de format, per donar protagonisme als monogràfics. I fins l’agost, aquests monogràfics se centren en 6 bandes que figuren en el cartell d’enguany de l’Amphi Festival 2011, gran certamen musical que se celebra a Colònia (Alemanya) els propers dies 16 i 17 de juliol (vegeu-ne més informació en el comentari del programa anterior). La setmana passada els convidats eren Diorama, i en aquesta ocasió ho són els FROZEN PLASMA (a la imatge, la portada del seu disc de debut, Artificial, del 2006).

FROZEN PLASMA juguen en la primera divisió del techno-pop actual. Personalment, considero que es tracta d’una de les tres o quatre formacions amb més nivell del panorama d’ara mateix. Vasi Vallis és, al costat d’Steve Naghavi (And One), un dels personatges musicals més complets i brillants que ha donat el gènere en els últims anys, amb una capacitat de composició i interpretació descomunals. Sense oblidar la seva productivitat: músic, compositor, intèrpret, productor, remesclador... És a tots els fronts, i en tots destaca poderosament. En aquest sentit, i pels seus orígens grecs, el podríem emparentar amb un altre gran monstre de la música electrònica com és Vangelis. Vallis ha aconseguit una cosa que és certament molt difícil en un camp tan exprimit com el del techno-pop del segle XXI: sonar, si no del tot original, sí amb un segell, un estil propi absolutament únic i inconfusible: escoltes les primeres notes de qualsevol tema seu i immediatament en reconeixes l’autor. Ha transformat la veu de Felix Marc (un teclista reconvertit en magnífic cantant: un altre cop de genialitat!) en un instrument més, que embolcalla i potencia unes melodies encisadores... I és aquí on volia anar a parar: crec que la grandesa de FROZEN PLASMA són aquestes melodies arravatadores, impregnades de meravellosos sintetitzadors, que uneixen força, passió i alhora una melancolia tan típicament centreeuropea que resulta ideal per un capvespre de diumenge de tardor. Vasi Vallis sempre ofereix una mica més, sempre afegeix una nota més: quan la peça sembla que ja ha donat tot de si, un gir inesperat trenca el ritme i et submergeix en una altra dimensió...

Queda clar que m'encanten? Bé, en podríem parlar força més estona, però deixem-ho aquí. Afortunadament s’anuncia un nou treball per a data propera. De moment, gaudim dels que ja es troben al nostre abast. 

En aquest programa escoltarem els següents temes:

“Hypocrite”

“Irony (Rotersand Rework)”

“A generation of the lost”

“Lift the veil”

“Tanz die revolution”

“Earthling”

“The speed of life”

“Tanz die revolution (Italian Version)”

“Sympathy (Frozen Plasma Remix)”

“Hypocrite (Torben Wendt Remix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.54, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.54: DIORAMA

AQUEST DIUMENGE, 26 DE JUNY, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.54 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 27, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

Doncs aquesta setmana estrenem la temporada d’estiu, en la qual el TECHNOPOLIS no farà vacances, encara que en el mes d’agost repetirem dos programes monogràfics ja emesos.

El que sí farem, però, en aquests tres mesos d’estiu és canviar el format del programa, en espera de recuperar l’habitual, amb les quatre seccions, el mes de setembre.

A la primera meitat de la temporada (fins l’agost) tindrem posat el punt de referència en l’Amphi Festival 2011, gran certamen musical que se celebra a Colònia (Alemanya) els dies 16 i 17 de juliol, i que arriba ja a la seva VII edició, i on s’hi poden escoltar tots els estils de la música electrònica que, amb major o menor intensitat, conformen el contingut habitual del nostre programa: techno-pop, synthpop, futurepop, EBM, darkwave... (Vegeu-ne més informació AQUÍ).

El festival serà l’excusa i el pretext per escoltar 6 monogràfics dedicats a 6 bandes de les que figuren en el cartell d’enguany, començant aquesta setmana amb la formació alemanya DIORAMA (a la imatge, la portada del seu darrer àlbum, Cubed, del 2010).

La meva relació amb Torben Wendt, fundador, líder i ànima de DIORAMA, és una mica especial: el considero un músic extraordinari, capaç de crear atmosferes musicals i emocionals úniques, atemporals, evocadores, precioses... sense oblidar les portades. Però, per altra banda, crec que només és brillant a comptagotes; vull dir que, potser reunint en un sol disc els millors temes de la seva producció (7 àlbums fins ara), s’aconseguiria una obra mestra absoluta, però agafats individualment cada un dels treballs, el material realment excels és més aviat escàs. En la meva modesta opinió, Wendt té un problema de definició: no ha acabat de decidir-se a agafar un rumb concret, i la seva música, navegant entre els origens darkwave, el recent futurepop i altres influències vàries, acaba donant un resultat una mica dispers. Alguns temes, a més, pateixen d’una composició poc acabada, cosa incomprensible venint de qui vénen. El mateix fet, però agreujat encara, s’observa en el disc de debut en solitari del seu company i col·lega a DIORAMA, Felix Marc, del que n’escoltem un tema.

Segurament, la veu de Wendt, magnífica però un xic monòtona, no hi acaba d’ajudar si la teva intenció és tancar-te a l’habitació i escoltar-los tota la tarda. Dit això, repeteixo que, en la meva opinió, DIORAMA és un dels grups més brillants i captivadors del panorama actual del techno-pop (agafat aquest concepte en un sentit ampli), i que una sola cançó seva pot atrapar-te amb més força que deu escollides entre altres formacions amb més renom. Imprescindibles.

N’escoltarem aquests temes:

“Contradictive”

“Hla”

“e minor”

“Friends we used to know”

“Synthesize me (Extended Version)”

“Synthesize me” (Dada Version)”

“Child of entertainment”

“Record deal”

“Friends we used to know (Frozen Plasma Remix)”

Atenció a aquesta meravellosa remescla que fan els Frozen Plasma d’un dels grans temes de DIORAMA. Ells, per cert, seran els protagonistes del proper TECHNOPOLIS.

També escoltarem el tema en solitari de FELIX MARC:

“All the words (Catharsis)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.54, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.53

AQUEST DIUMENGE, 19 DE JUNY, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.53 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 20, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana?

Doncs, com ja varem fer en acabar la temporada d’hivern, una única secció ocupa els 60 minuts del programa, un mega-MATERIAL SENSIBLE que serveix per repassar els discos que hem presentat en aquesta secció des de principis de la primavera actual. És, com si diguéssim, una segona passada sobre aquest material per acabar-lo de completar i recordar.

En concret, escoltarem música dels següents grups i àlbums:

COSMICITY: Pure

DAYBEHAVIOR: Have you ever touched a dream?

SERO.OVERDOSE: Heading for tomorrow

NEVARAKKA: Soft

CONETIK: Carbon elektriq

RAINDANCER: Audio

LEIAHDORUS: Parallel Universe

MICHIGAN: Pulse of pain

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.52

AQUEST DIUMENGE, 12 DE JUNY, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.52 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 13, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Una secció força completa avui, que no deixa espai pel Fet i Desfet.

En primer lloc, Destroyed, el nou àlbum de MOBY (a la imatge, la portada).

Torna, en efecte, el gran MOBY, ja lluny d’aquells èxits esclatants de finals dels 90 i principis del 2000, però sense variar gaire la seva proposta musical, movent-se com sempre entre el techno i l’ambient. Crec que humanament el músic nord-americà és un personatge molt interessant, amb una personalitat ben definida i amb idees pròpies que el fan destacar de la majoria. En la vessant estrictament musical, no he estat mai un seguidor entusiasta de la seva obra, però s’ha de dir que quasi mai no defrauda, i en aquest Destroyed tampoc: és d’aquells discos que t’aporten coses, que hi descobreixis sons, vibracions, emocions contingudes que et fan sentir bé. I sempre en un to reposat, serè, equilibrat, quasi “zen”, que s’agraeix com una pausa necessària enmig de tanta cridòria.

Escoltarem dos temes (la setmana passada ja n’avaçàvem un):

“Sevastopol”

“Blue moon”

A part de Moby, també tindrem un breu recordatori per dos àlbums encara de recent actualitat:

Tanzomat, d'AND ONE. N’escoltarem el tema:

“Save the hate”

I pels THE HUMAN LEAGUE, que han retornat després de 10 anys amb l’àlbum Credo, i del qual n’escoltarem:

“Egomaniac”

I atenció, que The Human League seran al festival Sónar del cap de setmana vinent. A Ràdio 90, aquest mateix diumenge, dia 12 de juny, a les 5 de la tarda, podeu escoltar un programa especial de presentació de l’esdeveniment. No us el perdeu, perquè encara que no sigui un festival decantat expressament cap el techno-pop, té propostes d’arrel electrònica molt interessants.

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

It’s my life, el segon àlbum del grup britànic TALK TALK, publicat l’any 1984.

Dels TALK TALK, tots coneixem el tema que dóna nom a aquest àlbum, mundialment famós l’any 1984, i encara recordat avui. Un gran tema del pop i el synthpop de tots els temps però que potser, a còpia de sentir-lo tant, va acabar embafant. Revisant aquest disc es descobreix, però, que el grup de Londres era molt més que aquesta cançó, i de fet, amb el pas dels anys, la seva obra ha guanyat pes, s’ha revaloritzat. Van tenir la mala sort que des del principi se’ls comparés amb els Duran Duran, relació que jo no veig enlloc, a no ser pel fet que totes dues bandes repeteixen una mateixa paraula en el seu nom. Personalment, Duran Duran mai no m’han provocat cap mena de simpatia, ni a nivell personal ni a nivell musical, em semblen una de les bandes més sobrevalorades de la història del pop, i francament no entenc el seu èxit. Crec que Talk Talk són mil vegades millor. Comproveu-ho amb temes tan magnífics com “Such a shame” (una meravella synthpop), o com “The last time”, on hi podem rastrejar un grapat d’influències perfectament assimilades. 

Escoltarem aquests 4 temes:

“Dum dum girl”

“Such a shame”

“It’s my life”

“The last time”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Pulse of pain, tercer treball de la formació sueca MICHIGAN, publicat l’any 2007.

Ras i curt: crec que MICHIGAN (amb nom d’estat americà, però genuïnament escandinaus) és una banda fantàstica, probablement la més destacada de les que han aparegut a la dècada del 2000 dins aquell estil del techno-pop que segueix l’estela dels millors Depeche Mode. Un equivalent del que van fer, en els 90, gent com De/Vision, Camouflage, Mesh, Iris, Melotron...

Excel·lents en tot: composició, interpretació, sentit melòdic, capacitat emocional, empatia... En un univers farcit de bandes que busquen el seu lloc al sol, Michigan destaquen en tots els camps, i crec que estan cridats a arribar a cotes molt altes. Sorprèn, a més, aquesta professionalitat i veterania en una formació relativament jove, i encara més, quan això ja ho van demostrar des del primer àlbum, publicat el 2003. En aquest tercer arriben al cim, i ja només cal esperar que no ens facin esperar gaire més per tornar a l’actualitat. 

Escoltarem aquests 4 temes, cadascun diferent de l’altre, però tots perfectes:

“The nomad”

“Valley of Death”

“Juveniles”

“Hang on”

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.51

AQUEST DIUMENGE, 5 DE JUNY, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.51 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 6, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Farem un tast –tan sols un tast- del nou àlbum de MOBY, titulat Destroyed, i publicat el 13 de maig passat (ben calentet, doncs...).

Escoltarem el tema:

“Be the one”

Comentaris, la setmana que ve.

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

Actually, el segon àlbum dels conegudíssims PET SHOP BOYS, publicat l’any 1987 (a la imatge, la portada).

Els PET SHOP BOYS (PSB) són probablement un dels pocs grups de synthpop que podríem encabir en qualsevol secció del programa: publiquen regularment nou material (Actualitat), tenen un munt de discos que val la pena recuperar (Material Sensible), no paren de fer remescles (Fet i Desfet)... i, naturalment, com que són uns clàssics dels 80, entren de ple, i per dret propi, en l’apartat d’El Retrovisor, que és on els ubiquem avui.

Què dir del duet britànic? Que no ens cansem mai d’escoltar-los. Que es reinventen una i altra vegada. Que porten 25 anys fent música embriagadora, una mena de techno-disco que agafa el millor dels dos gèneres. Que la veu privilegiada de Neil Tennant encara és capaç de posar la pell de gallina amb una simple inflexió de les seves cordes vocals. Que les portades... bé, això deixem-ho córrer... I que sonen cent per cent actuals. És el que més m’ha impactat revisant les cançons que us oferim en aquest programa: com es mantenen, 24 anys després, igual de fresques, atractives i incombustibles unes melodies potents i demolidores, servides, això sí, amb guants de seda i finor emocional. En fi, uns clàssics!

Escoltarem els 4 singles extrets de l’àlbum (4 perles):

“It’s a sin”

“What have I done to deserve this?”

“Rent”

“Heart”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Parallel Universe, segon treball de la formació americana LEIAHDORUS, publicat l’any 2005.

Cara i creu. Pet Shop Boys representen l’èxit massiu i universal, ben merescut, per altra banda. LEIAHDORUS (Déu n’hi do amb el nom!) estan condemnats a l’anonimat etern, a seguir fent una música igualment captivadora però que tan sols degustarà una minoria. És trist –i tant de bo m’equivoqui-, però crec que la seva sort està sentenciada: sempre seran un grup de culte pels amants de la música electrònica de qualitat. Des d’una remota localitat en el desert americà (Albuquerque, a Nou Mèxic), Jason Smith i els seus col·legues fabriquen cançons precioses, que a mi em recorden molt a les de Postal Service, però que difícilment superaran els minoritaris circuits on es mouen ells. Tan se val, gaudim-les. Preferentment en un capvespre solitari, o compartint una agradable vetllada... Per ballar, millor Raindancer...

Escoltarem aquests 4 temes:

“Kiss on the telephone”

“Flowers”

“When it’s dark I’m five again”

“New York told me so”

I a FET I DESFET (mix i remix):

En El Retrovisor del TECHNOPOLIS núm.42 varem escoltar l’àlbum You gotta say yes to another excess, del duet suís YELLO. Avui el recuperem per escoltar tres remescles de temes continguts en aquell disc, totes aprofundint (i allargant, és clar) el seu peculiar, sorprenent i molt atractiu estil. Aquestes:

“Lost again (Extended Version)”

“Pumping velvet (12” mix)”

“I love you” (12” mix)”

La tercera, però, només es podrà escoltar sencera a través del podcast (la FM té les seves limitacions en qüestió de temps), entrant a la pàgina del programa de la web de Ràdio 90.

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.50

AQUEST DIUMENGE, 29 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.50 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 30, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Amics, ja hem arribat al programa núm.50!

Què us oferim aquesta setmana per celebrar-ho? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

Seguim presentant el nou àlbum de THE HUMAN LEAGUE, titulat Credo, i que s’ha publicat fa molt poc.

Escoltarem 2 temes:

“Single minded”

“Breaking the chains”

A EL RETROVISOR (la nostra mirada a la dècada dels 80):

R.E.T.R.O., el quart àlbum dels austríacs MIND.IN.A.BOX, publicat l’any 2010 (a la imatge, la portada).

Com? Un àlbum publicat l’any passat per recordar els orígens del synthpop?

Sí. I ens expliquem: després de fer tres àlbums fascinants, que molt aviat escoltarem al TECHNOPOLIS, i que es movien entre el futurepop i el trance progressiu, els Mind.In.A.Box van decidir donar un gir a la seva carrera, i sense abandonar el seu segell personal, van voler fer una mirada als anys 80 i homenatjar els mítics (i ara prehistòrics, però igual d’entranyables) ordinadors personals Commodore 64, molt populars a l’època, sobretot pels videojocs que incorporaven. Revisen i versionen temes de les bandes sonores d’aquells videojocs, que eren esplèndides. Un seguit de temes instrumentals meravellosos, que capturen l’essència de l’època donant-hi tota la profunditat que permet la tecnologia actual i el “savoir fer” del duet de Viena.

Personalment, aquest disc em va impressionar. Primer, perquè no coneixia aquelles peces musicals (mai he estat afeccionat als videojocs), i ara penso que eren fantàstiques, autèntiques filigranes d’enginyeria electrònica, denses, emotives, evocadores, fascinants... Un luxe que s’incloguessin en aquells jocs de computadora dels vells Commodore.

En segon lloc, perquè R.E.T.R.O. em va permetre descobrir a una formació que em va captivar des del primer moment, i que ja s’ha guanyat un lloc privilegiat en la meves preferències en el camp de la música electrònica.

I és que Mind.In.A.Box són l’electrònica en estat pur, conjuminen tot allò que fa gran, màgica i especial aquest tipus de música: misteri, evocació, melancolia, intensitat emocional... amb una sola nota de sintetitzador poden provocar meravelloses sensacions. Son ballables i reflexius, els pots escoltar en solitari tancat a la teva habitació, o en un club nocturn atapeït de gent. Però inclús en aquesta segona opció, són màgicament cerebrals, introspectius, continguts... No havia sentit (i gaudit) res igual des dels imprescindibles Kraftwerk i els dos primers treballs dels no menys estimulants Autechre.

En fi, no cal que en digui res més (vegeu la secció MATERIAL SENSIBLE).

 

Escoltarem 3 (llargs) temes:

“Lightforce”

“Supremacy”

“Shades”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

Els mateixos protagonistes, MIND.IN.A.BOX, i el mateix àlbum, R.E.T.R.O. Per què?

Doncs, perquè en aquest magnífic disc no solament hi ha versions de la música dels videojocs dels 80, sinó també temes propis inspirats en aquelles músiques. I, en concret, dos temes sensacionals. Aquests:

“8 Bits”

“I love 64”

I a FET I DESFET (mix i remix):

Recuperem l’àlbum Soft, de NEVARAKKA, que ja vam escoltar en el programa núm.45. En una primera edició especial de només 500 còpies, l’àlbum anava acompanyat d’un segon CD amb 8 temes, dels quals 4 eren remescles. Nosaltres tenim aquesta edició limitada i ens encanta oferir-vos els remixos d’aquestes dues peces, les originals de les quals ja vam escoltar en aquell moment :

“Desire (Club Mix)”

“Summer girl (Hard Nut Cracker Mix)”

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.  

TECHNOPOLIS NÚM.49

AQUEST DIUMENGE, 22 DE MAIG, A LES 8 DEL VESPRE, S'EMET PER RÀDIO 90 EL PROGRAMA NÚM.49 DE TECHNOPOLIS.

I A PARTIR DEL DILLUNS, DIA 23, DESCARREGUEU-LO A TRAVÉS DE LA PÀGINA DEL PROGRAMA CLICANT AQUÍ.

Què us oferim aquesta setmana? Doncs això:

A l’ACTUALITAT (novetats discogràfiques):

La primavera avança i les novetats s’acumulen! Aquest TECHNOPOLIS ve amb una secció d’actualitat ben carregadeta, que no deixa espai per a dues seccions habituals: El Retrovisor i Fet i Desfet.

D’entrada, una estrena: el nou àlbum de THE HUMAN LEAGUE, titulat Credo, i que s’acaba de publicar.

THE HUMAN LEAGUE són uns clàssics amb majúscules del synthpop, i veient les fotos promocionals del seu nou disc, un té la sensació de fer un viatge en el temps: han passat 30 anys! 30 anys des del mític “Don’t you want me”! El pop de sintetitzadors acumula ja més de tres dècades a les seves espatlles. Phil Oakey i aquelles dues joveníssimes noies que l’acompanyaven (i l’acompanyen encara) s’han fet grans. Tots ens hem fet grans! Potser per això, s’ho prenen amb calma: el seu anterior treball és del 2001, 10 anys de silenci discogràfic!

Bé, del grup de Sheffield no se n’esperen a aquestes alçades grans sorpreses ni aportacions espectaculars. Fan (i molt bé) el que sempre han sabut fer, i aquest àlbum n’és una prova evident. Són com un bon amic que sempre és agradable de retrobar i que, tot i que no l’hagis vist durant anys, t’alegra saber que encara hi és. I no ho oblidéssim pas: THE HUMAN LEAGUE han deixat una forta petjada que arriba a les noves generacions. Només un nom: Little Boots.

Escoltarem 3 temes:

“Never let me go”

“Night people”

“Egomaniac”

Però no deixem de banda el nou àlbum d’AND ONE, Tanzomat,  que presentem des de fa unes setmanes. N’escoltarem tres temes, i volem destacar-ne un: “Zerstörer”. Es tracta del senzill publicat una mica abans de sortir l’àlbum, però que, sorprenentment, no s’ha inclòs en aquest. L’hem rescatat per a la nostra audiència, i val realment la pena. A més, és l’únic tema de la nova producció cantat en alemany.

Escoltarem, doncs:

“Angel eyes”

“Zerstörer”

“The aim is in your head”

Finalment, tindrem un breu recordatori per un altre important treball editat aquest any 2011: Modern ruin, dels COVENANT. Escoltarem el tema:

“The beauty and the grace”

A MATERIAL SENSIBLE (un disc que cal descobrir o redescobrir dels últims 8-10 anys):

L’àlbum Audio, del duet suec RAINDANCER, publicat l’any 2005 (a la imatge, la portada).

RAINDANCER desmentirien ells solets la teoria de que això del ball i la festa és cosa de llatins, de terres càlides properes als tròpics. Si una cosa es pot dir d’aquest disc és que és descaradament ballable: synthpop per moure els peus i passar-s’ho bé. No sembla que tinguin altres pretensions aquests dos joves escandinaus: ball, festa, alegria, ritme trepidant. I no necessàriament adreçat als clubs nocturns: aquestes cançons tenen sabor a carpa d’envelat d’estiu, en el millor sentit del terme. Un enfocament musical així no sol gaudir de gaire prestigi entre els entesos, tot i que en aquest cas l’àlbum va ser ben rebut per crítica i públic. I és que no podem prescindir d’aquestes píndoles musicals d’alt contingut energètic! I és que... caram, que fantàstic que és “Come with me”! Durant 5 minuts t’oblides que el món existeix. Són cançons que no recordaràs eternament, però que potser t’estalviaran d’anar al metge o al psiquiatre.

Escoltarem aquests 4 temes:

“Sleepless”

“Regret”

“Come with me”

“September comes again”

I per escoltar els programes anteriors al núm.41, entreu a l'apartat ARXIU DE PROGRAMES de la columna de la dreta d’aquest blog clicant damunt la temporada que correspongui en funció del que hàgiu escollit.