LA NOVETAT D'ANDY BELL

Andy Bell reprèn la seva carrera en solitari, paral·lela a la que comparteix amb Vince Clarke a Erasure, i anuncia per al proper mes de maig la publicació del seu tercer àlbum, amb el títol de Ten crowns.

Feia 15 anys que Bell no havia tret cap disc amb el seu nom, si bé és veritat que en aquests darrers temps, a més de fer un grapat de col·laboracions, ha protagonitzat un seguit d’espectacles musicals sota el nom de Torsten.

Ten crowns inclou 10 temes nous, i el primer single que se n’ha extret és l’euforitzant Breaking thru the interstellar, que podeu veure a l’apartat de Vídeo. 

El cantant d’Erasure ja havia anat presentant la cançó en diversos escenaris des de fa uns mesos, i el 26 d’octubre passat ho va fer en un teatre de Las Vegas.

Vegeu l’actuació AQUÍ.

40 ANYS DE CAMOUFLAGE

No fa gaire que hem estrenat l’any 2025 i ja s’acumulen aniversaris que no volem ni podem passar per alt...

En aquesta ocasió fem referència a la gran formació alemanya Camouflage, una de les més destacades del synthpop d’aquell país. Personalment, els vaig descobrir amb el seu sisè àlbum d’estudi, Sensor (2003), un treball esplèndid que em va captivar des del primer moment i que considero un dels millors del synthpop de la dècada dels 2000. Després, m’he mantingut constant en seguir les seves passes, lamentant, això sí, la seva tan escassa com espaiada producció (ara ja porten 10 anys sense treure material nou!).

Bé, doncs, la banda de Heiko Maile, Marcus Meyn i Oliver Kreyssig compleix enguany els seus primer 40 anys d’existència, i ho han volgut celebrar publicant, a finals del passat 2024, un triple CD en edició limitada titulat Rewind to the future and goodbye, on es recopila el bo i millor de la seva discografia, 40 temes per celebrar 40 anys d’esplendor musical... Us haig de confessar que, de tota l’operació, a mi només em preocupa la part final del títol: «goodbye». És un comiat? Esperem que no. De fet, anuncien un seguit de concerts per a aquest 2025...

En qualsevol cas, i per allunyar els mals averanys, gaudim d’un dels seus temes en viu extrets de l’àlbum Live in Dresden, l’entranyable i llegendari The great commandment, que mai no passarà de moda.

I per completar el festival nostàlgic, i sense tenir res a veure amb Camouflage, us proposo a l’apartat de Vídeo un vídeo que recopila alguns dels millors temes publicats aquell any 1985. Compte! El recull abasta diversos gèneres, no tan sols el synthpop, i per tant algú pot considerar que no encaixa amb la filosofia musical d’aquest blog, però, ni que sigui per una vegada, eixamplem una mica l’horitzó i gaudim d’unes cançons que, d’una o altra manera, habiten sens dubte en el nostre cap i en el nostre cor, inclús sense ser-ne potser del tot conscients. I per descomptat, si alguna no fa el pes, es pot passar de llarg tranquil·lament.

Feliç 1985! Feliç 2025!

TECHNOPOLIS 458

 Dissabte 8 de febrer a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes de febrer:

XENTURION PRIME: Moonstone

CHRIS HARMS: She called me diaval

KRAFTWERK: The telephone call

ELEKTRIC MUSIC: TV

ELEKTRIC MUSIC: Crosstalk

ELEKTRIC MUSIC: Kissing the machine

KARL BARTOS: 15 minutes of fame

KARL BARTOS: Life

KARL BARTOS: Without a trace of emotion

KARL BARTOS: Atomium

KARL BARTOS: Hausmusik ("hidden track")

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

THE HUMAN LEAGUE: CONCERT A ESTOCOLM

 Què se n'ha fet de la Human League?

Una de les bandes més representatives de l'època daurada del synthpop dels 80 sembla desapareguda del mapa, com si se l'hagués empassat la terra. El seu últim treball en estudi, Credo, data de l'any 2011, i en els darrers 30 anys només ha tret al mercat tres discos, un per cada dècada.

Hem de donar-los, doncs, per amortitzats?

En absolut. Encara que lluny de l'estudi de gravació, la formació encapçalada pel gran Phil Oakey no ha abandonat els escenaris, i el proppassat dia 15 de novembre de 2024 va oferir una magnífica actuació a Estocolm (Suècia) on va demostrar que el seu repertori no envelleix amb el pas del temps, i que Oakey conserva intacte el seu carisme i la seva veu tan personal i característica que ens retorna, sense adonar-nos-en, als gloriosos anys 80. La gravació que s'ha fet del concert té, a més, una qualitat visual i sonora més que acceptable, i per això us proposo de veure-la i escoltar-la a l'apartat de Vídeo.

El més engrescador és que el concert de Suècia no és un esdeveniment aïllat, perquè els de Sheffield anuncien noves actuacions per al 2025, incloent la participació en diversos festivals.

Coincideix tot plegat amb el 40è aniversari de la publicació de l'àlbum que Oakey va fer en col·laboració amb el músic i productor Giorgio Moroder, Philip Oakey & Giorgio Moroder, no del tot ben rebut per la crítica però que va anar precedit pel single d'èxit "Together in electric dreams" (que justament és el que tanca el concert d'Estocolm i de forma apoteòsica). Per celebrar aquest aniversari, us ofereixo un programa ja presentat aquí fa uns anys on es parlava de la gènesi i l'elaboració d'aquell disc tan especial.

Llarga vida a la Lliga Humana!