REPOSICIÓ D'ESTIU: PÍNDOLES DE KRAFTWERK

 

REPOSICIÓ D'ESTIU: PÍNDOLES DE DEPECHE MODE

 

TECHNOPOLIS 462

Dissabte 31 de maig a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut de l'últim programa de la temporada:

FUTURE TRAIL: Definitions

FUTURE TRAIL: We invade your minds

ANDY BELL: Lies so deep 

ANDY BELL: Heart's a liar

RUPESH CARTEL: Phantom battles

RUPESH CARTEL: Rewards

VNV NATION: Station 21

VNV NATION: The spaces between

ERASURE: Fill us with fire

ERASURE: Save me darling

ERASURE: Sono luminus

ERASURE: Because you're so sweet

ERASURE: Who needs love like that (live)

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

TORNA ROTERSAND

S'anuncia per al proper mes d'agost un nou àlbum de la formació alemanya Rotersand. Serà el seu primer treball en cinc anys, i portarà per títol Don't become the thing you hated.

La veritat és que fa il·lusió el retorn d'aquesta banda, una de les més destacades del futurepop dels últims 20 anys, amb una trajectòria impecable i un plus de qualitat musical i de personalitat pròpia que la situa un escaló per damunt de la majoria, sense oblidar l'extraordinària veu del seu cantant Rascal.

Potser per no fer-se esperar tant, Rotersand han publicat fa poc un single titulat Black night que sembla que no formarà part del nou disc, i que sona molt potent, en clau techno-rock.

Escolteu-lo a sota d'aquestes línies.

LA NOVETAT DE FUTURE TRAIL

La novetat d'una formació alemanya que no coneixia i que m'ha sorprès molt gratament.

I Future Trail no són nous, fa més de 20 anys que van debutar, amb la veu de Melanie Güntzschel al cadavant, una veu captivadora, una de les millors veus femenines que he escoltat darrerament.

Ara presenten el seu quart àlbum, Urban shades, ple de sonoritats electropop, cold wave i synthwave, i amb temes molt ben treballats, amb molts detalls que t'atrapen. Un exemple és Cities, que va aparèixer com a single ja fa un any i mig i ara s'incorpora a l'àlbum, un tema (i un vídeo) ple d'encant.

Podeu veure'l i escoltar-lo a l'apartat de Vídeo.

40 ANYS D'ERASURE

Enguany, el duet britànic Erasure celebra el 40è aniversari del seu debut discogràfic. Va ser efectivament el mes de setembre de l'any 1985 amb el senzill "Who needs love like that", que va donar pas a una exitosa carrera musical que arriba fins avui.

Essent una de les formacions preferides d'aquest blog, en el programa Technopolis que fem a Ràdio 90 li dedicarem un temps el proper dia 31 de maig, però de moment, i per anar fent boca, recuperem un mini-programa d'uns anys enrere (en dèiem Píndola) on veiem a Vince Clarke i Andy Bell versionant dos temes seus en idiomes que no són l'anglès, demostrant així el seu carisma i capacitat de sorprendre.

Feliç aniversari!

Podeu escoltar el programa AQUÍ.

TECHNOPOLIS 461

Dissabte 3 de maig a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes de maig:

MINUIT MACHINE: Party people

MINUIT MACHINE: Cent fois

VNV NATION: Silence speaks

FROZEN PLASMA: Amnesia

FROZEN PLASMA: Mängelexemplar

TRANS-X: Living on video (2025 Remix)

MALCOLM J. HILL: Run to me (Extended Mix)

DE NIRO: Give it up (Mix Version)

RIC FELLINI: Welcome to Rimini

FELLINI: The way to heaven (Extended Mix)

KEN LASZLO: Tonight

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

LA NOVETAT DE MINUIT MACHINE

Minuit Machine és una formació francesa liderada per Amandine Stiou que acaba de presentar el seu sisè àlbum, titulat Queendom.

La proposta que ens ofereix aquesta noia en el seu nou treball m'ha sorprès molt gratament, havia escoltat alguna cosa dels Minuit Machine quan eren un duet, però crec que d'ençà que ella ha agafat el comandament absolut la millora és substancial. Un exemple és aquest Party people, que ha sortit com a single i que podeu veure a l'apartat de Vídeo.

Cantant en anglès, com aquí, o en francès en d'altres temes, l'Amandine és sens dubte una figura a tenir en compte en el món del synthpop i de la música electrònica en general.

LA NOVETAT DE VNV NATION

A sota d'aquestes línies podeu escoltar el nou tema dels VNV Nation, que porta per títol Silence speaks i és l'avanç del seu esperat nou treball, Construct, que es publicarà el proper mes de maig.

El tema no defrauda en absolut, i de ben segur que l'àlbum seguirà la mateixa línia perquè ja fa temps que Ronan Harris, el cantant i líder de la formació, ha emprès un camí ascendent que el corona com el que realment és, un dels fundadors i màxims representants de la música futurepop.

En tot cas, sempre hi haurà una segona oportunitat, perquè, pel que sembla, Construct només serà el primer capítol d'una doble proposta discogràfica per a aquest any 2025, ja que s'anuncia per a finals de primavera un segon àlbum amb el títol de Destruct.

A gaudir-ne! 

TECHNOPOLIS 460

Dissabte 5 d'abril a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes d'abril:

ANYTHING BOX: Heaven is a lonely place in time

ANDY BELL: Don't cha know

EXCUBITORS: Burning bridges

BLUTENGEL: Der sturm

BLUTENGEL: Ivory tower

WOLFGANG FLÜR: Posh

KRAFTMAN: Florian

KRAFTMAN: Call me up

KRAFTMAN: Giro '22

KRAFTMAN: Meltdown to the core

METROLAND: Infotainment

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

CLUB OMD: DE GIRA

En el Club OMD que us oferim periòdicament en aquest blog, ens fixem en aquesta ocasió en la gran gira mundial que estan fent els nostres protagonistes.

Una gira en dues parts, podríem dir. En la primera, que va acabar a principis d'aquest mes de març, van recórrer bàsicament les terres d’Austràlia i Nova Zelanda, i després d'una pausa, el proper mes de maig inicien una nova fase del periple que els durà pels Estats Units i el Canadà, amb uns 30 concerts repartits per tota la geografia d'aquests dos països.

Esperant que ben aviat Andy, Paul i companyia posin el peu també a casa nostra, us oferim dos vídeos amb dues cançons recollides de la gira per Oceania:

OMD: Messages

OMD: Electricity

UNA BANDA A DESCOBRIR: THE NEW DIVISION

Com sabeu, en aquest blog ens agrada presentar formacions poc conegudes, sovint fins i tots pels amants del synthpop. Avui us en proposem una que respon al nom de The New Division.

En realitat, The New Division no són ni desconeguts (tenen força seguidors a les plataformes de streaming), ni en absolut nous: van iniciar la seva carrera musical fa gairebé vint anys, encara que no van debutar en format àlbum fins al 2011. Tot i això, el seu nom segurament resultarà indiferent a la majoria.

El cas és que la banda californiana liderada per John Kunkel té un segell molt propi i personal, on s'hi barreja el synthpop, el synthwave i altres estils emparentats, i on les influències són evidents des del mateix nom: New Order, Joy Division...

Han publicat fins ara 5 àlbums i una colla de singles i EPs. De l'últim EP, Synthetique (2024), us proposo el tema titular, Synthetique, una magnífica peça d'electrònica d'ara mateix: breu, directa, melòdica però alhora potent, i per moments, irresistible. Un tema que el segell suec Progress Productions va rescatar a finals de l'any passat per incloure'l en el recopilatori de celebració dels primers 20 anys de la discogràfica.

A tenir molt en compte aquesta gent que venen de Riverside, a la Costa Oest dels Estats Units. 

TORNA EL RETROVISOR

Sí, amics, torna El Retrovisor, una secció dedicada al synthpop dels anys 80 que ha estat present en moltes etapes del programa Technopolis que fem a Ràdio 90, però que ara només es podrà escoltar a través d'aquest blog, com una nova proposta que us oferirem periòdicament.

Nova, en realitat, no. Perquè el que farem serà agrupar, en funció de diferents conceptes, els continguts que ja havíem presentat a la secció El Retrovisor del Technopolis al llarg de les temporades 2020-2021 i 2021-2022, gravant-los de nou i, en algun cas, amb algun lleuger retoc.

Per exemple, en aquest primer capítol agrupem tres Retrovisors que tenien com a protagonista al synthpop fet a França els anys 80, a través dels següents artistes: Mylène Farmer, Indochine i France Gall.

Podeu escoltar el programa a sota d'aquestes línies.

I per complementar-ho, us oferim un vídeo del duet també francès Elli & Jacno, amb una deliciosa cançó de l'any 1980 anomenada Main dans la main.

Vegeu-lo AQUÍ.

TECHNOPOLIS 459

Dissabte 8 de març a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes de març:

CODE 64: The running man

TORUL: Just go

TORUL: Conversations

DAILY PLANET: Trust

DAILY PLANET: Afraid (2020 Mix)

DAILY PLANET: Grains of sand

TELESKOP: Lost satellites

JOHAN BAECKSTRÖM: The world through your eyes

JOHAN BAECKSTRÖM: Forever in here

JOHAN BAECKSTRÖM: Happy man

JOHAN BAECKSTRÖM: Fix you

WHITE DOOR: The great awakening

JOHAN BAECKSTRÖM: Cry softly (Time is mourning) («hidden track»)

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

PLAYLIST FUTUREPOP 04

Arriba la quarta playlist dedicada a repassar alguns dels millors temes del Futurepop dels últims anys.

En aquesta ocasió la llista (que anomenem Selecció Especial del Technopolis) la formen 15 temes corresponents a treballs publicats els últims quatre anys, entre el 2021 i el 2024, i encara que la major part es poden encabir dins del Futurepop, també n’hi ha alguns que s’identifiquen més pròpiament amb estils com l’Electro o fins i tot l’EBM.

Com sempre, la llista que us proposem és exclusivament musical, sense paraules, i relativament curta en durada (65 minuts).

Aquesta és la relació d’artistes i temes, amb el corresponent minutatge:

THE SAINT PAUL: Be a rebel (de l’àlbum Core, del 2021)

EISFABRIK: Saving shore (de Life below zero, 2022) (minut 04:04)

SOLITARY EXPERIMENTS: Wonderland (de Transcendent, 2022) (08:10)

EXCUBITORS: Stranger (d’Another dimension, 2021) (13:07)

DEKAD: A deadly show (de Nowhere lines, 2022) (18:13)

ORANGE SECTOR: Angstmann (d’Alles wird gold, 2021) (22:07)

MASSIV IN MENSCH: Timpetu (de Turkis und schwarz, 2021) (24:43)

FUTURE LIED TO US: None (d’Unknown unknowns, 2024) (28:57)

SEADRAKE: The fever (de The fever, single 2022) (34:18)

MIND.IN.A.BOX: Black and white (de Black and white, 2023) (38:59)

FUSSPILS 11: Haifisch (de Halbwegs verpeitt, 2022) (44:36)

ELECTRONIC FREQUENCY: Why (de Why, single 2022) (48:20)

EISFABRIK: All my life (de Götter in weiss, 2023) (53:09)

THE SAINT PAUL: DNA (d’Interference, 2024) (57:08)

MASSIV IN MENSCH: Zurück in die vergangenheit (de Turkis und schwarz) (01:01:31)

LA NOVETAT D'ANDY BELL

Andy Bell reprèn la seva carrera en solitari, paral·lela a la que comparteix amb Vince Clarke a Erasure, i anuncia per al proper mes de maig la publicació del seu tercer àlbum, amb el títol de Ten crowns.

Feia 15 anys que Bell no havia tret cap disc amb el seu nom, si bé és veritat que en aquests darrers temps, a més de fer un grapat de col·laboracions, ha protagonitzat un seguit d’espectacles musicals sota el nom de Torsten.

Ten crowns inclou 10 temes nous, i el primer single que se n’ha extret és l’euforitzant Breaking thru the interstellar, que podeu veure a l’apartat de Vídeo. 

El cantant d’Erasure ja havia anat presentant la cançó en diversos escenaris des de fa uns mesos, i el 26 d’octubre passat ho va fer en un teatre de Las Vegas.

Vegeu l’actuació AQUÍ.

40 ANYS DE CAMOUFLAGE

No fa gaire que hem estrenat l’any 2025 i ja s’acumulen aniversaris que no volem ni podem passar per alt...

En aquesta ocasió fem referència a la gran formació alemanya Camouflage, una de les més destacades del synthpop d’aquell país. Personalment, els vaig descobrir amb el seu sisè àlbum d’estudi, Sensor (2003), un treball esplèndid que em va captivar des del primer moment i que considero un dels millors del synthpop de la dècada dels 2000. Després, m’he mantingut constant en seguir les seves passes, lamentant, això sí, la seva tan escassa com espaiada producció (ara ja porten 10 anys sense treure material nou!).

Bé, doncs, la banda de Heiko Maile, Marcus Meyn i Oliver Kreyssig compleix enguany els seus primer 40 anys d’existència, i ho han volgut celebrar publicant, a finals del passat 2024, un triple CD en edició limitada titulat Rewind to the future and goodbye, on es recopila el bo i millor de la seva discografia, 40 temes per celebrar 40 anys d’esplendor musical... Us haig de confessar que, de tota l’operació, a mi només em preocupa la part final del títol: «goodbye». És un comiat? Esperem que no. De fet, anuncien un seguit de concerts per a aquest 2025...

En qualsevol cas, i per allunyar els mals averanys, gaudim d’un dels seus temes en viu extrets de l’àlbum Live in Dresden, l’entranyable i llegendari The great commandment, que mai no passarà de moda.

I per completar el festival nostàlgic, i sense tenir res a veure amb Camouflage, us proposo a l’apartat de Vídeo un vídeo que recopila alguns dels millors temes publicats aquell any 1985. Compte! El recull abasta diversos gèneres, no tan sols el synthpop, i per tant algú pot considerar que no encaixa amb la filosofia musical d’aquest blog, però, ni que sigui per una vegada, eixamplem una mica l’horitzó i gaudim d’unes cançons que, d’una o altra manera, habiten sens dubte en el nostre cap i en el nostre cor, inclús sense ser-ne potser del tot conscients. I per descomptat, si alguna no fa el pes, es pot passar de llarg tranquil·lament.

Feliç 1985! Feliç 2025!

TECHNOPOLIS 458

 Dissabte 8 de febrer a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes de febrer:

XENTURION PRIME: Moonstone

CHRIS HARMS: She called me diaval

KRAFTWERK: The telephone call

ELEKTRIC MUSIC: TV

ELEKTRIC MUSIC: Crosstalk

ELEKTRIC MUSIC: Kissing the machine

KARL BARTOS: 15 minutes of fame

KARL BARTOS: Life

KARL BARTOS: Without a trace of emotion

KARL BARTOS: Atomium

KARL BARTOS: Hausmusik ("hidden track")

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

THE HUMAN LEAGUE: CONCERT A ESTOCOLM

 Què se n'ha fet de la Human League?

Una de les bandes més representatives de l'època daurada del synthpop dels 80 sembla desapareguda del mapa, com si se l'hagués empassat la terra. El seu últim treball en estudi, Credo, data de l'any 2011, i en els darrers 30 anys només ha tret al mercat tres discos, un per cada dècada.

Hem de donar-los, doncs, per amortitzats?

En absolut. Encara que lluny de l'estudi de gravació, la formació encapçalada pel gran Phil Oakey no ha abandonat els escenaris, i el proppassat dia 15 de novembre de 2024 va oferir una magnífica actuació a Estocolm (Suècia) on va demostrar que el seu repertori no envelleix amb el pas del temps, i que Oakey conserva intacte el seu carisme i la seva veu tan personal i característica que ens retorna, sense adonar-nos-en, als gloriosos anys 80. La gravació que s'ha fet del concert té, a més, una qualitat visual i sonora més que acceptable, i per això us proposo de veure-la i escoltar-la a l'apartat de Vídeo.

El més engrescador és que el concert de Suècia no és un esdeveniment aïllat, perquè els de Sheffield anuncien noves actuacions per al 2025, incloent la participació en diversos festivals.

Coincideix tot plegat amb el 40è aniversari de la publicació de l'àlbum que Oakey va fer en col·laboració amb el músic i productor Giorgio Moroder, Philip Oakey & Giorgio Moroder, no del tot ben rebut per la crítica però que va anar precedit pel single d'èxit "Together in electric dreams" (que justament és el que tanca el concert d'Estocolm i de forma apoteòsica). Per celebrar aquest aniversari, us ofereixo un programa ja presentat aquí fa uns anys on es parlava de la gènesi i l'elaboració d'aquell disc tan especial.

Llarga vida a la Lliga Humana!

LA NOVETAT DE CHRIS HARMS

Chris Harms és conegut com a cantant i líder de la formació alemanya de rock gòtic Lord of the Lost, amb una ja llarga trajectòria musical al darrera.

Doncs bé, ara Harms ha decidit donar un pas endavant i debutar en solitari amb un treball que porta per títol simplement 1980, un títol ja molt significatiu de per on van els trets perquè, efectivament, es tracta d’una immersió en tota regla en els sons d’aquella dècada extraordinària, i en algun cas amb una orientació clarament synthpop.

Escolteu si no el tema que us proposem i que s’ha publicat com a single: She called me diaval, amb evidents ressons d’A-ha, entre d'altres. Un tema sens dubte rodó, i on destaca poderosament la seva veu i manera de cantar.

Crec que és de justícia reconèixer la valentia i el coratge de Chris Harms separant-se tan ostentosament de l’estil que l’ha definit al llarg de tota la seva carrera musical, i atrevint-se a apostar, almenys en solitari, per un nou rumb que tal vegada no gaudeixi de l’acceptació dels seus seguidors habituals, però que a la resta ens resulta molt gratificant.

Vegeu-lo i escolteu-lo a l'apartat de Vídeo.

MÉS SOBRE FANCY

Fa dues setmanes, en aquest mateix blog, celebràvem els 40 anys  de la irrupció fulgurant de Fancy en el panorama de la música Eurodisco.

Però l'artista alemany no ha estat només un compositor i cantant brillant, també ha destacat com a productor. Entre els seus apadrinats hi ha un ampli ventall d'intèrprets, de tota classe i condició, la major part oblidats avui dia: Grant Miller, Claudia Field, Hurricanes, Timerider, Linda Jo Rizzo... Però avui ens volem fixar en dos que van tenir el seu petit moment a la dècada dels 80: Mozzart i Tom Carabba.

Amb el més aviat pretensiós nom artístic de Mozzart (amb una "z" més que el geni de la música clàssica), Johannes Frankl (que aquest era el seu nom real) va triomfar fa just 40 anys amb el tema Malice & Vice, si bé en aquest cas Fancy va actuar més com a co-autor de la cançó (amb el pseudònim de Tess) que pròpiament com a productor.

Vegeu AQUÍ el vídeo de la cançó, encara que amb imatge fixa. Noteu, però, que a la imatge el comptador del reproductor de CDs sí que funciona correctament!

Tom Carabba, per la seva part, va ser en certa manera l'intèrpret d'un one-hit wonder, perquè se li recorda un únic èxit, la cançó The deliverance, de l'any 1989, que en realitat era la versió d'un èxit dels People Like Us de tres anys abans, encara que el disc li atribueixi incorrectament l'autoria a ell.

Vegeu el vídeo AQUÍ, també amb imatge fixa.

Fancy mai no ha amagat aquesta vessant de productor i compositor per a altres artistes, i l’any 2013 es va publicar un àlbum titulat Another side of Fancy Part One on s’aplegaven 24 cançons en les quals, d’una manera o altra, ell hi estava involucrat. He escollit aquesta To The Pet Shop Boys, un instrumental dels Hurricanes de l’any 1986 i que és un clar homenatge al duet britànic.

Fancy (and friends) forever!

TECHNOPOLIS 457

Dissabte 11 de gener a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes de gener:

PET SHOP BOYS: New London boy

PISTON DAMP: I’m losing you (A new tale)

PISTON DAMP: Downfall

ITALOCONNECTION: The wait

MILANO 84: You are so beautiful

BLUTENGEL: Angst

REFLECTION: Pensar no es sentir

REFLECTION: Perdóname

REFLECTION: Los viernes siempre llueve

REFLECTION: Otra chance más

REFLECTION: Depende mi

REFLECTION: Pensar no es sentir (Parralox Remix)

Al final del programa es pot escoltar aquest “hidden track”:

MILANO 84: Darling

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

40 ANYS AMB FANCY

L’any que acabem d’estrenar ens durà, com és lògic, un grapat d’aniversaris per recordar i celebrar. El primer que us proposo fa referència a un personatge conegut artísticament amb el nom de Fancy.

Fancy, el nom real del qual és Manfred Alois Segieth, és un compositor i cantant alemany considerat un dels màxims representants de l'estil Eurodisco des de la dècada dels 80. 

Fancy, ara ja amb 78 anys complerts, no ha deixat mai d’actuar ni de publicar, fidel a un estil que ell ha brodat com ningú. Tants anys després, les seves cançons segueixen captivant, amb el seu estil tan propi i especial de cantar que t’atrapa i t’embolcalla. Personalment, m’encanta, i encara que algú pugui considerar-lo un artista que practica un gènere menor, Fancy, lluny de qualsevol etiqueta, segueix sent un referent des del seu debut discogràfic l’any 1985, ara en fa, doncs, 40.

És cert que, en format senzill, ja s’havia donat a conèixer l’any anterior, però el 1985 esclata amb el seu primer àlbum, Get your kicks, ple de grans cançons que tindrien continuïtat en els següents treballs.

Per recordar-les i seguir-ne gaudint, com si fos un regal de Reis, us proposo un megamix que inclou fragments de 21 d’aquestes cançons, algunes de producció força recent.

Vegeu-lo AQUÍ.

I a l'apartat de Vídeo, podeu veure el vídeo original d'una d'aquestes cançons, Flames of love (1988), particularment una de les que més m'agraden d'ell.