CLUB OMD: DE GIRA

En el Club OMD que us oferim periòdicament en aquest blog, ens fixem en aquesta ocasió en la gran gira mundial que estan fent els nostres protagonistes.

Una gira en dues parts, podríem dir. En la primera, que va acabar a principis d'aquest mes de març, van recórrer bàsicament les terres d’Austràlia i Nova Zelanda, i després d'una pausa, el proper mes de maig inicien una nova fase del periple que els durà pels Estats Units i el Canadà, amb uns 30 concerts repartits per tota la geografia d'aquests dos països.

Esperant que ben aviat Andy, Paul i companyia posin el peu també a casa nostra, us oferim dos vídeos amb dues cançons recollides de la gira per Oceania:

OMD: Messages

OMD: Electricity

I aprofitant que aquest 2025 fa 40 anys de la publicació del seu sisè àlbum, Crush, recuperem a l'apartat de Vídeo el meravellós tema Secret, un dels singles extrets del disc. A part de ser una gran cançó, "Secret" tenia un vídeo interessant per moltes coses, entre d'altres perquè, en unes imatges en blanc-i-negre, hi apareixen diferents esdeveniments dels anys 60, on fins i tot s'hi poden veure els Beatles...

UNA BANDA A DESCOBRIR: THE NEW DIVISION

Com sabeu, en aquest blog ens agrada presentar formacions poc conegudes, sovint fins i tots pels amants del synthpop. Avui us en proposem una que respon al nom de The New Division.

En realitat, The New Division no són ni desconeguts (tenen força seguidors a les plataformes de streaming), ni en absolut nous: van iniciar la seva carrera musical fa gairebé vint anys, encara que no van debutar en format àlbum fins al 2011. Tot i això, el seu nom segurament resultarà indiferent a la majoria.

El cas és que la banda californiana liderada per John Kunkel té un segell molt propi i personal, on s'hi barreja el synthpop, el synthwave i altres estils emparentats, i on les influències són evidents des del mateix nom: New Order, Joy Division...

Han publicat fins ara 5 àlbums i una colla de singles i EPs. De l'últim EP, Synthetique (2024), us proposo el tema titular, Synthetique, una magnífica peça d'electrònica d'ara mateix: breu, directa, melòdica però alhora potent, i per moments, irresistible. Un tema que el segell suec Progress Productions va rescatar a finals de l'any passat per incloure'l en el recopilatori de celebració dels primers 20 anys de la discogràfica.

A tenir molt en compte aquesta gent que venen de Riverside, a la Costa Oest dels Estats Units. 

TORNA EL RETROVISOR

Sí, amics, torna El Retrovisor, una secció dedicada al synthpop dels anys 80 que ha estat present en moltes etapes del programa Technopolis que fem a Ràdio 90, però que ara només es podrà escoltar a través d'aquest blog, com una nova proposta que us oferirem periòdicament.

Nova, en realitat, no. Perquè el que farem serà agrupar, en funció de diferents conceptes, els continguts que ja havíem presentat a la secció El Retrovisor del Technopolis al llarg de les temporades 2020-2021 i 2021-2022, gravant-los de nou i, en algun cas, amb algun lleuger retoc.

Per exemple, en aquest primer capítol agrupem tres Retrovisors que tenien com a protagonista al synthpop fet a França els anys 80, a través dels següents artistes: Mylène Farmer, Indochine i France Gall.

Podeu escoltar el programa a sota d'aquestes línies.

I per complementar-ho, us oferim un vídeo del duet també francès Elli & Jacno, amb una deliciosa cançó de l'any 1980 anomenada Main dans la main.

Vegeu-lo AQUÍ.

TECHNOPOLIS 459

Dissabte 8 de març a les 16h a Ràdio 90

Aquest és el contingut del programa del mes de març:

CODE 64: The running man

TORUL: Just go

TORUL: Conversations

DAILY PLANET: Trust

DAILY PLANET: Afraid (2020 Mix)

DAILY PLANET: Grains of sand

TELESKOP: Lost satellites

JOHAN BAECKSTRÖM: The world through your eyes

JOHAN BAECKSTRÖM: Forever in here

JOHAN BAECKSTRÖM: Happy man

JOHAN BAECKSTRÖM: Fix you

WHITE DOOR: The great awakening

JOHAN BAECKSTRÖM: Cry softly (Time is mourning) («hidden track»)

SI NO VAU ESCOLTAR EL PROGRAMA EN L'EMISSIÓ PER STREAMING, PODEU RECUPERAR-LO A LA PÀGINA DE TECHNOPOLIS DE LA WEB DE RÀDIO 90.

PLAYLIST FUTUREPOP 04

Arriba la quarta playlist dedicada a repassar alguns dels millors temes del Futurepop dels últims anys.

En aquesta ocasió la llista (que anomenem Selecció Especial del Technopolis) la formen 15 temes corresponents a treballs publicats els últims quatre anys, entre el 2021 i el 2024, i encara que la major part es poden encabir dins del Futurepop, també n’hi ha alguns que s’identifiquen més pròpiament amb estils com l’Electro o fins i tot l’EBM.

Com sempre, la llista que us proposem és exclusivament musical, sense paraules, i relativament curta en durada (65 minuts).

Aquesta és la relació d’artistes i temes, amb el corresponent minutatge:

THE SAINT PAUL: Be a rebel (de l’àlbum Core, del 2021)

EISFABRIK: Saving shore (de Life below zero, 2022) (minut 04:04)

SOLITARY EXPERIMENTS: Wonderland (de Transcendent, 2022) (08:10)

EXCUBITORS: Stranger (d’Another dimension, 2021) (13:07)

DEKAD: A deadly show (de Nowhere lines, 2022) (18:13)

ORANGE SECTOR: Angstmann (d’Alles wird gold, 2021) (22:07)

MASSIV IN MENSCH: Timpetu (de Turkis und schwarz, 2021) (24:43)

FUTURE LIED TO US: None (d’Unknown unknowns, 2024) (28:57)

SEADRAKE: The fever (de The fever, single 2022) (34:18)

MIND.IN.A.BOX: Black and white (de Black and white, 2023) (38:59)

FUSSPILS 11: Haifisch (de Halbwegs verpeitt, 2022) (44:36)

ELECTRONIC FREQUENCY: Why (de Why, single 2022) (48:20)

EISFABRIK: All my life (de Götter in weiss, 2023) (53:09)

THE SAINT PAUL: DNA (d’Interference, 2024) (57:08)

MASSIV IN MENSCH: Zurück in die vergangenheit (de Turkis und schwarz) (01:01:31)

LA NOVETAT D'ANDY BELL

Andy Bell reprèn la seva carrera en solitari, paral·lela a la que comparteix amb Vince Clarke a Erasure, i anuncia per al proper mes de maig la publicació del seu tercer àlbum, amb el títol de Ten crowns.

Feia 15 anys que Bell no havia tret cap disc amb el seu nom, si bé és veritat que en aquests darrers temps, a més de fer un grapat de col·laboracions, ha protagonitzat un seguit d’espectacles musicals sota el nom de Torsten.

Ten crowns inclou 10 temes nous, i el primer single que se n’ha extret és l’euforitzant Breaking thru the interstellar, que podeu veure a l’apartat de Vídeo. 

El cantant d’Erasure ja havia anat presentant la cançó en diversos escenaris des de fa uns mesos, i el 26 d’octubre passat ho va fer en un teatre de Las Vegas.

Vegeu l’actuació AQUÍ.

40 ANYS DE CAMOUFLAGE

No fa gaire que hem estrenat l’any 2025 i ja s’acumulen aniversaris que no volem ni podem passar per alt...

En aquesta ocasió fem referència a la gran formació alemanya Camouflage, una de les més destacades del synthpop d’aquell país. Personalment, els vaig descobrir amb el seu sisè àlbum d’estudi, Sensor (2003), un treball esplèndid que em va captivar des del primer moment i que considero un dels millors del synthpop de la dècada dels 2000. Després, m’he mantingut constant en seguir les seves passes, lamentant, això sí, la seva tan escassa com espaiada producció (ara ja porten 10 anys sense treure material nou!).

Bé, doncs, la banda de Heiko Maile, Marcus Meyn i Oliver Kreyssig compleix enguany els seus primer 40 anys d’existència, i ho han volgut celebrar publicant, a finals del passat 2024, un triple CD en edició limitada titulat Rewind to the future and goodbye, on es recopila el bo i millor de la seva discografia, 40 temes per celebrar 40 anys d’esplendor musical... Us haig de confessar que, de tota l’operació, a mi només em preocupa la part final del títol: «goodbye». És un comiat? Esperem que no. De fet, anuncien un seguit de concerts per a aquest 2025...

En qualsevol cas, i per allunyar els mals averanys, gaudim d’un dels seus temes en viu extrets de l’àlbum Live in Dresden, l’entranyable i llegendari The great commandment, que mai no passarà de moda.

I per completar el festival nostàlgic, i sense tenir res a veure amb Camouflage, us proposo a l’apartat de Vídeo un vídeo que recopila alguns dels millors temes publicats aquell any 1985. Compte! El recull abasta diversos gèneres, no tan sols el synthpop, i per tant algú pot considerar que no encaixa amb la filosofia musical d’aquest blog, però, ni que sigui per una vegada, eixamplem una mica l’horitzó i gaudim d’unes cançons que, d’una o altra manera, habiten sens dubte en el nostre cap i en el nostre cor, inclús sense ser-ne potser del tot conscients. I per descomptat, si alguna no fa el pes, es pot passar de llarg tranquil·lament.

Feliç 1985! Feliç 2025!